L’hivern demogràfic es consolida: Els naixements cauen al mínim històric i l’esperança de vida escala als 84 anys

Són les principals dades de l’informe ‘Moviment Natural de la Població’, que ha publicat aquest dimecres l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El nou registre indica que els naixements van caure un 0,8% el 2024, és a dir, hi va haver 2.651 nascuts menys, cosa que consolida la tendència a la baixa que va començar el 2008, només interrompuda per un petit repunt el 2014. Fa 50 anys, quan va morir el dictador, es van produir a Espanya 677.456 infantaments, cosa que implica que els naixements s’ha reduït a la meitat, 318.005, el 2024.

I el descens podria ser més acusat sense la població immigrant, ja que l’any passat el 33,3% dels naixements (105.814) van ser de mare nascuda a l’estranger i el 25,6% (81.339) de mare amb nacionalitat estrangera.

En aquest context, l’indicador conjuntural de fecunditat, és a dir, el nombre mitjà de fills per dona, també va caure al mínim històric: es va situar en 1,10, dues centèsimes menys que el registrat el 2023. I va baixar tant en les mares espanyoles com en les estrangeres: dues centèsimes en les primeres (fins a 1,07) i una centèsima entre les segones (fins a 1,27). És a dir, la natalitat també està descendint entre la població d’origen immigrant.

Edat mitjana de la maternitat

Al contrari, l’edat mitjana de la maternitat es manté en 32,6 anys, no ha variat des del 2021. Per nacionalitat, sí que hi ha diferències: l’edat mitjana va augmentar set centèsimes en el cas de les mares espanyoles (fins als 33,2 anys) i es va reduir sis centèsimes en el cas de les mares estrangeres (fins als 30,5 anys).

Malgrat que l’edat mitjana es manté, continua augmentant el nombre de mares majors de 40 anys, que ha crescut un 7,3% en els últims 10 anys. En termes relatius, mentre que el 2014 el 7,2% dels naixements van ser de mares de 40 anys o més, el 2024 aquest percentatge es va elevar fins al 10,4%.

L’estadística també reflecteix les defuncions i indica que el 2024 van morir a Espanya 436.118 persones, sis menys que l’any anterior. És a dir, les morts estan estabilitzades. No obstant, per grups d’edat, destaca un descens en les defuncions de persones entre 85 i 89 anys (del 6% respecte al 2023), que es va produir tant en homes (del 5,3%) com en dones (del 6,7%). D’altra banda, la taxa de mortalitat infantil va augmentar quatre dècimes i es va situar en 3,04 defuncions infantils per cada 1.000 nascuts vius.

L’esperança de vida

En aquest context, l’esperança de vida va augmentar dues dècimes el 2024, fins a arribar al rècord de 84 anys de mitjana, un dels registres més grans del món. De fet, un informe de l’OCDE ja va situar el 2023 el registre en 84 anys, cosa que implica que Espanya és el tercer país més longeu del món, per darrere de Suïssa i el Japó, i amb una mitjana 2,9 anys superior a la mitjana dels països membres.

Notícies relacionades

Temperatures sota zero a la Catalunya central aquest dimecres

Lladó compra l'antiga fàbrica de guants per generar ocupació i crear habitatge: "No volem ser un poble dormitori"

Per sexe, l’esperança de vida dels homes va pujar 0,3 anys, fins als 81,38, i la de les dones es va incrementar 0,2 anys, fins als 86,53. És a dir, es mantenen els cinc anys de diferència que històricament diferencien la longevitat d’homes i dones.

Aquestes dades impliquen que una persona que va complir els 65 anys el 2024 viurà, de mitjana, 19,87 anys més si és home i 23,64 anys més si és dona. És a dir, gairebé 20 anys més després de la jubilació.