Un microones a l’equipatge

"Esteu a punt d’entrar en un lloc únic al món". El David adverteix abans de travessar el llindar de la porta del Centre de Reciclatge Solidari. És un lloc especial, una mena de museu antropològic on hi ha des de gorres de l’Exèrcit rus fins a figures africanes, des d’una samarreta del Reial Madrid signada pels jugadors fins a una bandera de la US Navy o unes sabatilles Louis Vuitton per estrenar. Objectes, articles, joguines o roba que van pertànyer a algú que els va dipositar en una maleta que es va perdre durant un viatge amb avió.

"Ens arriben si fa no fa entre 250 i 300 maletes perdudes cada setmana", assenyala el David, subdirector de comunicació del grup Envera, l’associació de treballadors d’Iberia pares de persones amb discapacitat que fa 45 anys que és una fundació referent a Espanya i que ha creat feina per a 1.250 persones, 950 de les quals tenen alguna discapacitat (el 50%, discapacitat intel·lectual).

Entre les moltes tasques que desenvolupen al centre de Colmenar Viejo (Madrid), en el qual hi ha habitatges, un poliesportiu o centres terapèutics, entre altres instal·lacions, hi ha el reciclatge dels articles i maletes que s’extravien en avions, trens o vaixells.

En una sala enorme, d’aproximadament 300 metres quadrats, Marta Avileo, Elia Juárez, Estefanía Vivas i Sara Gómez s’encarreguen d’obrir les maletes, comprovar l’estat dels articles, ordenar-los en caixes segons la mena de producte que sigui i posar-hi un preu perquè es pugui vendre a les botigues d’Envera Punto de Inclusión al centre comercial Islazul (Madrid) i Carrefour Ciudad de la Imagen (Pozuelo de Alarcón). Fins fa molt poc en tenien una altra a l’aeroport de Barcelona-el Prat, però està tancada temporalment per a una reorganització.

De diverses aerolínies

L’emmagatzematge d’aquests equipatges suposava un "cost important" per a les aerolínies fins que Envera en va assumir la gestió fa vuit anys. No només dels paquets d’Iberia, sinó d’altres companyies espanyoles i europees.

"Només posem a la venda el que és nou o en molt bon estat", explica el David. Així, en caixes ben alineades s’acumula roba, rellotges, claus del cotxe –n’hi ha desenes–, peluixos. Fins i tot hi ha vestits de núvia –no se sap si es van arribar a utilitzar– i vestits tradicionals de Sud-amèrica.

Notícies relacionades

"En algun moment hauré de fer el dol"

Joan Roig, d’Alcanar, primer alcalde que dimiteix pel canvi climàtic

"Cada maleta és un món. Una vegada hi vam trobar un microones. Guaita això: són paelles noves", diu, mentre en mostra algunes a l’Elia, que, amb la seva companya, no para d’obrir maletes. D’una en surten multitud de regals i roba nova que segurament aniran a parar a les botigues. Un casc de bomber americà o una vitroceràmica són altres dels objectes que van cridar l’atenció quan els van trobar. "D’alguna manera és com viatjar per tot el món sense sortir de Madrid", apunta el David.

Després de la primera tria dels articles, arriba el moment de taxar-los. "El que fem és comprovar el preu original que té i fer-hi un descompte del 70%", indica la Marta, l’encarregada. "Són preus simbòlics", assenyala el David, que diu que també s’hi poden trobar bones maletes i gairebé noves "per 30 euros o cotxets de nadó per 40". També se cedeix molt material com, per exemple, roba, medicines, productes de lavabo i cosmètica a altres oenagés.