BCN estrena 27 centres de culte i consolida l’auge evangelista

Segons les últimes dades de l’Oficina d’Assumptes Religiosos (OAR) de l’Ajuntament de Barcelona, al tancament del 2024 hi havia a la capital 1.004 comunitats i entitats religioses. La xifra inclou des de grups de barris fins a federacions de segon nivell. Utilitzen un total de 535 centres de culte, la mateixa xifra que el 2023. Al màxim històric es va arribar el 2018 (569), després d’una dècada de fort creixement (el 2006 eren 385). El 2019 i el 2020, però, van caure per sota del mig miler i han remuntat en aquest lustre.

A més de créixer en nombre, les comunitats es diversifiquen. L’OAR calcula que actualment "hi ha presents a la ciutat 37 tradicions religioses o espirituals diferents, un número lleugerament superior respecte a l’any anterior", indica en la seva Memòria 2024. Amb tot, l’hegemonia cristiana és clara: les diferents branques ocupen 441 dels 535 centres de culte. Aproximadament la meitat, 233 espais, formen part de la xarxa d’esglésies i parròquies catòliques de l’Arquebisbat de Barcelona.

Temples evangelistes

A aquesta xifra se li suma un creixent nombre d’espais evangelistes. Aquesta branca protestant compta amb 182 llocs de culte. Quatre districtes sobresurten en l’arrelament de la comunitat: Nou Barris (39 esglésies), Sant Andreu (35), Sants-Montjuïc (28) i Sant Martí (27). En els dos primers, els temples d’aquest credo són la nova majoria, és a dir, més de la meitat dels espais religiosos de qualsevol confessió. Contrasten amb una presència molt més discreta en la resta: cinc a les Corts, set a Sarrià-Sant Gervasi o Ciutat Vella, nou a Horta-Guinardó i Gràcia i 16 a l’Eixample.

La gran empenta va tenir lloc el 2024. Dels 27 nous centres de culte oberts a la capital, 24 van ser esglésies evangèliques i els tres restants oratoris musulmans. És el creixement més alt des de la pandèmia, ja que els anys anteriors creixien a raó de tres o quatre per any. Amb el nou total, són evangelistes el 41,3% dels centres cristians de Barcelona i el 34% –un de cada tres– del total d’espais de qualsevol creença.

De la resta de comunitats, hi ha 39 oratoris islàmics, 22 centres budistes, 6 hinduistes, 1 de la fe bahá’í, 4 sinagogues, 16 salons dels testimonis de Jehovà, 4 esglésies d’Adventistes de l’últim dia, 4 ortodoxes, 2 capelles mormones, 1 temple sikh, 2 centres de Cienciologia i 19 d’altres dogmes.

Més practicants

Notícies relacionades

El fenomen Rosalía rellança la religiositat entre els joves

"En la fe hi trobem pau i calma"

El naixement de nous llocs de pregària respon no únicament al flux d’arribades i la seva procedència, sinó també a una societat més practicant. Així doncs, segons les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, un de cada cinc habitants de la província de Barcelona són practicants, el doble que fa un lustre. Un 11,2% de la població actual acudeix a culte un cop per setmana o més, mentre que un altre 8,9% van cada mes.

Un altre termòmetre diferent per mesurar el dinamisme religiós de la ciutat són les llicències municipals per a l’obertura de centres de culte. En els últims cinc anys, l’Ajuntament de Barcelona ha concedit 20 nous permisos. Concretament, han sigut per a dos de locals ubicats a Ciutat Vella, cinc a Sants-Montjuïc, un a Gràcia, tres a Nou Barris, sis a Sant Andreu i tres a Sant Martí. L’any de la pandèmia, se’n van concedir cinc, el següent van ser quatre, el 2022 van pujar fins a sis, el 2023 van baixar a tres i el 2024 només en van ser dos. Quan un immoble es vol utilitzar per primera vegada per a culte de forma regular, ha d’aconseguir el beneplàcit municipal. En canvi, no es dona de baixa el permís si canvia la comunitat usuària, es dissol o es trasllada.