Una becada per estudiar als EUA topa amb traves per a la selectivitat
Abril Azabal, alumna brillant d’un institut públic, va aconseguir una ajuda de la Fundació Amancio Ortega per cursar primer de batxillerat a Colorado, però la conselleria té la seva homologació encallada.
Quan Abril Azabal, criada a Lloret de Mar i acostumada a l’ambient de la costa, va arribar a aquell poblet de Colorado a la frontera amb Kansas, el xoc va ser gran. "Tot era molt ‘country’, molt del vell oest, moltes granges, moltes vaques... al contrari al que jo coneixia", recorda aquesta jove de 18 anys alumna de segon de batxillerat a l’institut Ramon Coll i Rodés, centre públic en què va cursar també l’ESO, etapa després de la qual va aconseguir, entre davant 10.000 candidats més, una de les 400 beques de la Fundació Amancio Ortega per estudiar primer de batxillerat als Estats Units.
Malgrat aquest xoc inicial i que l’experiència americana no va ser en absolut com esperava, l’abril no pot guardar millor record del seu primer de batxillerat. "Vaig tenir la gran sort de trobar una família de 10, per a mi són família, la filla per a mi ja és com la meva germana", prossegueix aquesta jove de notes brillants, que recorda que les classes allà eren molt diferents de les d’aquí. "Tot eren tallers per aprendre amb les mans, per aprendre des de l’experiència de tocar i saber el que estàs fent; i per aquesta part a mi em va encantar", explica.
Una de les coses que més el va impactar era la importància de l’esport. "Era com ser a High School Musical. Jo vaig estar fent vòlei i d’animadora tot l’any. Vaig estar animant els equips de bàsquet i de vòlei als estatals a Denver. Per a mi ha sigut una experiència impressionant. Et canvia la perspectiva de les coses, millores moltíssim l’idioma, et tornes independent; aprens a no donar importància a les coses tontes i t’enfocas al que realment importa", relata.
Els problemes van arribar al tornar del seu somni americà. Ella ho va fer tot com tocava i es va matricular de les quatre matèries obligatòries per a la convalidació del curs a Catalunya: Ciències, Història, Llengua i Matemàtiques. Va tornar el 27 de maig de l’any passat i abans, recorda, l’agència ja li va demanar tots els papers per iniciar el procés. A final d’estiu, recorda, li van arribar les notes dels Estats Units, l’últim document que necessitava per al tràmit. Des d’aleshores, continua esperant la convalidació per poder matricular-se de la selectivitat al maig i fer-la aquest juny. Si els nervis d’un segon de batxillerat ja estan a flor de pell en una situació normal, aquests s’accentuen davant la incertesa de no saber si la convalidació arribarà a temps.
Al gener es va començar a posar nerviosa. Havien passat ja alguns mesos i no en tenia notícies. En un grup de Whatsapp que comparteix amb persones d’altres llocs d’Espanya que van estudiar als EUA el mateix curs, va comprovar que la majoria de persones d’altres llocs ja el tenien resulto, mentre que els catalans seguien a l’espera. "Tinc un volant amb el qual em diuen que em puc matricular a la selectivitat, però sense notes, com si fos un 5, i jo amb un 5 no faig res, vull estudiar Arquitectura i necessito un 10,2", assenyala.
"No et donen oportunitats i, quan t’esforces i aconsegueixes sortir a estudiar a l’estranger, tornes i et tracten així. No hi ha dret, és una vergonya", s’enfada recordant totes les vegades que tant ella com els seus pares han trucat per obtenir una resposta que encara no ha arribat. "En una de les trucades a la meva mare li van arribar a dir que si me n’havia anat a estudiar fora era el meu problema, que els expedients tardaven entre dos i tres anys", explica.
Amb cinc no n’hi ha prou
Notícies relacionadesFonts del Departament d’Educació i FP responen que la conselleria "ha fet en els últims anys un esforç per resoldre el gruix dels expedients que estaven pendents fins a la implementació del tramitador genèric el març del 2025". "Aquest avenç ha permès realitzar el tràmit de forma híbrida, amb més flexibilitat per a les famílies, resolent expedients que fins i tot dataven de quatre anys enrere", prossegueixen des de la conselleria, que afegeixen que s’ha incrementat la velocitat amb què es resolen els expedients, "prioritzant els més urgents: per exemple, els necessaris per a la preinscripció universitària".
En aquest sentit, la mateixa font apunta que tots aquells alumnes que vulguin inscriure’s a les PAU podran fer-ho amb els "certificats condicionals que permeten realitzar una sèrie de tràmits (com inscriure’s a les PAU)". A això, l’abril respon que ella no vol només matricular-se a les PAU, sinó poder fer-ho amb la seva nota mitjana real, no amb aquest 5 temporal que no li permetria estudiar Arquitectura. El cas de l’Abril no és pas isolat. La conselleria confirma que la demanda d’homologacions de títols ha crescut "fortament" els últims anys.
