"Em vaig quedar ambun nadó i 50 euros"

Onze anys després del seu divorci, la Carmen, de 47 anys i veïna de Barcelona, encara arrossega les seqüeles de la violència masclista que va patir en mans del pare del seu fill. La Carmen és el nom fictici sota el qual s’amaga la dona que explica una història que comença així: "Moltes vegades penses que les víctimes de maltractament tenen pocs recursos. I no és així. Jo tenia un bon càrrec en una empresa de moda. El meu marit era un triomfador, un home exitós professionalment. Mai em va pegar. Però hi ha molts graus de maltractadors".

A la Carmen li va costar entendre que el que havia patit era violència masclista perquè no hi va haver cops ni pallisses. Però sí que hi va haver manipulació, control i xantatge psicològic. Per això tampoc mai ha sigut capaç de denunciar-lo. "Era molt gelós, no em deixava avançar ni brillar. Em deia: ‘¿Per què vols això a la feina i escalar, si no ho necessites? Estàs amb mi’. Jo creia que era una prova de com m’estimava", explica la Carmen.

Més exemples: ella sortia de casa per anar amb les amigues i de sobte tenia tres trucades d’ell al mòbil. Discutien i la feia fora de casa. O s’enfadava i desapareixia tres dies durant els quals no parava d’enviar-li missatges "de manipulació": "Em deia: ‘He marxat perquè mira el que m’has fet’, o ‘T’estimo tant que me’n vaig, perquè podria fer-te mal’. Era tòxic".

La Carmen va decidir que es volia separar la mateixa nit en què va néixer el seu fill, a la sala de parts, tot i que ho rumiava des que es va quedar embarassada, ja que durant la gestació ell l’amenaçava de treure-li el fill en discussions fora de to. Al tornar de l’hospital, ella l’hi va comentar i ell "va trencar tota la casa". La Carmen va posar una demanda de divorci (encara no havia denunciat perquè no posava nom al que li estava passant), i allà va començar la segona part del calvari.

"Em vaig quedar sola, amb 50 euros al compte i un bebè, i em van acomiadar de la feina", explica aquesta dona. Ella havia proposat una reducció de jornada perquè no podia assumir-ho tot, però l’empresa li va respondre que un lloc com el seu "no podria sostenir una reducció de jornada". "El meu advocat i jo teníem tants fronts oberts que ens vam centrar en el divorci. El pare del meu fill va demanar la custòdia en exclusiva: va ser un divorci de sis anys de jutjat", relata.

Notícies relacionades

Sanitat es reuneix amb l’anestesista del dentista de València

El bisbe de Cadis diu que la seva acusació és "injusta i falsa"

Feines "de merda"

Les seqüeles encara segueixen. "Des d’aleshores, fa 11 anys que vaig de feina de merda en feina de merda. A més, he anat a moltes sessions de teràpia per recuperar-me i convèncer-me que no totes les persones són iguals", explica. Al poc de separar-se va arribar a la Creu Roja, on la van ajudar a "verbalitzar" que el que havia patit era violència masclista. A més, en aquesta dècada ha rebut l’ajuda del programa Incorpora, de la Fundació La Caixa, que l’ha ajudat a recuperar la confiança, a buscar feina i a mantenir-se en la superfície.