Preguntes sense resposta

Les preguntes sense resposta podrien estructurar-se entorn de sis eixos principals: com es completen els blancs en la cronologia de Carlos Mazón i per què no va variar els seus plans malgrat les greus incidències que ja deixaven les pluges des de primera hora; qui va intervenir en l’enviament de l’Es Alert que la jutge titlla de "tardà" i "erroni"; què va fallar en el Cecopi, el cervell de l’emergència que no va saber llegir la situació malgrat les dades de què disposava; qui i per què va ordenar la retirada dels bombers que vigilaven els barrancs; i per què es va demorar l’arribada de l’ajuda el dia després de la tragèdia.

¿On va ser Mazón?

És el gran dubte polític que continua perseguint Mazón. El president de la Generalitat valenciana es regira contra aquesta pregunta, que dona per contestada. "Doncs el que sempre he dit: del carrer Bonaire es passa al carrer de la Pau, del carrer la Pau a la plaça de la Reina, d’allà es creua al carrer del Micalet, arriba a la plaça de la Verge, després carrer dels Cavallers i després al Palau de la Generalitat", va assenyalar en una de les seves recents entrevistes mirant de concloure el debat sobre el seu parador durant la tarda.

Però el cert és que un any després de la tragèdia, més enllà d’explicar la ruta entre El Ventorro i el seu despatx al Palau, continua sense haver aportat cap prova documental d’on va estar ni què va fer entre les 18.30 hores, moment de la seva sortida del restaurant, segons Maribel Vilaplana, la periodista que va dinar amb ell, i les 20.28 hores, quan va aterrar en el Cecopi amb l’Es Alert ja enviat i la majoria de víctimes ja mortes.

El Govern valencià sí que va difondre la foto d’aquella arribada al Centre d’Emergències de l’Eliana quan la tragèdia ja s’havia consumat. Ho va fer després que la jutge de la dana, que centra la instrucció en l’enviament "tardà" de l’Es Alert, preguntés per si s’havia presentat al Cecopi alguna autoritat que no formés part de l’òrgan, cosa que li va valer per distanciar-se de la instrucció judicial.

En canvi, el Consell no ha fet el mateix amb l’arribada de Mazón al Palau. El Consell va dir haver esborrat les gravacions de les càmeres de seguretat quan l’oposició les va reclamar a les Corts valencianes. També ha rebutjat per motius diversos aportar ni la geolocalització del president, ni els trajectes del cotxe oficial ni el seu registre de trucades. Només davant la comissió d’investigació de les Corts va aportar fa escassos dies un llistat de les trucades de Mazón, elaborat per la mateixa Generalitat i per tant sense cap base legal.

¿Per què va mantenir la seva agenda?

Mazón ha repetit en els últims dies que va mantenir la seva agenda, inclòs el seu dinar a El Ventorro, que va començar cap a les 15.00 hores amb l’UME ja sol·licitada per a Utiel, perquè la situació era "l’esperable en una gota freda habitual". Unes paraules que xoquen frontalment amb el que l’alcalde d’aquesta localitat, Ricardo Gabaldón, pronunciava en directe a À Punt a les 14.14 hores del 29 d’octubre.

Gabaldón, amb la veu encongida, parlava d’una situació "molt crítica i dantesca", però Mazón, que en aquell moment era al Palau reunit amb els agents socials, no va variar el seu full de ruta. Només demanaria el contacte de l’alcalde del PP gairebé a les 18 hores, estant encara a El Ventorro. Però Mazón no va trucar a Gabaldón en tota la jornada.

Durant tot l’any, el president i el seu Govern han mantingut igualment que va estar "puntualment informat" de la situació i han atribuït la seva mobilització al Cecopi als avisos de la CHX sobre el perill de ruptura a la presa de Forata, entorn de les 19.00 hores. Una versió que xoca amb les declaracions de José Ángel Núñez, cap de Climatologia de l’Aemet, i Miguel Polo, president de la CHX, al jutjat. Tots dos van testificar que en el Cecopi es parlava del risc de Forata des de poc després de l’inici de la reunió a les 17.00 hores.

Aquest cronograma condueix a una altra pregunta sense resposta: ¿Pradas informa Mazón d’aquest perill a Forata en la trucada de les 17.37 hores? Segons la versió de Mazón del fet que va estar "puntualment informat" es podria deduir que sí, si bé que es mantingués una hora més a El Ventorro i, segons Vilaplana, sense transmetre cap inquietud, aportaria indicis en el sentit contrari.

¿Quines trucades fa Mazón abans de les 17.

37? Segons el llistat airejat pel president, cap. És a dir, que no rep cap actualització, almenys via telefònica, sobre la dana des de les 11.30 hores, quan Emergències li facilita un informe en què es basa per a les seves famoses declaracions en les quals menysprea l’episodi i vaticina el seu final a les 18 hores. No obstant, en un dels vídeos aportats a la causa, es constata que Mazón coneixia les alertes hidrològiques al Magre i al Poio a les 13.45, abans de reunir-se amb patronal i sindicats.

