Cercas i Fontané, dos premis al "valor de la convivència"

L’escriptor i la cuinera van mostrar complicitat, sentit de l’humor i bonhomia en l’entrega ahir a la nit de les distincions Català i Catalana de l’Any 2025

La gala va recordar Ernest Lluch, primer guanyador a títol pòstum fa 25 anys

Cercas i Fontané, dos premis al "valor de la convivència"
4
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, comèdia i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa exactament un any menys un dia, els germans David i Jose Muñoz, Estopa, van rebre el premi Català de l’Any 2024 amb un emocionant discurs en el qual van assegurar que el guardó que atorga EL PERIÓDICO és una bona prova que Catalunya és "un poble obert, mestís, tolerant i acollidor". Doncs bé, l’heterogènia realitat d’aquest país divers i integrador va tornar a imposar-se en la gala d’entrega dels premis Catalana i Català de l’Any 2025 (desdoblats per primera vegada per garantir el caràcter paritari de la distinció): d’una banda, la cuinera Montserrat Fontané, nascuda el 1936 al petit poble de Sant Martí de Llémena, filla d’hostalers de la localitat, que el 1967 va obrir junt amb el seu marit Josep el restaurant Can Roca a Taialà i Germans Sàbat, un barri de l’extraradi de Girona que en aquells anys creixia gràcies a l’arribada d’immigrants procedents d’Andalusia i Extremadura; de l’altra, l’escriptor Javier Cercas, nascut el 1962 al municipi de Càceres d’Ibahernando, que als 4 anys va deixar Extremadura junt amb la seva família (el seu pare era un veterinari rural) per assentar-se en aquesta mateixa Girona canviant.

"Hi ha premis que diuen molt de la Catalunya que som, i aquest és el cas del Català de l’Any", va afirmar el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el discurs que va tancar la gala d’entrega dels guardons, celebrada al recuperat Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona. Un discurs en el qual Illa va recordar que la primera edició dels premis d’EL PERIÓDICO, fa just 25 anys, va retre un homenatge pòstum al polític Ernest Lluch, que havia sigut assassinat per ETA pocs dies abans. "Entre altres valors, Ernest Lluch en va encarnar un que lliga amb l’esperit d’aquest premi i que forma part de l’ànima de Catalunya, i és el valor de la convivència", va asseverar el president, que va remarcar que convivència també és premiar una catalana de Sant Martí de Llémena i un català d’Ibahernando.

La generositat del talent

Dos premiats, Fontané i Cercas, "que han fet del talent una forma de generositat i que són un orgull i un referent per a Catalunya", com va destacar Javier Moll, president de Prensa Ibérica, empresa editora d’aquest diari, en la intervenció que va precedir l’entrega dels guardons, acte en què també van participar l’esmentat Illa i la vicepresidenta de Prensa Ibérica, Arantza Sarasola.

Una cuinera i un escriptor. Dues figures tan diferents i alhora tan pròximes. "Dos gironins de tota la vida", va assenyalar Cercas, que va comentar que li feia "una il·lusió enorme" compartir el premi amb Montserrat Fontané i va apuntar que durant molts anys van ser pràcticament veïns. "Vivíem a pocs metres", va explicar, després de rememorar com va ser la seva arribada a Girona el 28 de desembre de 1966, "un dia molt gris" en el qual va veure per primera vegada a algú menjar un croissant i en el qual el seu pare li va ensenyar la seva primera frase en català: "M’agrada molt anar al col·legi". "Així em venia la mercaderia", va afegir, arrencant les rialles de la concurrència.

Però fins i tot Cercas reconeixerà que la indiscutible estrella de la funció, conduïda pel periodista Sergi Mas, va ser la matriarca del clan Roca. Als seus 89 anys, Fontané va mostrar agraïment, sentit de l’humor i bonhomia. "Quan el meu fill Joan em va dir que m’havien concedit aquest premi, li vaig dir: ‘S’han equivocat’┌", va relatar, abans de revelar que el seu únic secret en aquesta vida ha consistit a "treballar, treballar, treballar i treballar". Davant la seva humilitat genuïna, es van encarregar de cantar les virtuts de la Catalana de l’Any amb emocionant tendresa els seus tres il·lustres fills, Joan, Josep i Jordi Roca, que aquest mateix any han obert a Sant Julià de Ramis el restaurant Fontané, que ret homenatge a la seva mare amb una carta d’alta cuina tradicional catalana. "D’ella vam aprendre l’empenta, la superació i el sacrifici, però també l’hospitalitat i la solidaritat", va destacar Josep Roca.

Els assistents

Notícies relacionades

A la gala del Català de l’Any 2025, que va comptar amb el patrocini d’Aena, l’Ajuntament de Barcelona, AMB, Coca-Cola, Copisa, Damm, DO Catalunya, Endesa, Fundació La Caixa, la Generalitat de Catalunya, Glovo, L’Illa Diagonal, Mango, Moeve, Telefónica, Tram, Veolia i Vueling, va acudir una notable representació de les esferes política, empresarial, comunicativa i cultural de Catalunya. Entre els assistents, el president del Parlament, Josep Rull; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque; l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol; l’expresident de la Generalitat José Montilla, i els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Sigfrid Gras i Jordi Borda, respectivament.

L’acte va acabar amb una actuació de Ginestà i amb la tradicional degustació gastronòmica, que en aquesta ocasió va estar endolcida per les postres dels xefs pastissers Víctor Gonzalo i Sofia Janer, de l’obrador de pastissos La Dramerie.