El ‘sharenting’ quedarà regulat per llei per protegir els menors

"El ministeri aposta seriosament per regular el sharenting. És un pas endavant molt valent que pocs països, excepte França i Austràlia, ja han fet. Amb tota probabilitat, la nova norma toparà amb l’oposició de gran part de la societat, que al·legarà que els fills són dels pares. Això és així, efectivament, però la cura dels menors és també una responsabilitat social", explica la psicopedagoga Silvia Pastor, que la setmana passada es va reunir amb la ministra Sira Rego juntament amb advocats, educadors i famílies.

Conscienciació

Durant la reunió, els experts van comunicar a la ministra la necessitat d’impulsar campanyes de sensibilització i formació sobre els riscos de sobreexposar els fills a internet. En aquest sentit, un dels perills és el fet que aquest material sigui utilitzat per depredadors virtuals. També la instrumentalització dels nens a causa de la seva monetització, ja que els continguts digitals amb menors dispara els likes i atrau les marques, i també la possibilitat que els companys de classe se’n burlin.

Cal tenir en compte que els menors, quan siguin adolescents, es poden avergonyir que tota la seva vida estigui penjada a internet. A Espanya, de moment, cap jove ha portat a judici els seus progenitors per aquest motiu, però sí que ha passat a Àustria, on una jove va demandar els seus pares per publicar a Facebook centenars de fotos íntimes de quan era petita.

Un estudi de la Universitat d’Ankara (Turquia) [publicat a la National Library of Medicine, la biblioteca mèdica més important del món que forma part del Govern dels EUA] assenyala que l’excés i la falta de consentiment del menor poden convertir el sharenting en una forma de "negligència, maltractament digital i fins i tot abús". Totes les especialistes consultades per aquest diari estan d’acord amb el sever dictamen dels investigadors d’Ankara. ¿Per què el sharenting és una pràctica tan estesa, malgrat els riscos que comporta?

"Si no apareixo a les xarxes no existeixo. He de publicar constantment imatges i demostrar que m’ho passo bomba amb els meus fills. És una manera de validar-me com a mare", critica l’escriptora i divulgadora especialitzada en criança i hiperpaternitat Eva Millet. En la mateixa línia, la psicòloga Patricia Ramírez deixa clar que les xarxes funcionen com un gran aparador emocional per mostrar una imatge de família feliç i exitosa. "És un reforç immediat: publiques una foto, reps una pluja de cors, comentaris i afalacs i el teu cervell allibera dopamina", assegura. L’autora d’Autocuidado (Grijablbo) matisa que el sharenting no és un acte innocent, sinó "una forma moderna d’alimentar l’ego sota l’aparença d’amor familiar". "Cuidar de la teva família és protegir-la, no exhibir-la. I cuidar-te a tu mateixa implica revisar quina necessitat emocional hi ha darrere de cada publicació: ¿vull compartir o vull sentir-me vista, aprovada i estimada?", conclou.

Claudia Caso, directora de la fundació SOL (Safe OnLine), insisteix que hi ha diferents nivells de sharenting i que els casos més greus i els que necessiten "urgentment" quedar emparats en la futura normativa són els pares i mares influencers que mostren la vida dels seus fills amb un clar interès econòmic.

Monetització

"Estem orgullosos dels nostres fills i mostrar-los és una reacció natural. Però una cosa és fer-ho amb la família i una altra és expandir les imatges a tot el món. Això respon a una necessitat d’exhibir-nos, sense oblidar-nos de la monetització", conclou la responsable de la fundació SOL.

Notícies relacionades

Cinc detinguts a Mollerussa per un matrimoni forçat

El Col·legi de Periodistes reforma el codi deontològic

Pot ser que el sharenting dispari el compte corrent familiar gràcies al fet que la infància ven i és una veta de mercat en què les marques paguen generosament, però créixer sent gravat constantment no surt gratis des del punt de vista de la salut mental. Aquests infants aprenen que el seu valor "està lligat a com surt a càmera, el somriure que provoca i la reacció que genera, i això pot alterar el seu desenvolupament emocional i la seva autenticitat", revela Ramírez.

Segons la seva opinió, alguns nens es converteixen en petits actors de la seva vida quotidiana, pendents d’agradar i posar. D’altres poden sentir-se envaïts, amb la sensació de no tenir un espai propi. En l’àmbit escolar –afegeix– poden mostrar-se més preocupats per agradar o destacar que per ser ells mateixos. "Creixen sense conèixer la intimitat i això pot afectar la seva seguretat, la seva espontaneïtat i la seva autoregulació emocional".