Catalunya "necessita" dues incineradores noves: "Els abocadors estan al límit de la seva capacitat"

«Aquest tipus d’infraestructures aporten solidesa al sistema, permetran dipositar només un 10% del pes dels residus municipals als abocadors i, a més, produeixen energia neta», afirma Jordi Payet, coordinador del grup de treball de residus de les escoles d’enginyers industrials i de camins. L’expert considera que el model està estancat i que s’ha d’instaurar un nou sistema més flexible i sostenible.

De cara al 2035, la Generalitat s’ha proposat, tal com exigeix la normativa europea, que només un de cada 10 quilos d’escombraries acabin en un dipòsit controlat. Per aconseguir-ho, el Govern preveu millorar la taxa de reciclatge i també incrementar lleugerament la incineració (fins al 25%). No obstant, l’observatori dels col·legis professionals afirma que amb aquest percentatge no n’hi haurà prou i suggereix construir dues noves incineradores.

Model europeu

En el dia d’avui, a Catalunya n’hi ha quatre: una a Mataró, una a Tarragona, una a Girona i la de Sant Adrià de Besòs (Tersa). Segons els enginyers, una de les noves plantes s’hauria d’instal·lar a l’entorn metropolità. «No es tracta d’un caprici, sinó de l’únic camí per poder complir els objectius, sent realistes», opina l’enginyer Ignasi Samper. A Espanya hi ha 11 incineradores. Altres països, en canvi, en tenen moltes més: 91 a Alemanya,116 a França i 36 a Itàlia.

Notícies relacionades

Temperatures sota zero a la Catalunya central aquest dimecres

L’hivern demogràfic es consolida: Els naixements cauen al mínim històric i l’esperança de vida escala als 84 anys

«Aquest context ens indica el rumb que ens convé», diu Samper. «Les incineradores contaminen menys i estan acceptades, en canvi ningú vol nous abocadors», afegeix. L’Executiu català, de fet, ha anunciat el tancament progressiu d’aquests cementiris de residus, a més d’un projecte per extreure’n biogàs renovable.

Payet explica que les noves incineradores no tenen per què estar liderades per l’Administració: «Pot ser un promotor privat, perquè aquí mai hem volgut apostar per aquest model, però si no ho fem ens veurem forçats a exportar residus a l’estranger i potser ningú els voldrà». S’ha d’assenyalar que els residus municipals suposen 3,8 milions de tones anuals, però els rebutjos industrials ascendeixen a 3,6 milions de tones, mentre que el sector industrial genera més de sis milions de tones.