Dèficit d’una competència laboral bàsica

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en oratòria

El 75% dels estudiants admeten que s’han quedat "en blanc al dirigir-se a una audiència". Els experts reclamen normalitzar, des de primària, les exposicions orals amb preguntes i els debats amb idees confrontades.

Els EUA i països d’Amèrica Llatina incorporen les competències des de la primària

La comunicació oral requereix, a més de tècnica, unes nocions de psicologia

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en oratòria
4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Saber parlar, expressar idees, escoltar activament i raonar arguments són habilitats bàsiques per a la vida personal, social i professional. No són innates, sinó unes competències que s’entrenen i es practiquen. Formen part de les anomenades soft skills (habilitats toves), les aptituds més valorades ara mateix en els departaments de recursos humans amb independència de la professió. Malgrat que és una matèria transversal en l’espai europeu d’educació superior, a Espanya continua sent una assignatura pendent del sistema educatiu, una llacuna que s’arrossega fins a l’educació superior, quan, si no es repara, s’enquista.

Mandat de llei

La llei educativa (Lomloe) insta els alumnes per tal que, una vegada acabin l’educació bàsica, s’expressin de manera oral amb coherència, correcció i adequació als diferents contextos socials. També han de participar en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa per intercanviar informació, crear coneixement i transmetre opinions. Malgrat aquest mandat, el 77% dels alumnes universitaris reconeixen que no han rebut formació en comunicació oral ni a l’escola ni a l’institut ni a la facultat. Els problemes d’aquest buit són palmaris: el 75% afirma que s’ha quedat en blanc al dirigir-se a una audiència, el 20% va patir afonia i més de la meitat va patir situacions vergonyoses, segons una investigació de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. La barrera més important és la por escènica i totes les reaccions fisiològiques que comporta: veu tremolosa, palpitacions, sudoració excessiva, boca seca...

Una estudiant aixeca la mà per demanar un torn de paraula durant una classe. | MIGUEL ÁNGEL GARCÍA /

.

El dictamen dels experts és unànime: fa falta reforçar a les aules una competència oblidada i fonamental. "Canviar el sistema educatiu és una necessitat urgent. La comunicació oral es treballa a l’escola, però cal dedicar-li molt més espai. No n’hi ha prou amb fer exposicions orals puntuals durant la primària i la secundària. El 95% dels professors reconeixen la importància d’aquesta habilitat, però ells també necessiten rebre formació específica per poder traslladar-la als seus alumnes", explica Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

Investigadora principal de l’estudi La formació en comunicació oral continua sent una assignatura pendent entre els estudiants universitaris, de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, Rodero aposta per imitar el model anglosaxó per integrar en els currículums la competència oral. "No es tracta només de parlar, sinó de fer-ho en públic, argumentar, pronunciar bé i tenir un to de veu positiu", conclou.

"Ser capaç de fer una presentació oral eficaç és clau per al rendiment acadèmic i laboral. També per a la participació en una societat democràtica", analitza Rodero, que va basar la seva investigació en una enquesta a 2.400 estudiants de grau de diverses àrees de coneixement, des de Ciències Socials fins a Art i Humanitats, Salut i Enginyeria. Tots residents a Espanya i amb edats compreses entre els 18 i els 24 anys (una mica més de la meitat eren dones).

El 93% dels enquestats opinen que haurien de rebre més formació en comunicació oral en les diferents etapes educatives. Els estudiants que sí que van al·legar haver rebut formació van admetre que el nombre d’hores va ser realment baix: una mitjana de sis. Malgrat les seves llacunes, l’alumnat enquestat en la investigació de Rodero considera que té un nivell mitjà-alt (4,8 sobre 7) de competència en comunicacional oral.

La professora i investigadora de la UPF afegeix que la comunicació oral és una disciplina que inclou tant nocions de psicologia per aprendre a gestionar l’ansietat d’enfrontar-se a un interlocutor com tècniques de comunicació per saber treballar la veu, estructurar un discurs i escoltar activament.

Conscients de la importància que tenen les soft skills en el mercat laboral, hi ha institucions que promouen la comunicació oral: Vives, la xarxa que agrupa campus catalans, valencians i balears, té una lliga universitària de debat. La UPF ofereix als seus alumnes afegir un mínor en Oratòria (especialització de 18 crèdits) una vegada graduats.

Debats a l’escola

Notícies relacionades

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) disposa de microcredencials específiques que duren de sis a vuit setmanes. Abans d’arribar a l’educació superior, algunes escoles han integrat les exposicions orals com a part del temari i d’altres, en la secundària, fan un pas més enllà implantant els debats en els quals, per sorteig, a cada grup li toca defensar o criticar un tema.

¿Quan s’ha de començar a impartir la comunicació oral? "Mai és tard per aprendre’n, però al més aviat possible", respon Ferran Lalueza, professor dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i membre de la UOC Skills Lab. Admirador de com els EUA i Amèrica Llatina incorporen les competències comunicatives en la primària i la secundària, Lalueza aposta per estendre les presentacions a les escoles. "És un pas que no es pot delegar en la intel·ligència artificial. L’objectiu és perdre el pànic escènic", remarca.

Temes:

Educació Intel