El Govern i les entitats socials han pogut reallotjar 120 de les 180 persones vulnerables que habitaven al B9

S’ha de recordar que l’acord entre les entitats socials i el Govern, en què també va participar la Síndica de Greuges, no només va afectar aquells desnonats que fa una setmana que pernocten sota un pont de l’autovia C-31 –a escassos metres de l’institut que va arribar a acollir 400 persones sense llar– sinó també aquelles persones acollides per entitats socials que no van poder entrar diumenge a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat davant la pressió veïnal i, finalment, aquells que fins aquest dimarts ocupaven l’antic alberg de Can Bofí Vell.

Només el 16%

La consellera ha reconegut que prop de 60 persones han rebutjat ser reallotjades. Martínez Bravo ho atribueix al fet que «derivar aquestes persones [a Serveis Socials] és una feina que requereix molt temps» i que «no s’ha fet des de l’Ajuntament de Badalona». La màxima responsable de Drets Socials ha assegurat que el consistori de Barcelona sí que va realitzar derivacions en casos d’extrema vulnerabilitat, però «no van ser suficients». Tan sols arribaven «al 16% de les persones identificades com a vulnerables dins del B9», ha explicat.

Notícies relacionades

Un ampli dispositiu policial desallotja a Badalona uns 200 migrants de l’assentament més gran de Catalunya

Barcelona regula el botellon nadalenc del carrer Mandri: tancament dels supermercats 24 hores i talls de tràfic

Durant la seva entrevista en el programa matinal ‘La Hora’, de La 1, Martínez Bravo ha denunciat també la «inacció» de l’Ajuntament de Badalona respecte a Can Bofí Vell, un espai tancat fa pocs mesos. La consellera, dijous passat, va demanar per carta a l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, que reobrís la masia per «oferir una resposta de sortida immediata» als desallotjats. L’alcalde de Badalona, no obstant, es va negar a activar aquest recurs perquè «no està en condicions», segons ha recordat la consellera en una altra entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’.

Malgrat les queixes per l’actuació de l’Ajuntament de Badalona, Martínez Bravo ha reconegut que «la situació a l’assentament era molt delicada» i que, en alguns casos, ha implicat «temes delictius». «Però era una minoria de les persones que estaven allà. I el fet que sobre aquestes persones hagi de caure el pes de la llei, no treu que moltes d’altres estaven residint allà perquè no tenien cap altra alternativa», ha matisat.