Gorka Espiau, director científic de Work4Progress: "En cooperació internacional, les receptes fixes ja no funcionen"

La innovació sol vincular-se a la tecnologia o la competitivitat empresarial, però també pot tenir la seva aplicació social. Per exemple, la recerca d’accions solidàries noves que puguin tenir un impacte real i continuat sobre una comunitat. Aquest és l’enfocament de Work4Progress de l’àrea internacional de la Fundació La Caixa i del seu director científic, Gorka Espiau, en un moment en què la creativitat és més necessària que mai per compensar l’interès a la baixa dels països occidentals per la cooperació internacional.

En un món cada vegada més inestable i unilateral, ¿en quina posició queda per a la cooperació?

Crec que ens trobem en un moment de canvi profund, impulsat per dues grans forces. D’una banda, l’enfonsament dels consensos internacionals que havien regit les últimes dècades. Però, alhora, hi ha una crítica interna dins del mateix sistema de cooperació, una revisió de com s’han fet les coses fins al moment. Volem avançar cap a relacions més equilibrades i horitzontals, que s’allunyin de la lògica del nord que rescata el sud.

¿Per què dècades de cooperació no han permès reduir les desigualtats entre països?

Una de les raons bàsiques és que la cooperació no ha tingut una mirada sistèmica. Tradicionalment s’ha intervingut sobre aspectes molt concrets, com crear ocupació, però rarament s’analitza si contribueix a un canvi estructural. Per això insistim a incorporar una visió sistèmica i de complexitat, que busqui modificar les causes profundes de la desigualtat.

Per a això, des de Work4Progress apliquen la innovació social. ¿Què significa exactament?

L’objectiu consisteix a generar nous productes, serveis o processos que responguin a aquells reptes socials emergents. No només es tracta d’aplicar les noves tecnologies, sinó de definir com aprenem del territori, com ajustem estratègies en contextos canviants i com sistematitzem aquest aprenentatge. En tot cas, no podem continuar aplicant receptes fixes ni enfocaments tradicionals, perquè no estan donant els resultats esperats.

Treballen a l’Índia, Moçambic, el Perú i Colòmbia. ¿Com seleccionen els projectes?

Fruit d’una reflexió interna, vam decidir deixar de finançar projectes aïllats que es decidien des d’aquí. En lloc d’això, vam demanar a les organitzacions que formessin xarxes de col·laboració i presentessin propostes conjuntes. A més, no vam demanar projectes tancats, sinó metodologies: l’important no és tant què es fa, sinó com es fa. El nostre focus està posat en la creació d’ocupació per a dones i joves, però cada país desenvolupa el seu propi model, sense imposar l’agenda.

¿Algun projecte destacat, entre els més de 200 impulsats?

Els projectes més consolidats són els models de suport financer. Hem desenvolupat sistemes de garanties que permeten a emprenedors i petites empreses accedir al crèdit. En tots els casos, el rellevant no són els projectes aïllats, sinó com s’interconnecten dins d’un mateix sistema. I sobretot, deixar instal·lades infraestructures d’innovació col·laborativa no tant tecnològiques sinó relacionals, que permetin als territoris continuar generant solucions per si mateixos.

Notícies relacionades

Espanya expulsa 16 multireincidents per múltiples delictes ocorreguts a Catalunya

Marc Darriba, premi al rigor i sensibilitat

Malgrat tot, ¿la tecnologia pot tenir també el seu paper?

Aquest és el gran repte, perquè la intel·ligència artificial pot transformar la manera en la qual treballem. Amb la IA podem mapar automàticament els actors d’un territori, entendre les seves connexions socials i simular els possibles impactes de diferents intervencions abans d’invertir. Si s’utilitza bé i amb garanties ètiques, això pot multiplicar la capacitat d’anàlisi, acció i impacte. No li hem de tenir por.