Febre per les cases prefabricades més barates i ràpides de fer

És precisament aquest factor, la rapidesa en els terminis, que en el cas d’habitatges unifamiliars ronda de quatre a sis mesos, una de les claus de l’auge a Espanya de les cases prefabricades; la demanda creix a un ritme del 5% anual. "El sector està creixent de forma brutal, no donem l’abast per a la demanda que hi ha", se sincera Óscar Gómez, responsable de Rubik Homes, empresa nascuda fa tot just tres anys a Madrid i que ja té diverses seus a la península i comandes internacionals. Aquest any han firmat 25 nous projectes.

Rukik és una de les 40 empreses especialitzades en vivendes industrialitzades que hi ha a Espanya, però s’espera que aquestes ascendeixin 120 en tot just cinc anys. Segons les dades presentades pel sector a l’última Fira Rebuild, el mercat de l’arquitectura modular representa ja un 2% del total de la construcció, amb previsions de continuar augmentant fins a arribar al 10% de l’obra nova el 2030.

"El 2023 es van construir 84.000 habitatges industrialitzats, davant els 100.000 de l’any passat. Això suposa un creixement de més d’un 5% anual", aprecia l’arquitecte director del Congrés Nacional d’Arquitectura Avançada i Construcció 4.0, Ignasi Pérez, que sens dubte creu que no és el futur del sector, sinó el present, malgrat la reticència de molts arquitectes, que consideren que es limita la seva creativitat: "No la limita, jo he arribat a veure la Sagrada Família feta amb peces de Lego", diu.

Al Japó, símbol de riquesa

"És veritat que suposa un canvi radical, un canvi de paradigma, però és que el sector de la construcció és el més primitiu que existeix; els sumeris ja utilitzaven maons per construir", recorda aquest expert, que remarca que al Japó, per exemple, les vivendes prefabricades són "símbol de la riquesa més gran en la qual pots viure". Aquí a Europa, per exemple, Països Baixos ja supera el 50% de cases industrialitzades de les noves edificacions.

Els experts incideixen molt en diferenciar les vivendes prefabricades de les industrialitzades, perquè tot i que el terme se sol utilitzar indistintament, hi ha diferències substancials entre elles. Les primeres solen ser modulars, d’impressió 3D. S’acaben en fàbrica i es traslladen finalitzades a la parcel·la. Les industrialitzades, 2D, estan formades de diversos components que són elaborats en fàbrica i després es transporten per separat i s’acoblen in situ.

Les dues construccions, que poden ser de diferents materials –formigó, pedra, acer, enfusta...–, han de seguir els mateixos paràmetres que les tradicionals. Hi ha d’haver un estudi geotècnic i topogràfic, un procés de fonamentació previ i tenir llicència urbanística o d’obra i cèl·lula d’habitabilitat o de primera ocupació, a més de "complir-se el codi ètic, que hi hagi un arquitecte, un aparellador, un director d’obra i tota la documentació corresponent", apunta Gómez, amb una empresa que va aixecar un resort hoteler de 25 xalets a Salou.

Per tot Espanya proliferen no només cases i hotels, sinó escoles, residències universitàries i hospitals amb aquest tipus de construcció que sembla una finestra d’oportunitat davant la tempesta perfecta al sector. Des del Banc d’Espanya es calcula que falten entre 600.000 i 700.000 vivendes per cobrir la demanda actual i el dèficit acumulat, però el sector avança a pas de paquiderm per la falta de professionals: la patronal assegura que fan falta 700.000 paletes en l’actualitat per poder satisfer la demanda.

Segons un informe recent de Mordor Intelligence, empresa d’investigació de mercat, un de cada tres treballadors qualificats de la construcció té més de 55 anys, fet que podria provocar "retards i sobrecostos creixents" en el sector en un futur proper.

Sense mà d’obra

"Aquest és el problema, la gent no vol esperar dos anys a què li comencin el seu projecte, és el termini que estan donant perquè no hi ha prou mà d’obra", afirma Gómez, que incideix que aquest tipus de construccions, que escurcen els terminis fins a la meitat, estalvien costos, són més respectuosos amb el medi ambient i són versàtils per diversificar els projectes residencials, dissenyant-se a gust del consumidor.

Notícies relacionades

"Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments

El lladre ‘Niño Juan’ apareix viu després d’un breu segrest

"Els prefabricats són molt més sostenibles que les construccions tradicionals perquè al ser modulars, els materials els poden reutilitzar. No obstant, el 38% dels materials utilitzats en les altres construccions acaben sent residus. A més, són també més eficients, perquè al fer-se tot en fàbrica és perfecte", remarca l’arquitecte Ignasi Pérez.

Una altra de les claus de l’auge d’aquest tipus d’habitatge és, sens dubte, el preu, "molt més econòmic", apunta Gómez. El metre quadrat de la casa industrialitzada oscil·la entre 1.600 i 1.700 euros el metre quadrat de mitjana, molt per sota dels 2.300-2.500 habituals perquè s’estalvia molt en mà d’obra. "Comencem a tenir universitats a Madrid molt interessades a construir-hi residències d’estudiants; volen fer-ho en temps rècord", revela l’amo de Rubik, l’empresa de la qual comercialitza una casa d’entramat de fusta, d’una sola planta i coberta plana, de 82 metres quadrats per 131.000 euros.