Òmnium estudia fórmules per cobrir la demanda de cursos

"Necessitem que les administracions posin totes les eines que tenen per respondre a una demanda que, segons les dades, continua sent molt elevada", va assegurar ahir Antich. Segons l’enquesta, a la capital catalana hi ha més de mig milió de persones que volen aprendre català o millorar-ne el nivell, una xifra que s’ha incrementat en els últims set anys. No obstant, Barcelona és la ciutat que lidera les llistes d’espera en els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística. Dilluns passat, el president d’Òmnium tenia agendada una cita amb Collboni, que finalment va haver de ser anul·lada i que es reagendarà en els pròxims dies.

"Implicació de tothom"

L’àrea metropolitana, on es concentra la majoria de la població, és una de les zones de Catalunya on menys es parla català. En el cas de les comarques gironines, on s’ha registrat un descens en l’ús habitual respecte al 2018, hi ha 100.000 persones que manifesten que volen aprendre català o millorar-lo. "La implicació de tothom davant aquesta situació d’emergència lingüística és imprescindible i fonamental", afirma Antich, que entén que, a més del Govern de la Generalitat, els ajuntaments han d’arremangar-se també per cobrir una demanda clau per frenar el retrocés de la llengua.

Notícies relacionades

La UB dictarà una resolució preliminar ràpida del cas Flecha

Primer trasplantament parcial de cor a un nadó a Espanya

Precisament, el mes de juny passat, les quatre entitats municipalistes de Catalunya –Federació de Municipis de Catalunya, Associació de Municipis de Catalunya (ACM), Associació de Micropobles de Catalunya i Associació de Municipis per la Independència– es van comprometre juntament amb Òmnium a la "universalització" en el món municipal del dret a l’accés a l’ús de la llengua catalana". I al febrer, Antich es va reunir també amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i tots dos van convenir que el català havia de ser una "prioritat de país".

Òmnium, que es va crear durant el franquisme amb l’objectiu de preservar l’aprenentatge del català en la clandestinitat, ha centrat la seva estratègia després del procés a exercir de motor de la cohesió social intensificant projectes a favor de la llengua i la cultura catalana en un context d’auge de l’extrema dreta. De fet, impulsa la iniciativa Vincles, que promou l’aprenentatge del català i l’arrelament dels nous catalans com feia fa 60 anys, quan es va crear.