El consum dels plats preparats continua disparat

A la tendència creixent del menjar llest per emportar s’hi afegeix també la irrupció d’aliments no autòctons, com l’alvocat.

El consum dels plats preparats continua disparat
2
Es llegeix en minuts
M. J. I.

Les famílies espanyoles consumeixen cada vegada menys lluç fresc (un 15,4% menys per persona en l’últim any) i també menys fruites i verdures (les taronges i les peres han caigut un 9,4%, i la mongeta tendra, un 11,4%). Mengen, això sí, més llegums, que s’han beneficiat de l’auge de les dietes vegetarianes i veganes, però han reduït dràsticament les compres de llet i d’oli d’oliva, aquest últim per culpa dels alts preus que va arribar a assolir fa any i mig.

Tot això ha passat mentre els plats preparats, cada vegada més habituals en les lleixes dels supermercats, han anat cobrant protagonisme en el cistell de consum. Així, si les vendes de menjar llest per emportar ja van registrar un increment de l’1,5% el 2024 –un any en què el consum d’aliments a les llars va patir, en global, un retrocés del 0,4%–, l’última dada disponible del Ministeri d’Agricultura i Alimentació, corresponent al mes de juliol passat, parla d’una nova pujada, en aquest cas del 5,8%. I no sembla que hagi tocat sostre encara.

Ja ho avisava, en l’últim Congrés Internacional sobre la Dieta Mediterrània, la subdirectora general de Promoció d’Aliments d’Espanya, Purificación González. "Dediquem menys temps a cuinar a casa i a preparar les elaboracions, mengem cada vegada més de plat únic i a les nostres neveres han entrat productes exòtics que estan modificant els costums de tota la vida", va constatar González.

Això es tradueix, segons la tècnica del ministeri, que els espanyols s’estan "allunyant cada vegada més de la dieta mediterrània", amb els beneficis, més que demostrats, que aquesta té. "Els plats preparats que comprem als supermercats, així com els snacks dolços i salats i el menjar ràpid", estan entre els principals causants d’aquest abandonament de la cuina tradicional, va alertar.

Menjar tots junts

Perquè la dieta mediterrània no només és l’ús d’uns ingredients determinats o l’aplicació de certes elaboracions a la cuina. "També inclou una cosa que s’està perdent com menjar junts, l’intercanvi social del menjar… I això és una cosa que estem deixant de fer", va lamentar en aquest mateix fòrum la investigadora italiana Licia Iacoviello, directora del Departament d’Epidemiologia i Prevenció de l’Istituti di Ricovero i Cura a Carattere Scientifico (IRCCS). Per això el valor que adquireixen iniciatives com el projecte de les Gastrosàvies, que ha recuperat receptes de la cuina tradicional catalana.

El problema, va constatar Iacovello, és que gairebé al mateix ritme a què les empreses que fabriquen plats preparats van registrant augments de vendes anuals, està decaient també l’hàbit de cuinar a casa. "Menjar a l’estil mediterrani inclou una sèrie de qualitats, de rituals, de símbols i tradicions, relatius a la manera en què s’elaboren i conserven els aliments i, sobretot, al consum compartit dels plats", va insistir la italiana.

Notícies relacionades

El menjar ja envasat

A la tendència creixent cap al menjar llest per emportar (amb les seves diferents modalitats de compra, des del supermercat fins al delivery) se suma, a més, la demanda de productes envasats com ara el guacamole o l’hummus, que està prop de triplicar-se en els últims 10 a Espanya, segons dades de la consultora Kantar. També s’han incorporat aliments no autòctons com el nabiu, que consumeix el 23% de la població, o l’alvocat, que té una penetració a les llars espanyoles del 77%, recull el mateix informe sobre l’evolució del consum alimentari a Espanya elaborat per Kantar.