La Comissió es comprometa posar fi al canvi horari

Dilluns el president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar la intenció d’Espanya de revifar la discussió sobre el canvi d’hora a la UE. Ahir, el Parlament Europeu va abordar la qüestió en un debat que estava previst a l’agenda abans de l’anunci. El suport a la posició espanyola va ser unànime.

Per a la Comissió, com també per a l’Eurocambra, el canvi d’hora estacional és un sistema inútil i obsolet, que crea més problemes que no en resol. "Amb la tecnologia i la digitalització actuals, aquest sistema ja no aporta cap estalvi energètic a cap sector", va argumentar el comissari de Transport. "El canvi horari estacional s’ha convertit en una font de complicacions innecessàries per a la societat", va afegir Tzitzikostas.

Tzitzikostas va admetre que falta treball per fer perquè la qüestió no suscita encara una "posició unida" en el si dels Vint-i-set, però va dir "celebrar" la iniciativa del Govern de Pedro Sánchez de reactivar el debat. "Demostra la seva motivació per avançar", va assegurar. "Els ciutadans europeus volen que actuem i el meu objectiu és avançar", va insistir. "Ha arribat el moment de posar fi una vegada per totes als canvis estacionals d’hora cada any".

El ministre de Transport va explicar que l’Executiu comunitari ja treballa en "una anàlisi exhaustiva" sobre l’impacte legal i pràctic del final del canvi d’hora. "Espero poder-ne compartir els resultats amb vostès i, per descomptat, amb els estats membres tan aviat com estiguin disponibles", va afegir. La presidència danesa del Consell, que es va absentar del debat, va confirmar que no hi haurà avenços mentre aquest informe no sigui sobre la taula. L’Executiu comunitari es va comprometre a continuar treballant per aconseguir un acord, però, mentre no hi hagi un canvi de posició al Consell, els europeus hauran de continuar ajustant el rellotge.

Eurodiputats de tots els colors polítics van fer referència als efectes negatius per a la salut, el descans o fins i tot els riscos laborals associats. "Aquests efectes negatius afecten tothom, però els infants i la gent gran són especialment vulnerables i les seves veus poques vegades s’escolten", va apuntar el comissari. En un hemicicle pràcticament buit, al tractar-se de l’últim debat de la sessió plenària, tot just un grapat d’eurodiputats van debatre la qüestió. Tots van cridar a posar fi al canvi d’hora estacional. Això no és una novetat. L’Eurocambra té una posició negociadora des de fa sis anys. Els eurodiputats prediquen convençuts.

"La gent espera"

"N’hem parlat molt, però ara hem de passar a l’acció. Hi ha moltes raons per deixar d’avançar el rellotge, de manera que la gent espera que prenguem una decisió", va dir el popular Juri Ratas. "Dues vegades a l’any fem una cosa que la majoria de la gent ja ni tan sols entén", va coincidir el socialista Johan Danielsson. Aquest també va recordar que el Parlament Europeu va fixar la seva posició per negociar la legislació que podria posar fi al canvi d’hora el 2019. "Decidim que aquest canvi horari s’havia d’eliminar al més aviat possible. I ara fa sis anys que esperem els estats membres, que estudien què cal fer", va lamentar el suec.

Notícies relacionades

Impulsar l'ecologia que protegeix davant el canvi climàtic

Descoberta una superterra a 20 anys llum candidata a allotjar vida

El liberal Joachim Streit va expressar malestar en forma de poema, que rima més bé en anglès que no pas en català. "As Europe, stay silent again. Let me be plain. I won’t pretend. We free voters say “this must end”", va recitar, cosa que es traduiria per "Com que Europa guarda silenci, seré honest. No fingiré. Els votants lliures diem: “això s’ha d’acabar”".

L’eurodiputada gallega, Ana Miranda, també va recolzar el final del canvi d’hora. Miranda va aprofitar l’avinentesa per reclamar al Govern espanyol que adopti per a Galícia el fus horari de l’Europa occidental. "És hora de democratitzar el fus horari", va dir la representant del BNG. En el pla que un grup d’experts va fer arribar a la UE, el canvi d’hora incloïa un ajust dels fusos horaris, en què Espanya adoptava el seu ús horari natural, que és el de l’Europa occidental, o el del meridià de Greenwich, una hora menys, com el Regne Unit.