El temporal va agafar força per un "tren convectiu" de tempestes

Diumenge, el sud de Catalunya va ser l’escenari d’una autèntica tempesta perfecta. L’avanç de la dana Alice, marcat pel desplaçament d’una massa d’aire molt fred en altura, va xocar amb una zona en la qual les aigües del Mediterrani encara són càlides i encara desprenen grans quantitats d’humitat a l’atmosfera. Aquest xoc entre masses d’aire tan diferents va generar una forta inestabilitat atmosfèrica que, ja per si mateixa, va augmentar el risc de pluges intenses, tempestes i llamps a la zona. Feia dies que els meteoròlegs advertien sobre com la combinació d’aquests factors podia encendre l’atmosfera i provocar intensos xàfecs. Però tot això, a més, va coincidir amb dos factors que van augmentar encara més la intensitat de les pluges.

Diversos nuclis tempestuosos

Les imatges satel·litàries mostren que diumenge a la tarda, davant les costes de Tarragona, es va formar un "tren convectiu" de tempestes. Aquest fenomen es caracteritza per la formació de diversos nuclis de tempesta sobre el mar que es van gestar i van agafar força sobre les aigües i, a poc a poc, van avançar en fila per descarregar sobre el terreny. Els registres confirmen, empesos pels vents de l’est i el sud-est, que hi va haver almenys tres grans cèl·lules tempestuoses carregades de pluja i de gran quantitat de llamps que es van posar sobre el Montsià i el Baix Ebre i van descarregar amb força en qüestió de molt poques hores. En situacions normals, aquest tipus de nuclis de tempesta es mouen empesos pel vent i, d’aquesta manera, reparteixen la pluja al seu pas. Però en aquest cas, segons van reportar els meteoròlegs, a la zona de les Terres de l’Ebre es va viure una tempesta estacionària. Aquest fenomen, potenciat pel bloqueig que formen les muntanyes de la zona i l’orografia de la regió, va provocar que els diferents nuclis de tempesta es quedessin bloquejats sobre un mateix punt i descarreguessin amb força en una mateixa regió. Les imatges per radar, de fet, confirmen que la confluència de diversos fronts va acabar explotant en una tempesta descomunal.

Potencial destructiu

Feia dies que les agències meteorològiques advertien del potencial destructiu d’aquestes pluges. Sobretot sabent que la dana actuaria com a espurna davant una atmosfera reescalfada per la humitat del Mediterrani. Si a això se li suma la formació d’un tren convectiu i d’una tempesta estacionària, que concentren tota aquesta energia en una zona concreta, s’explica com en qüestió d’hores es van donar acumulacions de gairebé 300 litres per metre en alguns punts, inundacions sobtades, danys materials i un paisatge completament negat pel fang.

Notícies relacionades

El fiscal demana 10 anys de presó per al notari investigat per una altra estafa

Salut insta a vacunar del xarampió els menors de 5 anys al Garraf

Aquest tipus d’episodis no són nous al Mediterrani però, a causa de l’avanç del canvi climàtic, s’han tornat cada vegada més freqüents i intensos. Si antigament aquest tipus d’inundacions solien donar-se un cop cada 50 anys o cada segle, ara ja es repeteixen almenys una vegada cada dècada si no més.

Els estudis més exhaustius duts a terme fins ara sobre aquesta qüestió afirmen que, en cas de continuar així, l’escalfament global augmentarà encara més les probabilitats que en un futur es donin més pluges torrencials i de caràcter més intens a gran part de la costa del Mediterrani. Per això, segons reclamen els experts, urgeix més que mai invertir en mesures de prevenció davant aquest tipus d’extrems i amenaces climàtiques.