La UE diferenciarà les alertes d’emergència dels avisos
La nova directiva comunitària, que es preveu per a aquest any, la implementarà primer el Govern i, després, les comunitats.
Periodista especialista en ciència i medi ambient.
Especialista en ciència, salut i medi ambient.
Ubicada/t a Barcelona.
ver +
Fa gairebé una dècada, el Parlament Europeu va reclamar als estats membre desenvolupar un sistema d’alertes per avisar la població davant episodis potencialment perillosos com l’arribada de pluges torrencials, inundacions i altres esdeveniments extrems. A Espanya aquest sistema està en marxa des del 2022 i es vehicula a través dels missatges d’ES-Alert. L’eina ja s’ha utilitzat en múltiples ocasions. Davant les queixes d’alguns usuaris sobre l’"estridència" d’aquests missatges, Europa estudia ara com modular la intensitat d’aquests avisos per distingir de manera més clara les alertes urgents de missatges com els que, per exemple, avisen del final d’aquests episodis.
Segons la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, des de Brussel·les s’està treballant en una nova directiva comunitària. I una de les qüestions que s’està estudiant és crear diferents tipus o intensitats de so en funció de l’esdeveniment del qual es vulgui avisar. Avisos de menys intensitat per comunicar, per exemple, el final d’unes pluges torrencials o l’aixecament de les restriccions associades. En aquests casos seria per exemple, un SMS, un missatge de text o una notificació d’una aplicació. També s’estudia que aquestes comunicacions siguin optatives i que els mòbils puguin decidir si les reben o no i en quin format. Tot i que aquesta qüestió, tal com va aclarir Solé, està encara sobre la taula de debat i no és clar com acabarà de concretar-se.
El desplegament d’aquestes mesures dependrà de qüestions tant tècniques com legislatives. D’una banda, el Parlament Europeu haurà de consensuar un marc comú perquè tots els estats membre ho puguin aplicar als seus sistemes nacionals. D’altra banda, farà falta estudiar quin tipus de requisits tècnics es necessiten perquè els telèfons puguin rebre aquests missatges (i per fer-ho caldrà contactar amb plataformes com Google, Apple i Android així com amb empreses telefòniques). Finalment la directiva europea haurà de traslladar-se primer al Govern espanyol i després a les autonomies.
Sense calendari clar
De moment no hi ha un calendari clar sobre aquest procés però algunes veus apunten que aquest any ja podríem tenir alguna novetat. El desplegament d’aquesta eina també dependrà dels requisits tècnics i dels pactes que s’aconsegueixin amb les grans tecnològiques.
En països com Bèlgica, els missatges d’alerta es classifiquen en quatre nivells. Els primers dos corresponen a "amenaces greus" que requereixen "accions urgents" i s’envien de forma automàtica a tots els ciutadans del territori. Els altres dos, en canvi, que s’envien per llançar "missatges de seguretat pública" i "recomanacions", són optatius i els usuaris poden decidir com rebre’ls i en quin format. A Espanya, en canvi, aquest sistema només contempla un tipus d’avisos i això fa que tots els missatges, siguin del tipus que siguin, s’enviïn mitjançant el mateix format.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Israel tindrà sota control el sud del Líban i no permetrà el retorn de la població
- L’Argentina crida "justícia, memòria i veritat" en els 50 anys del cop militar
- Dimissions al Govern de Meloni pel revés en el referèndum
- El bloc d’esquerres de Frederiksen guanya a Dinamarca
- Trump envia un pla de pau mentre planeja desplegar 3.000 soldats