La COP30 s’encalla en el dilema entre prioritzar el full de ruta o els fons

El xoc de postures està sent frontal. D’una banda, el G-77, el bloc de països en vies de desenvolupament, reclama que els estats més rics i més contaminants del globus, als quals se’ls atribueix "la culpa" del canvi climàtic, augmentin de forma dràstica el seu finançament per ajudar les zones més vulnerables del planeta a pal·liar els efectes del caos climàtic i accelerar la seva transició energètica. Però d’altra banda, veus com a Europa afirmen que, en aquests moments, el prioritari no és la qüestió de les finances sinó traçar un full de ruta més ambiciós per frenar l’escalfament global i evitar que els desastres naturals vagin a més. En els dos casos, la preocupació de base és la mateixa: a tots els preocupa l’impacte de la crisi climàtica i tots, a l’uníson, volen avançar cap a solucions. Però mentre uns demanen abordar primer la causa i després els efectes, els altres insisteixen que sense finançament no es pot entaular cap conversa.

Les converses s’han convertit en veritables "sessions de teràpia col·lectiva" en les quals, segons reporta la mateixa presidència del Brasil, els diplomàtics de cada bloc estan centrant-se més a defensar les seves postures que a avançar cap a un punt d’entesa. A hores d’ara del debat, ningú vol cedir. I potser és per això que, davant aquest bloqueig, el president, André Correa do Lago, ha nomenat 12 ministres per desbloquejar les negociacions clau de la cimera. La seva estratègia ha sigut aparellar un alt càrrec de cada bloc per guiar les converses i, finalment, arribar a un acord acceptable per a tothom. Espanya, per exemple, liderarà el debat sobre mitigació junt amb Egipte. El Regne Unit i Kenya s’encarregaran de finances climàtiques, i Alemanya i Gàmbia, d’adaptació climàtica. Cal veure si aquesta estratègia aconseguirà llimar asprors o servirà per tirar llenya al foc.

Una agenda de 145 punts

La cimera del Brasil va arrencar amb ni més ni menys que 145 punts a l’agenda. Majoritàriament, deures tècnics previstos al calendari oficial d’aquest tipus de trobades. Però per si abordar tot això no fos prou ambiciós, el president Lula da Silva ha obert un nou front que, fins ara, ningú té gaire clar com encaixa en els encotillats registres de la cimera. Segons va anunciar el president brasiler en la inauguració, Belém aspira a elaborar un "full de ruta" per deixar enrere els combustibles fòssils. És a dir, un document que reculli la promesa de la cimera de Dubai de prescindir del petroli, el gas i carbó i converteixi aquestes paraules en accions concretes. El Regne Unit, Alemanya, França, Dinamarca i Kenya han mostrat el seu suport a aquesta iniciativa i Colòmbia, per la seva banda, ha afegit que està preparant la seva pròpia declaració sobre aquesta qüestió.

El curiós d’aquesta història és que, almenys de moment, aquest full de ruta amb solucions pràctiques per deixar enrere els combustibles fòssils s’està comportant com el gat de Schrödinger. Depenent de com es miri, sembla que el document existeix i alhora no existeix. Potser fins a la setmana vinent ningú s’atrevirà a obrir la caixa per comprovar si, efectivament, respira.

Hi ha qui diu que Lula podria estar preparant una declaració política extraoficial per abordar aquesta qüestió. També hi ha qui afirma que la presidència brasilera estaria pressionant per incloure aquesta idea dins d’algun dels acords oficials. En el primer cas, aquest full de ruta podria llançar-se com una espècie de manifest liderat pel Brasil i amb el suport de diversos països. Però en el segon, en cas d’incloure’s en els acords, hauria d’aconseguir el suport de tota l’assemblea de les Nacions Unides. I això pinta que serà més complicat.

La setmana definitiva

Notícies relacionades

Milers de professors i famílies surten al carrer a Barcelona "per dir prou"

Mario Belda, psicòleg i enginyer informàtic: "Si al teu fill li detecten altes capacitats, alia’t amb el professor"

Aquest cap de setmana s’espera el primer gran moment de catarsi de la COP30, ja que, segons indica el calendari, els diferents equips de negociació haurien de consensuar els esborranys tècnics sobre els quals, a partir de dilluns vinent, se centraran els debats polítics d’alt nivell i que, eventualment, donaran lloc als acords finals i definitius de la cimera. Per a aquesta segona fase de negociacions s’espera l’arribada de ministres i diplomàtics d’alt rang de tot el món. I serà llavors quan comencin les batalles reals d’aquesta cimera i quan, previsiblement, els debats tècnics s’acabin convertint en baralles polítiques.

La presidència del Brasil ha arribat a afirmar amb cert optimisme que aquesta cimera serà la primera des de 2003 en acabar a temps. Queda per veure si les promeses i l’optimisme brasilers resistiran a la batalla campal en què s’està a punt de convertir la cimera.