Mazón les ha amagat, però gràcies al registre telefònic aportat per Pradas a la jutge se sap que al llarg de la jornada l’exconsellera va mirar de parlar amb el president fins en quatre ocasions, però aquest no la va atendre. A les 12.52 (poc després de decretar la segona alerta hidrològica i que Pilar Bernabé, delegada del Govern al País Valencià, oferís l’UME per a Utiel), a les 16.29 (poc abans que s’iniciï la reunió del Cecopi), i a les 19.10 i 19.36 hores, entre el primer i el segon recés del Cecopi.

¿Qui intervé en l’enviament de l’Es Alert?

Les anteriors són preguntes políticament rellevants, però aquesta és al cor de la investigació judicial i apunta a ser decisiva per dirimir responsabilitats penals. Pradas, comandament únic de l’emergència el 29-O, ha mirat de treure’s de sobre aquesta responsabilitat i en seu judicial ha apuntat directament contra els tècnics José Miguel Basset, inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers, i Jorge Suárez, subdirector d’Emergències. Entre sanglots, va dir no tenir la formació necessària per pilotar una emergència.

L’argumentari de l’exconsellera, que com a imputada té dret a no declarar la veritat, ha quedat en entredit després de l’aparició, mesos després, de tota una sèrie de vídeos presos al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana en els quals se l’observa dirigir la presa de decisions: "Abans d’enviar el següent missatge el vull veure", diu a un tècnic sobre un Es Alert posterior al de les 20.11 hores. El treballador que va introduir el text de l’SMS en el sistema també va declarar que va ser Pradas qui l’hi va dictar.

Cal recordar, a més, que Pradas va arribar a assegurar dies després de la tragèdia que desconeixia l’existència de l’Es Alert fins a les 20.00 hores, una cosa que també queda desmuntada tant amb aquests vídeos posteriors com amb les declaracions dels tècnics a càrrec de l’enviament del missatge.

La mateixa magistrada Ruiz Tobarra planteja un altre interrogant que segueix sense resposta en una interlocutòria recent: "¿Per què la investigada, que afirmava que no tenia coneixements en matèria d’emergències, donava específiques ordres sobre el missatge? És una pregunta que òbviament no ha tingut resposta en la causa".

¿Mazón n’autoritza l’enviament?

El president, tot el seu Consell i fins i tot els dos imputats, Pradas i Emilio Argüeso, s’han esforçat a negar qualsevol vinculació de Mazón amb l’Es Alert. I també sobre qualsevol altra decisió executiva, escudant-se que la llei no assigna aquestes funcions al president. "Mai vaig donar una ordre a Pradas, ni per convocar el Cecopi, ni per activar l’UME, ni per enviar l’alerta", ha dit recentment el president.

No obstant, l’oposició ha aprofitat una de les trucades entre Mazón i l’exconsellera, a les 20.10 hores, un minut abans de l’enviament de l’Es Alert, per sembrar dubtes sobre això. Mazón també va ocultar aquesta trucada quan va revelar la seva activitat telefònica d’aquell dia el febrer passat, però la va repescar al document entregat a la comissió de les Corts.

¿Per què va trigar a arribar l’ajuda?

"¿On és l’Exèrcit?". Va ser una de les preguntes que més es repetien l’endemà a la zona zero i un altre gran interrogant que es manté obert però que, no obstant, ha quedat arraconat davant els dubtes que persisteixen sobre el dia D i que compliquen mirar més enllà d’aquella jornada.

La Generalitat mai va passar del nivell 2 d’emergència, que implica la mobilització de recursos estatals però sota la direcció autonòmica. No va demanar, per a disgust de Feijóo, l’emergència nacional, el nivell màxim i que implica que l’operatiu passa a mans del Govern, qui tampoc va veure convenient decretar-ho.

Malgrat no deixar anar el comandament, Mazón va obrir un altre front de disputa amb l’Executiu central quan l’emergència estava encara en la seva fase àlgida al posar en entredit el suport ofert per l’UME des de primera hora de la tarda, quan la Generalitat només l’havia demanat per a Utiel. Va haver de sortir el general Javier Marcos a explicar que l’UME va actuar a tota la província a partir de les 19.30, quan la Generalitat amplia el nivell 2 d’emergència a tota la província, si bé la situació impedia accedir a moltes zones.

Notícies relacionades

Catalunya encarrega radiografiar 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut

La tecnologia revoluciona el sector funerari i transforma el dol a Catalunya

A l’evitar arribar a l’estadi màxim d’alerta, la Generalitat va retenir el comandament de la crisi i era la responsable de sol·licitar els mitjans que considerés a l’Estat. Mazón no els va demanar fins 48 hores després de la tragèdia i l’endemà van arribar a València.

El lideratge que va voler mantenir el Consell de Mazón no es va quedar allà. Malgrat que el seu propi cap de files, Feijóo, havia reivindicat des de l’endemà la necessitat de decretar l’emergència nacional, Mazón no només va ignorar aquesta petició sinó que va demanar al Govern la creació de cinc grups de treball compostos per set ministres de l’Executiu.