Antonella de Ponte : "Tinc pacients a qui el metge els va dir que es compressin un ventall"

Al principi, desordres menstruals i els primers acaloraments. Després hi ha insomni, alteració en l’ànim i sequedat vaginal.

¿I quins símptomes consulten menys perquè s’associen en menor mesura a la menopausa?

El canvi en l’estat d’ànim, la debilitat emocional, la tristesa, la irritabilitat o la falta d’energia. De vegades les pacients els vinculen a l’estrès, al cansament i al ritme de vida accelerat que porten. I en aquests casos és més probable que a una pacient li prescriguin un antidepressiu que un medicament per al canvi hormonal. El problema és que, segons les enquestes, el 40% de les dones en aquesta etapa refereix canvis d’humor, ansietat i depressió, i fins i tot un 50% son i cansament, que pot estar relacionat amb l’insomni.

¿Arriben a la consulta amb informació incorrecta?

Solen estar mal assessorades sobre les teràpies hormonals i, d’altra banda, que se’ls hagi dit que han de suportar els símptomes i que no s’hi pot fer res.

¿Qui els diu això?

El metge de capçalera és el primer. Tinc pacients a qui el metge els ha dit que es comprin un ventall.

¿Quins altres errors comet el sistema sanitari?

No tenir unitats específiques i especialistes formats en menopausa. Dins de la formació en ginecologia i obstetrícia no hi ha una assignatura per a la menopausa ni se’n fa un abordatge específic.

La Dexeus Dona ha implantat un programa de detecció precoç. ¿En què consisteix?

Atén més de 100.000 pacients a l’any i realitza més de 80.000 revisions ginecològiques, de les quals un 60% són a dones de 45 anys o més. I com que moltes tenen vergonya de preguntar sobre els símptomes, hem creat un qüestionari perquè, quan vinguin a la revisió anual i tinguin més de 45 anys, tots els ginecòlegs del centre puguin detectar a temps quines pacients tenen símptomes primerencs i així poder derivar-les a la unitat especialitzada.

¿Quines són les seves receptes?

L’esport i l’alimentació, que s’adaptin a l’estil de vida. Menjar sa i mantenir-se actives.

¿Què prescriu davant la sequedat vaginal?

El primer és la hidratació, que es pot aconseguir amb gels, cremes o òvuls. Igual que ens hidratem la pell, cal hidratar la vulva aplicant un hidratant una vegada al dia; després, tres vegades per setmana, un hidratant intern vaginal. A més, cal utilitzar un lubricant, que és una eina terapèutica per millorar les relacions sexuals, tant per a estimulació externa com per a la penetració. És important ensenyar com s’ha d’utilitzar.

I prescriu vibradors.

A mi m’encanta la teràpia sexual. Els consoladors milloren la vascularització de la regió genital i el clítoris i són bons per treballar el sòl pelvià, tant si tens dolor com incontinència urinària. Un vibrador o consolador et permet conèixer quines zones són més erògenes i detectar si hi ha punts que facin mal a la vagina. Per això recomano a totes les dones que explorin la seva sexualitat, per saber amb què ens sentim més còmodes i amb què no.

Notícies relacionades

Junts aturem la PPA

L’estella forestal escalfa els poliesportius de Manresa

¿I per a la boira mental?

Fer treball mental, com mots encreuats i escriure a mà. I recomano meditació o mindfulness, perquè moltes vegades la boira mental està associada a l’insomni i a l’estrès. Cal reduir-los.