Montserrat alerta: comença el zel de la cabra salvatge i la conducta dels mascles és imprevisible

I és que la seva presència és notòria i no són pocs els excursionistes i escaladors, tan freqüents en aquest paratge, que sovint se’n troben exemplars i grups a tocar i que en capten imatges. Cal tenir present que en el darrer cens, de finals de l’any passat, se’n va comptar una població de més de 400.

Els gestors del parc natural fan un seguiment constant de les diverses situacions (biològiques, geològiques, faunístiques...) que tenen lloc al llarg de l’any i que incideixen en aquest espai dinàmic, i n’informen o emeten avisos si pot provocar alguna afectació en la convivència amb les persones que s’hi mouen.

Ara, han fet una alerta en relació amb les cabres salvatges. No es tracta de cap situació extraordinària, sinó d’un fet periòdic que té relació amb el seu cicle vital, però que cal tenir present atès que la seva presència és cada cop més pròxima a les persones. Del que informa el parc natural és que a Montserrat ha començat el període de zel de la cabra salvatge, per la qual cosa es demana a qui se’n trobi que «manteniu la distància i no us hi apropeu per seguretat i per no alterar el seu cicle natural». Tal com detallen en la mateixa comunicació, aquest període, que comença habitualment al mes de novembre i acaba a principi d’any, fa que hi hagi «mascles més actius i amb comportaments imprevisibles». I és que al llarg de l'any els mascles formen grups separats de les femelles i els exemplars joves. Sobretot entre els mesos de novembre i gener arriba l'època del zel, que es perllonga més o menys segons les condicions meteorològiques, i llavors, els grups es converteixen en mixtos. En aquest moment, els mascles dominants poden rebre competidors, i és quan es produeixen les mostres de competència, amb enfrontaments que formen part d’aquest ritual.

Població estable

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va fixar a final de l’any passat en 439 els exemplars de cabra salvatge que vivia en aquell moment dins l’àmbit de la muntanya de Montserrat. Aquesta xifra era lleugerament superior a la del cens de l’any anterior, que va ser de 401, propiciada per les bones condicions de l’hàbitat, tot i l’aprofitament cinegètic que es fa a la zona de caça controlada. Segons es detallava, tenint en compte l’edat, tant mascles com femelles continuaven a l’alça, mentre que el nombre cabrits romania estable. Aquestes dades s’obtenen a partir del cens que es fa precisament ara a l’hivern, perquè aquesta època de zel ho facilita, ja que és quan els mascles i les femelles adultes es reuneixen.

Control cinegètic

Amb l’objectiu de mantenir i conservar una població de cabres salvatges homogènia, equilibrada i estable, tenint en compte la capacitat de càrrega que té aquest hàbitat i els resultats dels censos anuals, cada temporada de caça, durant el mes de maig, es fixa un aprofitament cinegètic controlat, compatible amb la resta d’activitats i usos de la muntanya. Els tècnics del departament d’Agricultura elaboren un pla de gestió cinegètica, on es determina el nombre de captures que es podran dur a terme durant la temporada.

Per practicar aquestes captures s’atorguen uns permisos, primer a caçadors locals i després a no locals, subjectes al pagament d’unes taxes. Aquests permisos s’han d’executar amb la modalitat de caça per acostament i sempre acompanyat per un guarda de reserva de fauna o un agent rural responsables del control de la cacera. Seran ells qui portaran el control i decidiran l’animal a abatre en cada cas i la distància dels trets per garantir al màxim la seguretat. Així mateix, s’estableix un calendari amb les dates concretes de les caceres, que va de novembre a gener.

Notícies relacionades

Nou impuls al part respectat: el Trueta reforça la prevenció de la violència obstètrica

Catalunya es prepara per a un hivern amb temperatures molt altes i més pluges al litoral

Posteriorment, amb la col·laboració dels Agents Rurals i el guarda de la Reserva, també es fan caceres selectives per tal d’assolir el nombre que s’ha determinat en el pla tècnic.

Cabres salvatges a Montserrat, els Ports, el Montgrí i el Montsant

Aquesta espècie concreta només es troba a les àrees muntanyoses de la península Ibèrica. És un dels bòvids del gènere Capra que hi ha a Europa. A Catalunya era molt abundant, sobretot al sud i al Pirineu, però va recular molt a causa de la caça i de l’aparició de la sarna. Actualment, se’n troba, principalment, a la reserva nacional de caça dels Ports de Tortosa i Beseit i el seu entorn, a la Zona de Caça Controlada de Montserrat, al massís del Montgrí i al parc natural del Montsant. Del 2014 ençà, se’n tornen a veure alguns exemplars al Pirineu, fruit d’un projecte de reintroducció al vessant occità.