Grans peces per decorar

Un grapat de botigues d’arqueologia i d’art antic a Espanya mantenen un negoci que segueix viu, malgrat que potser l’art del col·leccionisme es dilueix una mica entre les noves generacions. "El col·leccionista tradicional tenia un interès personal per determinades èpoques. Ara hi ha un interès més genèric. El col·leccionisme, de fet, va desapareixent entre la gent jove; cada vegada més, les grans peces es dediquen a decoració, per exemple", comenta Manuel Fuentenebro, soci d’Ars Historica, al centre de Madrid.

"És un sector més de la moda de tendències. Les grans col·leccions, les fundacions d’un museu o les pròpies adquisicions fan que atragui més un tipus de peces que d’altres durant determinat temps", afegeix Félix Cervera, de Galeria F. Cervera, a Barcelona, una altra de les galeries de referència en aquest art.

Art islàmic, precolombí, de l’antiga Grècia, de l’antic Egipte, fenici... Tot és possible de trobar en aquestes galeries: des de peces econòmiques, com un collar precolombí antropomorf per 600 euros, fins al bust d’un cap femení del segle II de l’antiga Roma per 9.500.

Lluita contra el tràfic il·lícit

Aquests centres de divulgació i de venda d’art antic compleixen les exigents normes nacionals i internacionals sobre protecció del patrimoni històric i de mesures de lluita contra el tràfic il·lícit de béns culturals, guiant-se pel que estableix el Codi Internacional d’Ètica per a Marxants de Béns Culturals, aprovat per la Unesco l’any 1999.

Així, com diu Cervera, col·laboren amb experts en el sector i segueixen protocols "rigorosos" per garantir la legalitat i autenticitat de cada objecte. Per a això, a part d’obtenir tota mena de documentació relacionada amb la peça (fotos, papers que certifiquin la seva procedència, proves testamentàries) i sol·licitar informes d’autenticitat a arqueòlegs o historiadors, es realitzen estudis per certificar la seva antiguitat, com proves macroscòpiques o de termoluminiscència, en el cas de la terracota.

"Aquesta prova et diu la data amb només un marge d’error de 50 anys", afirma Fuentenbro, que assegura que hi ha vegades que intenten vendre’ls peces "bastant grolleres, que es reconeix" fàcilment que són falses. Cervera afegeix que "constantment" els arriben persones amb material il·lícit que ve sense documentació ni procedència i que directament ho rebutgen.

"La llei estableix que tot el material trobat abans de 1985 és d’origen lícit si es pot demostrar la seva procedència", puntualitza Fuentenebro sobre la llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, que estableix que des d’aquell any totes les troballes arqueològiques són propietat de l’Estat i que qualsevol descobriment casual s’ha de comunicar immediatament a l’Administració competent.

Notícies relacionades

L’Elisabet, mare de bessons amb altes capacitats: «La dificultat no és l’acadèmica, és la social»

La consellera de Salut recomana utilitzar mascareta al transport públic davant l’epidèmia de grip a Catalunya

Aquests galeristes obtenen les obres d’art tant en subhastes nacionals i internacionals com d’altres galeries o col·leccions privades en les quals, al morir el pare o la mare, els descendents volen donar sortida a les peces.

Els galeristes d’art antic veuen amb preocupació l’augment del lobby anticol·leccionisme, "que creu que les peces han d’estar en un museu, una idea que es fomenta des de la formació universitària", apunta el responsable d’Ars Historica.