La immigració s’ha duplicat al País Basc en una dècada

"És que el veiem cada dia", explica mentre s’encén un cigarret. Desenes de persones beuen i sopen a les moltes terrasses que hi ha a la plaça mentre diversos grups de xavals, d’origen magribí, deambulen per la zona observant amb deteniment les persones que es mouen per un centre de la ciutat ara mateix en ebullició. Amb més de 20º C de temperatura no fa falta ni la jaqueta per sortir a passejar.

"Sempre són aquí. Fa uns mesos van instal·lar càmeres per augmentar la seguretat, deien, però a ells els és ben igual", diu la dona. "Hi ha vegades que es canvien la samarreta entre ells després de robar perquè no els identifiquin", comenta anar el seu marit, l’Andrés, hoteler de professió. Ella diu que vota al PSE; ell es reconeix "de dretes, del PNB de tota la vida", però els dos asseguren que si no voten Vox en les pròximes eleccions "no serà per falta de ganes". "Collons, és que els polítics que tenim ara fan tot el possible perquè sigui així", protesta l’home.

–¿I què els sembla que l’Ertzaintza sigui la primera policia que informa sobre les dades de delinqüència segons la procedència dels detinguts?

–¿Què m’ha de semblar? Doncs bé, és el que hi ha.

Fa dues setmanes, el conseller de Seguretat del Govern basc, Bingen Zupiria (PNB), va sorprendre a l’assegurar que l’Ertzaintza informaria públicament sobre la procedència de les persones que cometen delictes. Les categories, que ja feia dies que eren identificables en les notes de premsa, són espanyols, magribins, llatinoamericans, subsaharians, europeus i asiàtics. Des de dijous, l’Ertzaintza ja inclou en els seus informes el lloc de naixement dels detinguts, i l’estadística es pot consultar a la pàgina web oficial de la policia autonòmica. En el primer informe es poden comprovar les dades recollides entre gener i setembre del 2025.

Aquesta publicació s’ha fet enmig de la polèmica suscitada després que el Departament de Seguretat del Govern basc canviés de criteri a l’octubre i comencés a informar, en les seves notes de premsa, de la procedència geogràfica dels detinguts quan no són de nacionalitat espanyola.

"Perquè el PP i Vox donin als mitjans les dades de delictes a la seva conveniència, prefereixo fer-ho jo de manera clara", deia el conseller en una entrevista a la cadena SER, l’única que ha concedit sobre aquest tema [aquest diari ha intentat, sense èxit, obtenir declaracions del seu Gabinet diverses vegades aquesta setmana]. Zupiria defensava que "cal abordar el debat de la seguretat sense complexos" i "amb serietat", posant a sobre de la taula "totes les dades". Segons les dades del primer informe de l’Ertzaintza sobre els nou primers mesos de l’any, de les 17.849 detencions (per homicidis, furts, robatoris, agressions sexuals, tràfic de drogues...) que es van cometre, 8.222 van ser estrangers, és a dir, a prop del 46%. No obstant, hi ha molts matisos en aquesta xifra. La delinqüència, és cert, no ha parat de créixer en els últims anys al País Basc. D’acord amb el balanç de criminalitat en aquesta comunitat publicat pel Ministeri de l’Interior, el 2024 es van registrar 108.163 infraccions penals, un 0,3% més que l’any anterior. Els delictes per tràfic de drogues van augmentar un 15%; les agressions sexuals, un 29% i els robatoris amb força, un 3%. Només una dada per il·lustrar l’augment de la criminalitat en els últims temps: el 2024, l’Ertzaintza va decomissar 1.347 navalles, ganivets i altres objectes punxants, gairebé quatre al dia, en comparació amb els 653 del 2019.

El progressiu augment de delinqüència coincideix amb un moment en què el País Basc ha batut rècord de població nascuda a l’estranger, ja que s’ha arribat a la xifra de 316.942 persones, un 14,1% del total de la població basca, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Fa 10 anys, la població estrangera era justament la meitat: 137.397 persones.

