El cas de l’avi de València revela fallades en la detecció de l’aïllament

La història d’Antonio, que avui tindria 86 anys, és un cas especialment preocupant perquè la seva mort ha passat desapercebuda durant més d’una dècada, però no és pas únic. Es creu que va trencar la relació amb la dona i els fills quan aquests eren petits i no mantenia cap mena de contacte amb cap més familiar. Però tampoc es van adonar de la seva absència ni les administracions, ni els veïns ni l’entorn. Va continuar cobrant la pensió i, com que tenia tots els rebuts domiciliats, no va saltar cap alarma, fins que una inundació va obligar els bombers a accedir a casa seva i es van trobar el cadàver envoltat d’escombraries i excrements de coloms.

Matilde Fernández, presidenta de l’Observatori Estatal de la Solitud no Desitjada, reclama que s’extreguin lliçons de la mort paradigmàtica d’Antonio Famoso. Segons el seu parer, en aquest cas "hem fallat tots". En primer lloc, Antonio perquè durant anys no va buscar relacionar-se. Però també la societat, els serveis socials i el sistema de salut, que durant més d’una dècada no es van ocupar d’oferir a una persona gran i que vivia tota sola els serveis d’ajuda o sanitaris.

"¿El gestor de la comunitat de propietaris no hi veia res d’estrany? ¿El banc en què li ingressaven la pensió, amb tanta IA, no disposava d’una trucada d’alerta davant la falta de moviments o de despeses?", es pregunta.

Sense dades oficials

Segons l’opinió de Sacramento Pinazo, gerontòloga i responsable del fenomen a la Plataforma de Gent Gran i Pensionistes, el cas d’Antonio "posa en relleu les múltiples dimensions de la solitud, amb components individuals i socials." "Aquesta tragèdia demostra que la solitud extrema no sempre es revela a crits ni amb demandes, sinó que es pot prolongar en l’absolut silenci, invisible als altres".

Malgrat la proliferació d’estudis sobre aquesta qüestió, no hi ha dades oficials de quantes persones moren de solitud o en completa solitud a Espanya, però sí algunes xifres aproximades sobre el fenomen. A la Comunitat de Madrid, per exemple, el 2023 els bombers van fer 776 entrades a domicilis, tot i que evidentment no totes acaben amb la troballa d’un cadàver, informa Roberto Bécares. I a Barcelona, segons informa Germán González, els cossos de seguretat o els bombers troben cada any més de 100 persones mortes a casa seva: no totes són ancianes ni viuen aïllades.

Teleassistència i xarxa veïnal

Davant aquesta apagada de dades i polítiques públiques, els experts reclamen que el cas d’Antonio serveixi com un toc d’alerta. Fernández demana a les administracions i els partits que posin en marxa "plans integrals" davant la solitud i xarxes de cures de dependents. Reclama que totes les persones grans i que viuen soles disposin de teleassistència –a Barcelona, aquest programa rep 35 trucades diàries per part d’avis per "xerrar per solitud"- i serveis d’ajuda a domicili, que ara han de ser reclamats pels usuaris, havent de fer força paperassa i amb llargues llistes d’espera. Així mateix, demana sensibilitzar la societat sobre la convivència d’estar a l’aguait del que passa al voltant.

Notícies relacionades

Catalunya dissenya cribratges de càncer de mama a mida

Els jubilats no han d’acreditar que continuen vius

Assassí invisible

El fet cert és que la solitud actua com un assassí invisible. Diversos estudis alerten que l’aïllament social augmenta el risc d’ictus, cardiopaties, diabetis, deteriorament cognitiu i mort prematura. Les persones solitàries tenen el doble de probabilitats de patir depressió, ansietat i pensaments suïcides. De fet, una revisió sistemàtica de l’impacte de la solitud en la salut, que inclou 90 estudis, publicada a Nature Human Behaviour, conclou que la solitud eleva el risc de mort un 14%. I, l’aïllament social, amb referència a la falta efectiva de relacions, un 32%. En una societat hiperconnectada digitalment, 100 persones moren cada hora al món (uns 871.000 morts a l’any) per causes relacionades amb la solitud, segons adverteix l’OMS.