David Bisbal, nadales d’etiqueta i èxits ‘turbo’

H avia de ser una cançó, després un àlbum i Todo es posible en Navidad ha acabat sent un revitalitzador de la carrera de David Bisbal, amb la seva gira en les dates assenyalades i la seva insinuació de ritual anual amb què mirem de reüll Mariah Carey. A un Palau Sant Jordi ple, amb l’escenari emmoquetat en vermell i una banda frondosa (15 peces, incloent-hi l’octet de l’Orquesta Ciudad de Almería), va arribar ahir l’ona expansiva d’aquesta celebració amb què Bisbal és alhora crooner d’etiqueta, dipositari de les més entranyables tradicions i senyor artista nostàlgic dels seus primers èxits.

En la parcel·la purament nadalenca del repertori (9 de les 22 cançons), Bisbal va començar a cop de swing, com un Michael Bublé del sud, en Navidad junto a ti, cançó nova, com la que dona títol al disc, que va caure just després situant el marc mental de la nit. Públic familiar, gorros de Pare Noel a la pista i grades, i Bisbal fent el símbol del cor amb els dits. Perill: tot semblava orientat a l’apoteosi del sucre i del kitsch, però llavors el guió va girar cap al temari clàssic de l’artista. Es tractava d’aprofitar que les fibres estaven sensibles per prémer la tecla de la melancolia i retrocedir fins als seus anys més tendres amb peces com la balada Dígale.

La combinació dels dos temaris, la nadala (clàssic o modern) i el hit propi, va ser reeixida, beneficiada d’arranjaments elegants i variats. A Bisbal, figurí en dansa i vocalista competent, sempre tan entusiasta, no se’l va veure encotillat (segurament no ho estaria ni obligat a cantar els grans èxits de Metallica) i va manejar amb facilitat els canvis de terç: de la llatinitat sensual de Quién me iba a decir ("ara una miqueta de maluc, ¿no?"), al up-tempo de Jingle bell rock i, d’aquí, a les balades sentides, adaptacions al castellà de White Christmas (Irving Berlin) i Always on my mind (clàssic en la veu d’Elvis Presley).

En aquest tram més recollit va al·ludir a la cara B del Nadal, l’evocació dels absents, que fa que "les cançons sonin doloroses". Bisbal a flor de pell, prement les tecles més vulnerables. Va retre doncs bon compte de Navidad sin ti, la peça nova de la reedició de l’últim àlbum, i va brillar en el bolero Te deseo muy felices fiestas (tot i que no és fàcil competir amb Luis Miguel) i en Mi princesa, culminada amb tremend dramatisme (el "creo en los milagros") davant un grup de fans que li van entregar rams de flors.

De ‘Bulería’ a ‘Ave María’

Estaven a punt de caure els seus èxits més llunyans i fogosos: Corazón latino (que va cantar embolicat en la bandera d’Almeria; llàstima dels cors pregravats), una Bulería en la qual va girar com una baldufa, al seu estil, i Ave María com a desencadenant del punt final. Abans, una incursió aflamencada en Los peces en el río i l’indispensable Burrito sabanero (del veneçolà Hugo Blanco), que va precipitar un fenomen viral i que ha contribuït al fet que la temàtica nadalenca doni a David Bisbal un nou argument per seguir en la cresta de l’onada.

David Bisbal

Notícies relacionades

Sanofi acollirà més de mil empleats al 22@

Una travessia irlandesa en primera classe

Palau Sant Jordi

Barcelona, 23/12/2025