El 25% dels espanyols s’autodiagnostiquen abans d’anar al metge

La intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en una eina cada cop més habitual entre la població per consultar temes de salut física i mental en un entorn en què augmenta la cibercondria (recerca compulsiva de símptomes en entorns digitals). De fet, dues de cada tres persones a Espanya (66%) acudeixen a la IA per consultar malalties de salut i una de cada quatre (24,8%) s’autodiagnostica digitalment en lloc d’acudir al metge.

Són dades de l’informe Els perills de l’autodiagnòstic digital #CibercondrIA, que va presentar ahir la companyia d’assegurances Línea Directa. Segons l’estudi, s’observa una bretxa generacional: 9 de cada 10 joves d’entre 16 i 19 anys acudeixen a aquesta tecnologia per informar-se sobre salut (la meitat de manera "freqüent o sempre"), mentre que entre la població de 65 a 75 anys la utilitzen el 41,7% de les persones.

L’informe de Línea Directa ha sigut desenvolupat per Ruth Castillo-Gualda, doctora en Psicologia i experta en intel·ligència emocional, i Justo Menéndez, metge i cap d’Urgències de l’Hospital Universitari HM Madrid, tots dos, professors de la Universitat Camilo José Cela (UCJC). L’objectiu de l’estudi és analitzar l’auge de l’ús de la IA a Espanya, com es relaciona amb la salut física i mental i oferir recomanacions per utilitzar aquesta eina de manera responsable.

Les conclusions indiquen que les persones no veuen la IA només com un complement, sinó que en ocasions molts substitueixen la primera consulta amb un professional per aquesta tecnologia. De fet, per a 1 de cada 4 espanyols (24,8%), l’autodiagnòstic digital s’ha convertit en la seva primera opció quan apareix un problema de salut. Entre els joves, aquesta preferència és encara més gran: el 41,8% recorre a cercadors, influencers o eines d’IA abans que acudir al metge o a urgències. Dels 65 als 75 anys, el percentatge descendeix al 10,6%.

Disponibilitat, immediatesa i intimitat són els motius més citats per a aquesta consulta. Les dones (55%) i els joves (35%) al·leguen a més una qüestió de privacitat o "no sentir-se jutjats". Catalunya (24%), la Regió de Múrcia (22,1%) i les Canàries (21,4%) són les comunitats on hi ha més percentatge de població que consulta de manera "freqüent" i "molt freqüent" problemes de salut a la IA. En el costat contrari, se situen Galícia (10,4%), Cantàbria (13,5) i Castella i Lleó (11,5).

A més, la meitat de les persones diagnosticades d’ansietat i depressió a Espanya utilitzen la IA gairebé diàriament per mirar de resoldre dubtes sobre salut. Això agreuja la situació i alimenta la cibercondria. L’estudi també revela que, en qüestions de salut mental, per a moltes persones la IA exerceix de "terapeuta digital". Els que se senten malament emocionalment busquen suport en aquesta tecnologia i miren d’alleujar la incertesa davant de símptomes o preocupacions de salut. Aquesta recerca de símptomes en la IA provoca, segons manifesten, més alleujament que no fer res. No obstant, és una sensació falsa de control i responsabilitat.

Notícies relacionades

Compra intel·ligent: aquests mobles valen més del que costen

Jordi Puche: "Sembla que amb 12 anys els nenses facin mig adults de cop"

Cibercondria

L’informe també destaca que l’ús intensiu de la IA per usuaris amb ansietat o depressió contrasta amb la recurrència molt menor de pacients amb malalties físiques cròniques –com hipertensió (15%) o diabetis (13%)–. De fet, la cibercondria s’alimenta d’aquest cercle viciós. Com més malestar emocional, més recerques digitals amb IA, que, lluny d’alleujar, agreugen la situació, diuen els experts, que aconsellen desenvolupar un ús conscient i responsable de les eines digitals quan es tracten problemes de salut.