L’heroi d’Utiel que va rescatar 50 persones

El José porta més de 20 anys de bomber, però mai havia viscut res com el 29-O. "El carrer era un riu, i a la vorera del davant hi havia els meus veïns, a qui saludo cada dia, demanant-me ajuda des de les finestres de casa perquè tenien l’aigua al coll. S’ofegaven", recorda.

Al José (Chele, com se’l coneix a Utiel) no li agraden les càmeres ni l’exposició, per això no ha donat entrevistes en un any. No obstant, és un heroi anònim l’actuació del qual el dia de la dana va ser clau per salvar moltes vides al poble. Sense ell, haurien sigut més de sis els veïns morts per la dana.

El Chele explica amb normalitat una història extraordinària; es va jugar la vida per salvar la dels seus veïns. Era a casa amb la dona i els fills quan el nen que vivia al baix va pujar per demanar ajuda perquè l’aigua arribava a l’altura del genoll al pis dels seus pares. "Poc després vaig escoltar un soroll molt fort al menjador. Era l’helicòpter dels bombers, i li vaig dir a la meva dona: ‘Aquí està passant una cosa seriosa’". I es va posar "en mode feina". Va agafar l’equip que té a casa seva, es va enfundar un neoprè i va sortir al carrer. "Allà vaig veure la magnitud de tot. Em vaig trobar veïns que sortien de casa per les terrasses i la teulada perquè l’aigua arribava a més de dos metres", relata.

Va intentar accedir al barri de la Font (el més afectat), però era impossible. Fins que es va trobar uns pescadors que havien tret les barques. Allà el bomber es va posar al capdavant de l’emergència i va organitzar els voluntaris. "Vaig demanar que vingués la barca que més potència tingués –explica–, i era la del José Manuel", un militar de l’UME que també lliurava i amb qui va aconseguir salvar moltes persones aquell dia, tot i que també va estar a punt de perdre la vida. No es coneixien de res, però aquella nit els va unir de per vida.

"Jo era conscient del perill. No tenia clar si es podia per la força de la riuada, però els meus veïns estaven demanant ajuda i l’aigua pujava molt. Així que em vaig arriscar jo sol", explica.

L’accident de la barca

Notícies relacionades

La creació d'un ronyó híbrid d'humà i porc obre un nou horitzó per als trasplantaments

Catalunya crea un ‘hub’ per construir edificis amb la fusta obtinguda després de la gestió forestal

Va decidir que els rescats els farien el José Manuel i ell, al ser els únics ben formats en emergències. "Acabàvem de treure una dona amb un gosset i ens diuen que hi ha una senyora amb dos nens amb hipotèrmia. Vam entrar al corrent, vam agafar velocitat, però el motor va agafar una corda i es va espatllar", explica el José Manuel. La barca va ser arrossegada per la riuada fins que el José Manuel es va tirar a l’aigua amb una corda i va aconseguir enganxar-la a un arbre, al qual va pujar mentre el bomber va estar a la barca una hora mentre s’enfonsava. "Al final van venir uns companys del club de pesca, i sort perquè jo estava entrant en hipotèrmia", explica el militar.

Tot i l’accident, el José va seguir rescatant, aquesta vegada pujat a la pala d’una excavadora. Va salvar el seu veí Rafa i la seva mare de 90 anys, que portaven hores al bany amb l’aigua fins al coll. "Vaig agafar la dona com vaig poder i la vaig llançar a la pala de l’excavadora. El mateix amb el Rafa. No sé què hauria passat si no arribem a ser allà", detalla. Diverses infermeres li van confirmar que alguns rescatats van arribar a l’ambulatori amb hipotèrmia severa. "Em van dir que mitja hora més allà molls i no ho expliquen", assegura. Diu que no recorda quants rescats va fer aquella nit caòtica, però diu que, amb ajuda de la Guàrdia Civil, van poder ser uns 50.