El 33% dels docents admeten perdre "molt temps" per falta de disciplina

La gestió de l’aula és avui molt més complicada que fa dècades. Tots els professors consultats per aquest diari reconeixen que existeix un problema de disciplina, entesa com a escolta, respecte i compromís. No parlem de grans conflictes amb violència sinó de constants disrupcions. Per exemple, faltes de respecte, absència de clima d’aprenentatge, desmotivació generalitzada o mancada d’autocontrol.

La comunitat educativa està d’acord en el diagnòstic, però difereix a l’hora d’explicar les causes i posar solucions. Hi ha professors que demanen recuperar el respecte envers la figura del docent i reclamen les famílies que remin en la mateixa direcció establint normes clares a casa. D’altres demanden un canvi de model educatiu que no es fixi tant en els continguts purs i aposti per tallers i classes participatives. També reivindiquen anar més enllà dels aspectes educatius i buscar les causes del malestar dels alumnes reptadors que provoquen disrupcions per poder ajudar-los.

Desgast emocional

Deixant clar que la disciplina no és un terme negatiu sinó una qualitat positiva per a la convivència perquè implica respecte i escolta, el pedagog Luis López Murria apunta les famílies. "La indisciplina no es limita a l’aula. ¿Què passa a les llars d’aquests xavals? ¿Els posen límits? No té sentit que els estudiants no puguin fer servir els mòbils a l’institut i després es passin a casa set hores davant de la pantalla", diu aquest professor en la unitat terapèutica Acompanya’m de l’Hospital Sant Joan de Déu i autor del llibre Educar en llamas, un assaig sobre com fomentar el bon clima escolar.

López Murria reconeix que els docents acusen un important desgast emocional. "Molts alumnes ens tracten com si fóssim els seus col·legues en lloc de figures d’autoritat, una cosa que passa perquè la professió està cada vegada més injuriada. Sempre es posa en dubte la nostra paraula i hi ha mares i pares que, en lloc de remar en la mateixa direcció, sospiten de nosaltres quan els expliquem els problemes que té el seu fill a classe", acaba després de reclamar més respecte ("no submissió") al professor i la inclusió de normes clares a classe i a casa. "Les línies vermelles haurien de ser les faltes de respecte, el bullying i els insults", conclou.

L’informe Talis de l’OCDE revela que un 25% dels docents d’institut assegura que molts estudiants no comencen a treballar fins a força després que comenci la classe, un percentatge que es redueix al 16% en la mitjana de l’OCDE. "A Espanya s’ha normalitzat haver de perdre de 5 a 10 minuts abans de començar la classe i hi contribueixen els retards constants, la dificultat per aconseguir un ambient de silenci i ordre i certa desídia generalitzada en detalls tan simples com treure el material o obrir el llibre", explica Pascual Gil Gutiérrez, professor de secundària i autor de Schola delenda est? (¿Ha de ser destruïda l’escola?).

Microdesafiaments

El docent i divulgador afirma que els microdesafiaments al professor fan perdre temps, enrareixen l’ambient i poden acabar boicotejant el procés d’ensenyament i aprenentatge de tot el grup. "L’alumne sap que gaudeix d’impunitat i el professor és conscient que compta amb pocs suports i recursos a l’hora d’abordar la indisciplina", afegeix.

Igual com López Murria, Gil Gutiérrez mira a les famílies. "El respecte i l’observança de les normes de convivència comencen a casa. Els pares han de veure els professors no com a enemics amb algun malvat interès a amargar o fer patir els seus fills, sinó com a aliats en la seva educació ciutadana i en la seva formació intel·lectual", conclou.

Professor i director d’institut a Castelló, Toni Solano reconeix que els xavals no estan callats ni a classe ni en cap altre lloc. Autor de l’assaig Aula o jaula, Solano assegura que el model de classe tradicional i explicativa on tot l’alumnat escolta el professor està totalment esgotat i proposa canviar-lo per un sistema més participatiu, on les interrupcions no són tan freqüents.

Notícies relacionades

Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell

BCN és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera

Solano afegeix un altre pas necessari: baixar les ràtios, una cosa que es portarà a terme una vegada que la nova llei que té entre mans el Govern entri en vigor. "Tenim aules amb 30 xavals on tres tenen un diagnòstic d’hiperactivitat, tres més, un trastorn de llenguatge i uns altres tres, problemes de salut mental. Cada un requereix una atenció especial i obliga el docent a estar molt pendent. La resta de la classe també ens necessita. Atendre a tots és molt complicat", resumeix.

Membre de l’associació de mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado reconeix que existeix un problema de disciplina, entesa com a compromís, límits i responsabilitat, però demana anar més enllà de les fronteres de l’escola. Posant èmfasi en les dades de pobresa infantil i la vulnerabilitat de moltes llars, la mestra assegura que determinats menors senten que la seva supervivència passa per estar enfadats amb el món. Segons la seva opinió, els anomenats nens revolucionaris que se salten els límits estan, en realitat, demanant ajuda. "Els docents hem de donar solucions a aquest missatge que ens estan llançant. Hem d’eixamplar la mirada i no quedar-nos només en l’àmbit acadèmic", raona la professional, que recorda que l’educació és un dret de tothom.