El 75% dels sèniors usen internet i xarxes, però un 20% es continuen sentint sols

La generació silver ha pujat a l’onada digital. El 75% de la gent de més de 55 anys es connecta amb freqüència a internet, 18 punts més que el 2020. L’increment s’ha produït en tots els grups d’edat, sobretot en la franja de 75 a 85 anys, en què l’ús de la xarxa ha passat del 29% al 38% en tan sols un any, i en la franja de 65 a 74 anys, del 59% al 65%, segons el V Barómetro el Consumidor Sénior. Per tant, la fractura digital es redueix. No obstant, amb la comunicació en línia, per aplicacions de missatgeria com WhatsApp, no n’hi ha prou per pal·liar la soledat no desitjada que, segons l’Observatori Estatal, afecta el 20% de les persones de més de 75 anys.

"L’ús de tecnologia i aplicacions facilita el contacte amb familiars i amics. No obstant, la soledat no desitjada no és un fenomen objectiu, no depèn del nombre de trucades o d’amics que tinguem, sinó que depèn de la qualitat d’aquestes trucades i relacions. Per això, en ocasions, ens podem sentir profundament sols, fins i tot envoltats de gent, si les nostres relacions no tenen la qualitat o el suport emocional que necessitem", apunta María José Abraham, directora general de la fundació Edad y Vida.

Al seu torn, Miryam Piqueras, directora de Govern Clínic de Sanitas Mayores, avisa que quan una persona gran comença a utilitzar aplicacions de missatgeria "existeix un alt risc" que entre els seus familiars es doni per complerta la comunicació diària a través d’un simple missatge i es redueixin les trucades i visites. No obstant, segons la seva opinió, un "missatge de WhatsApp pot alegrar el dia, però no substitueix una visita o l’escalf d’una conversa cara a cara".

Per la seva banda, Juan Fernández, director del Centre Ageingnomics de la Fundació Mapfre, que elabora el Barómetro del Consumidor Sénior, apunta que les xarxes socials són una eina que ajuda a combatre la soledat no desitjada, però "no pot ser l’única solució". "Les videotrucades augmenten la possibilitat de combatre la soledat, però no és comparable a la companyia i l’afecte que es transmet mitjançant el contacte físic". El baròmetre revela que la majoria de sèniors digitalitzats, a més d’utilitzar WhatsApp (el 65% segons l’edició del 2023) i altres xarxes socials, utilitzen la banca en línia (el 85%) o fan compres per internet (el 76%).

EL PERIÓDICO ha obtingut, a més, l’opinió de diverses persones de més de 65 anys, molt actives a internet, i totes opinen que la comunicació digital "és útil i pràctica però insuficient", en paraules de Toni Serratosa (Barcelona, 76anys). "WhatsApp és només una eina urgent, asèptica, distant i mai pot substituir una conversa pròxima, espontània, emocional i sincera", opina Víctor Calvo (València, 73 anys). Juan Jerez (Pamplona, 76 anys) considera que la comunicació presencial ajuda "a veure la reacció d’una altra persona, t’obre camp a temes addicionals" i, si és fora de casa, estimula la persona gran a "sortir del seu ambient, arreglar-se i posar-se guapa".

Causes i conseqüències

L’aïllament de moltes persones grans és, precisament, un dels motius que provoquen la soledat no desitjada. Un fenomen que també afecta joves, amb una prevalença fins i tot més alta que entre els sèniors (25% entre els 16 i 39 anys i 20% entre la gent de més de 75 anys), però la soledat en persones grans acostuma a ser més intensa i persistent, vinculada a pèrdues familiars, malalties, limitacions físiques i dificultat per crear nous vincles. I les conseqüències són més risc de depressió, ansietat o malalties cardíaques, segons avisa l’Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada amb motiu del Dia de la Gent Gran, que se celebra avui.

Notícies relacionades

El Govern defensa millorar la governança

La justícia suspèn el desnonament de les monges de Belorado

Sacramento Pinazo, coordinadora de la Comissió de Soledat de la Plataforma de Gent Gran i Pensionistes i investigadora de l’envelliment, apunta a diversos factors per explicar per què la comunicació per WhatsApp, tan estesa avui dia, és insuficient davant el fenomen de la soledat no desitjada en la població de més edat. En primer lloc, perquè es tracta de persones que "van créixer quan la comunicació era presencial o telefònica", de manera que "escriure missatges els resulta poc natural o fins i tot impersonal". "L’utilitzen, però no és el mètode preferit si poden elegir", afegeix l’especialista.

A més, hi ha barreres com pantalles petites, teclats tàctils i constants actualitzacions que dificulten el seu ús a persones amb limitacions visuals o físiques.