La jutge cita a declarar de nou els marmessors de Pere Mir

La jutge de Barcelona Myriam Linage Gómez, que investiga la presumpta administració deslleial de les fundacions Cellex i Mir Puig, creades per l’empresari químic Pere Mir, mort el 2017, ha citat al gener els cinc imputats en la causa, entre els quals els tres marmessors de l’herència: Jordi Segarra Pijuan (que va ser la mà dreta del mecenes), l’advocat Juan Francisco Capellas Cabanes i el metge i investigador Josep Tabernero Caturla (cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia). S’hi sumaran el que fos secretari de la primera de les entitats i una vocal d’aquestes, segons confirmen a EL PERIÓDICO fonts jurídiques.

Segarra, Capellas i Tabernero es van acollir en un primer moment al seu dret a no declarar, però després van sol·licitar acudir davant la jutge per donar les seves explicacions sobre les operacions presumptament irregulars que se’ls atribueix, després que el seu advocat, Jorge Navarro, hagi estudiat la causa. Segarra compareixerà el 14 de gener, i Tabernero i Capellas, l’endemà. Els altres dos imputats hi aniran el 19 de gener. Aquell mateix mes desfilaran davant la togada diversos testimonis, entre els quals Ángel Surroca –que exerceix l’acusació i que va ser directiu d’una de les empreses de Pere Mir– i les nebodes de la dona de l’empresari químic, a qui es van pagar unes quantitats per, segons els investigadors, aconseguir "guanyar-se la seva lleialtat o el seu silenci", tot i que després van deixar de percebre-les.

La jutge xifra en 6,2 milions d’euros el perjudici per les presumptes operacions irregulars, dels quals 2,2 milions corresponen a la fundació Cellex, creada per aquest industrial químic per finançar la investigació científica. Segons la magistrada, els marmessors investigats van actuar "en el seu propi interès" o de tercers i "han desviat o retingut béns que haurien d’haver sigut entregats a les fundacions beneficiàries com a hereves del patrimoni" del matrimoni de Pere Mir i Núria Pàmies, morta el 2018. Els imputats sempre han negat les acusacions i afirmen que han actuat conforme a la voluntat de l’empresari químic.

Intervenció judicial

D’altra banda, l’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs dels tres marmessors i ha anul·lat la resolució de la jutge que ordenava la intervenció judicial de les fundacions Cellex i Mir Puig. El tribunal no ha entrat a valorar la qüestió de fons –si hi va haver o no administració deslleial–, però ha constatat que es va produir una "indefensió" per part de la defensa dels acusats, ja que no van tenir temps d’examinar el procediment abans de declarar ni que se celebrés la vista per decidir sobre aquesta mesura cautelar. Els magistrats han ordenat remuntar les actuacions amb l’objectiu de celebrar una nova compareixença en què s’exposin les raons per intervenir o no les fundacions.

"Hi va haver un accés formal de l’expedient en un termini realment exigu que suposa en el fons la inexistència d’un temps real per analitzar la documentació adjunta a la causa i els arxius electrònics, cosa que va suposar un buidament del dret de defensa fins al punt que exercir-lo i la possibilitat de contradicció en la compareixença de mesures va ser merament formal, no real i efectiu", assenyala la interlocutòria de l’Audiència, avançada per La Vanguardia i a què va tenir accés EL PERIÓDICO.

1.942 folis

Notícies relacionades

La tecnologia revoluciona el sector funerari i transforma el dol a Catalunya

Catalunya regula les comunitats energètiques i els parcs de bateries

El tribunal recorda que el secret de les actuacions en aquest procediment es va mantenir del 20 de març del 2024 al 10 d’abril del 2025 i, que just l’endemà, va prendre declaració als tres investigats, a més de decidir sobre les mesures cautelars, entre les quals la intervenció de les fundacions. Per l’Audiència de Barcelona, aquesta decisió es va adoptar amb una causa que, llavors, "constava de 1.942 folis i diversos suports digitals".

Aquests documents es van posar a disposició just després de la declaració dels patrons, i el tribunal remarca: "No podem deixar de tornar a precisar que el dret de defensa no només exigia la informació sobre els fets que són objecte d’investigació, sinó també el dret d’accés a les actuacions, almenys en l’essencial per poder articular una oposició eficaç".