La complexitat de la cimera del clima del Brasil

PER QUÈ ES FA AL BRASIL.

L’elecció de la seu de les cimeres del clima es decideix per l’assemblea de les Nacions Unides seguint, entre d’altres, un criteri rotatori entre cinc regions del globus. Segons la normativa, aquest any tocava portar el debat a Sud-amèrica. I entre les diferents candidatures presentades, la del Brasil va ser la que va sumar més consensos. El govern de Lula va plantejar des d’un principi que, en cas de ser seleccionats, la seva intenció era la de celebrar la cimera brasilera a Belém, a la vora de l’Amazones, com a manera d’acostar el debat climàtic a una zona natural en perill. L’elecció ha sigut aplaudida ja que, a la pràctica, descentralitza el debat. Però també ha aconseguit crítiques perquè s’han hagut de realitzar obres de gran envergadura i això ha derivat en la destrucció i alteració d’algunes zones.

ELS ASSISTENTS.

Aquest any, la cimera del clima reunirà ministres, diplomàtics i representants institucionals dels 197 països que formen part de la Convenció Marco de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (CMNUCC). Sobre el paper, tots han confirmat la seva assistència institucional a aquest esdeveniment. Els Estats Units es van desmarcar de la cimera de líders de Belém i van esquivar una compareixença de Donald Trump però, tot i així, tot apunta que sí que assistirà a les negociacions d’aquesta trobada. El mateix passa amb l’Argentina, que també va evitar el discurs de Javier Milei davant els líders però sí que formarà part dels debats d’aquesta cimera. La Xina, Rússia, els Emirats Àrabs i fins i tot el Vaticà enviaran delegacions diplomàtiques a Belém. Espanya, per la seva banda, comptarà amb un ampli equip de negociadors encapçalats per Sara Aagesen, ministra per a la Transició Ecològica, i Elena Pita, de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic.

TEMES QUE S’ABORDARAN.

Les negociacions giraran entorn de tres eixos. El principal, i probablement el més polèmic, serà com poder accelerar la reducció global d’emissions en vistes que, després de deu anys de la firma de l’Acord de París, encara no s’ha aconseguit limitar l’escalfament global sota del "llindar segur" dels 1,5 graus. El segon gran tema serà el de les polítiques globals d’adaptació davant extrems climàtics i desastres naturals. I el tercer serà com mobilitzar fons per ajudar els països del sud global. La presidència de la cimera de Belém, encapçalada per André Corrêa do Lago, afirma que farà el possible per avançar, i si pot ser arrencar un compromís ferm, en cada un d’aquests tres àmbits.

EL PAPER DE TRUMP.

La cimera és la primera que se celebra des que Donald Trump va assumir els comandaments de la Casa Blanca. Ja llavors, una de les primeres mesures que va prendre el mandatari republicà va ser retirar-se de l’Acord de París i d’altres compromisos climàtics globals. Aquestes decisions, sumades als seus discursos negacionistes, han convertit els Estats Units en el principal bloqueig de les polítiques climàtiques internacionals. Tot apunta que, tot i així, els negociadors nord-americans sí que formaran part de les converses i pactes. Tot i que encara no és clar si només assistiran a les discussions en un segon pla o si, per contra, treballaran activament per bloquejar-les. Països com Colòmbia han afirmat taxativament que, davant les serioses amenaces de Trump, els altres s’han d’unir per "aïllar-lo en el seu negacionisme".

Notícies relacionades

Tallada l’AP-7 més de 30 hores després d’una col·lisió

Catalunya es prepara per a noves manades i l’expansió del llop

POSSIBLES ACORDS.

Les negociacions diplomàtiques desembocaran en l’acord final de Belém. D’altra banda, tal com passa cada any en aquest tipus de trobades, també hi haurà espai per teixir aliances multilaterals en àmbits com l’energia, la conservació de la biodiversitat i davant fenòmens com la desforestació. Aquest any, s’esperen diversos anuncis relacionats amb la conservació de boscos.