Ona, la nena de la dana

Aquell 29 d’octubre la Lourdes i el Pepe no eren conscients de la magnitud de la tragèdia. Aliens a la realitat que els envoltava, vivien "un dels moments més feliços de la vida". Només havien passat quatre o cinc minuts des que els seus mòbils havien emès l’alerta, quan van sentir per primera vegada el plor de la petita. L’Ona naixia a l’Hospital Universitari de la Ribera, on hi va haver dos parts més. La vida s’obria pas entre el fang i la destrucció. "Quan va sonar l’alarma, ja s’havien emportat la Lourdes a la sala per fer-li la cesària. Jo era en un altre lloc mirant el telèfon i, al cap de pocs minuts, va començar a sonar el xiulet", explica el Pepe. Ella també recorda el temor quan va sentir aquell xiulet: "Els metges estaven a punt de fer-me la cesària i els va sonar el mòbil. Em van dir que no passava res, que era un avís de protecció civil, però em vaig espantar". "La gent se sorprèn quan els diem el dia que va néixer", indica ell.

La Lourdes i el Pepe van ingressar a l’Hospital de la Ribera un dia abans del caos. "Vam ingressar dilluns perquè el part estava programat. Aquell dia ja hi érem i no havíem vist res", afirma la mare, que afegeix que "no hi havia finestres a l’habitació i, per tant, no vèiem res. Només sentíem la pluja".

Falta de comunicació

El dimecres 30 d’octubre, com molts dels ciutadans que no havien viscut en primera persona la riuada, van començar a ser conscients de la magnitud de la catàstrofe. "Penses que pot haver sortit algun riu de mare i inundar algun camí o pas a nivell, però res comparable a tot el que vam veure després", indica el Pepe. L’Ona havia nascut sana. Els seus pares disfrutaven de les seves primeres hores de vida en aquesta habitació pendents de totes les imatges i vídeos que els arribaven de l’exterior. La falta de comunicació i de vies per desplaçar-se va impossibilitar que els amics i familiars anessin a l’hospital a conèixer la nena. A més, el fang i l’aigua havien castigat la família de la Lourdes a l’Alcúdia. L’habitatge de la seva germana s’havia inundat i havien d’iniciar les tasques de neteja i retirar els mobles i estris inservibles. "Tenia tota la casa plena de fang; el garatge era una peixera. Per sort, tots estaven bé, però sabíem que una part del poble s’havia inundat. No sabíem què ens trobaríem quan hi arribéssim", indica el Pepe.

La Lourdes, el Pepe i l’Ona van tornar a casa aquell divendres 1 de novembre. L’estampa durant el camí era desoladora. "Tot estava ple de fang al voltant, alguns carrers eren tancats i nosaltres necessitàvem accedir al pis", expliquen. La parella va decidir desplaçar-se a Càrcer, on viuen els pares del Pepe, per passar els primers dies. "Com que a l’Alcúdia no hi havia llum ni aigua, vam decidir anar-nos-en", afirma. A cap de deu dies, quan va tornar l’aigua, van tornar al municipi.

Notícies relacionades

Una de cada tres persones amb carnet de conduir sent pànic al volant: el 75% són dones

L’auditoria sobre la DGAIA detecta deficiències en la gestió d’ajudes

Les primeres jornades no van ser fàcils. Els mobles omplien les voreres, els carrers eren plens de fang i la tristesa només s’esvaïa veient l’Ona. "Al principi va ser complicat. No podíem ni passejar pels carrers ni fer servir l’ascensor. Molta gent ho va passar ben malament", reivindica.

La història de l’Ona ara és la història de molts valencians que aquell 29-O també van tornar a néixer. L’Ona ha esdevingut un símbol de la dana.