Els professionals de la salut mental infantil demanen ajuda

"És la tempesta perfecta". Així resumeix Josep Checa, psicòleg clínic, la situació de la salut mental infantil i juvenil a Catalunya. La demanda creixent dels serveis per part de menors i famílies, amb casos cada vegada més complexos, col·lideix amb uns centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) amb falta de recursos, professionals –amb sort, les visites es programen cada dos mesos– i coordinació amb altres actors de la salut pública. Davant aquesta situació, professionals de 30 dels 52 CSMIJ de Catalunya ja han firmat un manifest que reclama al Departament de Salut de la Generalitat un diàleg obert i constructiu per una situació que consideren que és insostenible. "Si no vehiculem aquest malestar, passaran coses cada vegada més greus", alerta aquest professional i coordinador del CSMIJ de Santa Coloma de Gramenet.

El manifest, que es presentarà en una jornada del sector el mes que ve, gira al voltant de diverses problemàtiques unides: agendes saturades, pressió dels usuaris, excés de burocràcia, professionals que abandonen, desequilibris territorials, tendència a la medicalització i falta de diàleg amb l’Administració. Els professionals insisteixen que el seu objectiu és buscar solucions i defensar la sanitat pública, i posen en valor l’excel·lència de la feina que fan. Però ja no poden més.

Situacions complexes

La paraula més repetida en les seves descripcions del dia a dia és sobrecàrrega. La complexitat que tracten té a veure amb problemes socials, familiars i educatius. Per aquesta raó, reclamen que les solucions no només arribin de la sanitat, sinó també d’una feina més interdepartamental.

Notícies relacionades

Els pares helicòpter arriben a la universitat: «Venen a demanar explicacions sobre les notes»

Salut Grau, psicòloga: "Els afectats per la dana encara senten frustració i ràbia"

Parlar de sobrecàrrega és parlar de llistes d’espera. Els professionals atribueixen a l’Administració una visió parcial, consistent a garantir als usuaris una primera visita per fer baixar les xifres de les llistes d’espera, si bé després no s’ofereix una continuïtat terapèutica adequada. Segons les dades oficials, de mitjana es programen de set a vuit visites l’any. És a dir, passen gairebé dos mesos entre l’una i l’altra. "No podem oferir una freqüència adequada", apunta Roger Ballescà, coordinador de dos centres a Martorell i Molins de Rei. "En salut mental es prioritza la primera visita, però a costa de no oferir un tractament de qualitat; és com si, en medicina somàtica, et posessin mitja pròtesi de genoll i la següent part al cap de tres mesos. No té sentit", diu.

"És una font de malestar per a usuaris i professionals", apunta Txeca. "El que sobrecarrega és tenir al davant una persona que et demana ajuda, saber que la podries ajudar més si disposessis de més temps", admet Ballescà. Afegeix que els professionals estan sotmesos a una doble pressió: la dels usuaris i la de l’Administració, que demana resultats.