La COP30 exigeix mesures per al final dels combustibles fòssils

Calor perquè estem en la segona setmana d’aquesta trobada i encara són moltes, potser massa, les incògnites. I calor perquè ahir, després de dies d’especulacions, una coalició de països compromesos amb l’"ambició climàtica", entre els quals s’inclou Espanya, va clavar un cop sobre la taula i va exigir a la presidència del Brasil que acabi aquesta trobada amb la publicació d’un full de ruta amb solucions pràctiques i un calendari per deixar enrere els combustibles fòssils i reduir les emissions globals que tant estan alimentant la crisi climàtica.

En l’arrencada de la segona setmana de la cimera del Brasil (COP30), els representants d’una vintena de països es van manifestar ahir a Belém per reclamar un compromís clar per deixar enrere el petroli, el gas i el carbó a escala global. La mesura es va aprovar fa ja dos anys, en la cimera de Dubai, però des d’aleshores amb prou feines hi ha hagut avanços sobre com convertir aquesta promesa en accions.

"L’objectiu és acordar quines mesures concretes i, sobretot, quin calendari hem d’aplicar per deixar enrere els combustibles fòssils. Necessitem deixar enrere les paraules i establir fites clares", va afirmar Sara Aagensen, ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que lidera les negociacions en nom d’Espanya, després de la compareixença celebrada a Belém per reivindicar aquest famós roadmap contra els fòssils. Per ara, són almenys 24 els països que han mostrat públicament el seu suport a aquesta iniciativa tot i que, als passadissos de Belém, es diu que el pla podria reunir més de 80 aliats.

Alemanya i el Regne Unit van mostrar públicament el seu suport a aquesta iniciativa ja que, segons van afirmar els seus representants, apostar per les energies renovables no només és una mostra de bona voluntat climàtica sinó que és, abans que res, "una qüestió de seguretat estratègica" per no dependre de les importacions estrangeres ni els vaivens polítics.

Qüestió de supervivència

Kenya, Sierra Leone i l’arxipèlag Marshall, per la seva banda, van defensar que aquest compromís és per a ells "una qüestió de supervivència" ja que, en cas de no frenar l’avanç del canvi climàtic, els seus territoris es veuran abocats a danys en cascada dels quals difícilment podran recuperar-se. Colòmbia, per la seva banda, va defensar que fins i tot els països petrolers com el seu han de liderar aquesta transició perquè "la urgència de la crisi climàtica no ens deixa opció". "No podem ignorar aquest debat. Aquest full de ruta hauria d’estar al cor dels acords d’aquesta cimera", va dir Ed Miliband, representant del Regne Unit i un dels portaveus de la High Ambition Coalition (HAC).

El moviment arriba en una etapa decisiva d’aquesta cimera. I és que després d’una primera setmana de negociacions tècniques, des d’ahir ja s’han posat en marxa de manera oficial els sis equips per accelerar els debats d’aquesta cimera en mitigació, adaptació, finances climàtiques, transició justa, tecnologia, gènere i el gran balanç després d’una dècada de l’Acord de París. Per exemple, la ministra Sara Aagesen, en nom d’Espanya, va mantenir ahir reunions amb el grup àrab, la coalició de països en vies de desenvolupament, representants de les illes del Pacífic en risc de desaparició per l’augment del nivell del mar, Rússia, Indonèsia i Turquia per intentar desbloquejar un acord sobre reducció d’emissions. I tot apunta que el debat sobre aquest assumpte, un dels més importants de la cimera, s’intensificarà de cara als pròxims dies i, probablement, s’allargarà fins a la matinada durant diverses jornades.

La presidència del Brasil, liderada pel diplomàtic André Correa do Lago, va afirmar que la seva intenció és tancar aquesta cimera amb un "paquet d’acords". Els més optimistes afirmen que hi haurà una part que es portarà avui a plenari i una altra que es deixarà fins al tancament de la trobada, prevista per a divendres. Tot i que encara no està clar si els textos i les negociacions són prou madurs per donar els seus fruits tan aviat. Sobretot tenint en compte que, tal com reconeix la mateixa presidència de Belém, hi ha "molts assumptes interrelacionats" que depenen de qüestions per ara bloquejades o en uns llimbs.

Fronts oberts

Els esborranys publicats fins ara, de fet, encara lluen plens de claudàtors, parèntesis i cursives. I això, diplomàticament parlant, indica que encara hi ha molts punts de discordança sobre la taula. I és que en aquests moments, sobre la taula de negociació hi ha almenys una quinzena de fronts oberts. Des del programa global d’adaptació fins a les iniciatives de transició justa, el debat sobre finances climàtiques i la crida a reforçar els plans nacionals de reducció d’emissions. També es parla de l’elaboració d’un text independent en el qual es resumiran els acords d’aquesta cimera i que, per ara, està sent definit com "un pacte de Mutirão". És a dir, un acord en el qual es recullen tots els punts de consens més enllà de les divergències.

Notícies relacionades

Més d’una dècada transformant escoles a través de la cultura a Catalunya: una aliança que motiva alumnes i professorat

Els degans d’Educació demanen que Magisteri duri cinc anys

El problema és que, segons expliquen els analistes, encara no està clar si aquest text serà una declaració política o formarà part dels acords oficials d’aquesta cimera. I això, lluny de ser un debat fútil, és el que marcarà la diferència entre una promesa recolzada pel plenari de les Nacions Unides o l’enèsim manifest que es llança per reafirmar la urgència de la lluita climàtica.

En un país com el Brasil, on es respira i es venera el futbol, hi ha qui compara l’estratègia de negociació de la presidència de Correa do Lago com la d’un entrenador que està pressionant el seu equip perquè porti a terme un joc agressiu, gairebé implacable, fins a aconseguir el gol. En aquest cas, l’acord final de Belém. El tema rau a entendre realment quants arguments i tàctiques té l’equip brasiler per fer pressió sobre les parts per aconseguir una victòria als diferents fronts que s’ha proposat atacar. I sobretot, quina és l’estratègia de resposta dels 197 equips contraris davant les pressions brasileres. Perquè si alguna cosa ha quedat clara al Brasil és que (gairebé) tots volen que aquest partit acabi amb un acord ambiciós per frenar el canvi climàtic però, per ara, encara no hi ha consens sobre com aconseguir-ho o per on començar.