El TSJC demana 187 places judicials a Catalunya, 35 d’immediates

A Catalunya hi falten 187 places judicials, 35 de les quals de manera immediata. Així ho va reclamar ahir la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, en l’acte d’obertura de l’any judicial a Barcelona. Caso va insistir que aquestes 35 places "s’haurien de crear no el desembre del 2026 sinó ara, i que aquesta creació no es pot fer depenent de circumstàncies polítiques que ens són alienes".

"Són els ciutadans i ciutadanes els que tenen dret a una justícia eficaç i en temps. No hi ha cap excusa que valgui", va assenyalar Caso, que va presidir per primera vegada l’acte d’obertura de l’any judicial després de substituir Jesús María Barrientos al capdavant del TSJC fa mig any.

A l’acte hi van assistir el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres; la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal; el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; els vocals del CGPJ Carlos Hugo Preciado Domenech i Lucía Avilès Palacios; el secretari de Govern del TSJC Joaquim Martínez Sánchez; els tinents d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona Maria Eugènia Gay i Albert Batlle; el director d’Antifrau, Miquel Ángel Gimeno, així com altres autoritats i la cúpula de jutges i fiscals catalans.

En la seva intervenció, Caso va instar a defensar els més vulnerables, ja que són "els que tenen menys recursos, menys veu i menys suport. Perquè una justícia que oblida els més vulnerables deixa de ser justícia". "Diem sovint que els jutges som guardians de la pau social. La pau també és que un ciutadà sàpiga que si pateix un acomiadament, un abús contractual o una agressió, té un lloc on acudir i una persona imparcial que l’escoltarà. Aquesta és la funció diària dels tribunals", va indicar la presidenta del TSJC.

Caso també va recordar que ahir entrava en vigor el canvi competencial a favor de les seccions de violència sobre la dona, que rebran els delictes contra la llibertat sexual de les dones i el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. En aquest sentit, va afegir que el TSJC està "compromès a rebre i transmetre la situació que es produirà a partir d’avui mateix [és a dir, ahir], especialment pel que fa a l’atenció de les víctimes en el temps d’espera, en la capacitat de poder donar una resposta, perquè no és igual la instrucció d’un tipus delictiu que un altre, i el nostre sistema no pot afegir dolor al dolor de les víctimes".

Com que la nova llei orgànica per a la modernització de l’Administració de justícia fa poc que s’aplica, Caso va assenyalar que es tracta d’un repte que comporta "no només superar les resistències al canvi sinó que l’adaptació dels sistemes informàtics estiguin a punt". Fins ara mateix, aquesta nova llei, que canvia el model organitzatiu, s’ha desplegat en 35 partits judicials catalans.

Audàcia de la normativa

Notícies relacionades

Carlos Pascual Alfaro, titular del Jutjat de Violència sobre la Dona: "Crida l’atenció que hi hagi tants joves masclistes"

Els metges surten al carrer per protestar contra l’estatut marc

En el mateix sentit, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va destacar l’"audàcia" de la nova normativa, però va alertar que "descansa en una realitat encara no assolida al territori de Catalunya", com són les carències en elements informàtics i tecnològics als jutjats, principalment els penals. Per això, va assenyalar que l’Administració de Justícia catalana està situat "al furgó de cua en aplicacions informàtiques respecte a altres comunitats autònomes", de manera que hauria de ser "absolutament prioritari" abordar aquesta qüestió.

En l’acte d’obertura de l’any judicial a Catalunya també es van entregar les distincions als professionals que s’han jubilat recentment, i també als que han complert 25 o 35 anys de servei a l’Administració de justícia. Entre els guardonats hi havia la magistrada Carmen García, que passa a l’Escola Judicial després de deixar el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona, i la cap de comunicació del TSJC, Lydia Garrido.