A més del discurs que incita l’extrema dreta i que relaciona obsessivament immigració i delinqüència, el cert és que el País Basc s’està enfrontant a una nova i complexa realitat. L’arribada de població migrant no només ha canviat el paisatge d’Euskadi amb una diversitat fa una dècada desconeguda –el 46% són llatinoamericans; el 24%, africans, el 21%, europeus i el 7,8% asiàtics. La bretxa social entre autòctons i estrangers també és present. Per exemple, mentre que entre els primers la taxa de risc de pobresa se situa en un 4%, el percentatge puja fins al 20% entre els migrants.

Mercat laboral

La desigualtat també impacta en el mercat laboral: la taxa d’atur dels estrangers arriba al 19% (32,2% entre els africans), davant el 7,8% dels autòctons. Tot i així, l’estadística apunta a una certa estabilitat i arrelament, ja que la taxa d’ocupació del col·lectiu migrant és de més del 60%: el 71,2% dels que treballen tenen contracte indefinit, el 19% treballa a temps parcial i el 5,5% no té contracte.

Partint d’aquesta radiografia, la iniciativa de Zupiria ha provocat tota mena de reaccions, des de l’oposició de les associacions d’ajuda als immigrants i Bildu, que ho consideren un error greu, ja que "s’està estigmatitzant" un important sector de la població –de fet, només el 0,19% de la població estrangera a Euskadi està a la presó–, fins al reconeixement de la pròpia Ertzaintza. "És una reflexió valenta, un pas endavant. Ara s’haurà de veure quines eines utilitzarem per enfrontar-nos a aquesta situació", afirma Sergio Gómez de Segura González, secretari d’ErNE (Ertzainen Nazional Elkartasuna), el sindicat majoritari de la policia autonòmica, que té en les seves competències la seguretat ciutadana.

De fet, la policia basca s’està enfrontant a un fenomen ben conegut, per exemple, a Catalunya: la multireincidència delinqüencial. Individus, la majoria d’origen estranger, que es dediquen majoritàriament al furt, al robatori i al tràfic de drogues.

Segons admet Gómez, l’Ertzaintza no estava preparada "per a un augment de la delinqüència com aquest", ja que una part de la formació que molts agents van rebre al seu dia anava més encaminada a lluitar contra la kale borroka. "Som una policia preparada per a uns delictes cada cop menys freqüents", afirma el secretari del sindicat de l’Ertzaintza, cos que compta amb gairebé 7.300 agents en tot Euskadi, lluny encara dels 8.000 que es contemplen per llei i als quals s’ha compromès el Govern basc per al 2030. "Volem més plantilla, més formació i un replantejament de la Policia, no només per a l’Ertzaintza, sinó també per a la local", conclou.

"És que no hi ha coordinació entre policies, ni tan sols de bases de dades. És absurd", destaca Esther Martínez, secretària general del PP basc i portaveu popular a l’Ajuntament de Bilbao, que atribueix al Govern basc d’haver "abandonat funcions" en seguretat durant molts anys. Segons Martínez, la nova política de comunicació dels delictes és només "un engany, part d’una estratègia perquè no s’hi veu una acció", però aplaudeix que es faci perquè "són les dades".

Notícies relacionades

"De nit fa por"

Espanya expulsa 16 multireincidents per múltiples delictes ocorreguts a Catalunya

"Fa anys que se’ns acusa de ser alarmistes quan només hem donat les dades oficials", afirma la popular, que incideix que al carrer hi ha sensació d’inseguretat, ja que es produeixen furts en totes les zones de la ciutat i han augmentat notablement "els delictes sexuals i contra gent gran". Martínez alerta sobre la multireincidència dels delinqüents, "una situació alarmant" per a la qual reclama "més judicis ràpids" i un "servei de patrulla a peu" per la ciutat, on la seguretat s’ha convertit en la primera problemàtica per als seus habitants, per sobre de l’habitatge, segons una enquesta de l’Ajuntament.

Bilbao va registrar 29.751 delictes el 2024, un 2,5% més que el 2023, dels quals 245 van ser agressions sexuals, un 48,8% més. Un augment preocupant però similar en altres ciutats, ja que les denúncies s’han multiplicat en un delicte que té una elevada xifra oculta.