Una tempesta perfecta

El temporal que assola el Mediterrani es defineix com un episodi de caràcter excepcional. I no només per les elevades acumulacions d’aigua registrades fins ara, que en alguns casos han sumat més de 250 litres en escasses hores, sinó també per les descàrregues torrencials, en les quals es reporten enormes quantitats de pluja en molt poc temps que, en ocasions, arriben acompanyades de fortes ratxes de vent i tempestes. ¿Per què està plovent tant al Mediterrani i per què aquest episodi està sent tan intens respecte a les típiques pluges de tardor?

L’atmosfera del Mediterrani està rebent les restes de l’huracà tropical Gabrielle reconvertides en una borrasca atlàntica. Segons el meteoròleg Mario Picazo, d’una banda, tenim les restes d’aquest fenomen que s’han carregat d’"energia i humitat" en el seu pas per l’Atlàntic i, d’una altra, la seva convergència amb un tàlveg en nivells mitjans i alts de la troposfera. La combinació dels dos factors ha donat lloc a una situació d’inestabilitat atmosfèrica que s’ha convertit en el caldo de cultiu perfecte perquè brollés una tempesta de gran magnitud.

L’arribada de la borrasca ha coincidit en un moment en què, a més, les aigües del Mediterrani registren valors molt per damunt de l’habitual per a l’època. Després d’un estiu de rècord en el qual la superfície del mar ha superat en repetides ocasions el llindar dels 30 graus, a les portes d’octubre, es continuen donant registres de fins a 25 graus en alguns punts. Segons múltiples estudis, aquest fenomen contribueix a augmentar la humitat ambiental, cosa que fa que els núvols estiguin més "carregats" d’aigua i, al seu torn, augmenta l’energia disponible a l’atmosfera, una cosa que es relaciona amb més risc de pluges intenses, persistents i torrencials.

Un altre factor clau per entendre la formació d’una tempesta d’aquest tipus és l’orografia del litoral i del prelitoral Mediterrani. La forma del terreny, caracteritzada per cadenes muntanyoses pròximes a la costa, primer afavoreix l’ascens ràpid de l’aire càlid i humit procedent del mar i després, quan aquestes masses d’aire ascendeixen pels pendents muntanyosos, provoca un refredament brusc, cosa que al seu torn provoca la condensació del vapor d’aigua i la formació de núvols de desenvolupament vertical (cumulonimbes), capaços de descarregar pluges intenses en curts períodes de temps. Per això el Mediterrani destaca com una de les zones més exposades a pluges torrencials i a risc d’inundacions.

Impacte del canvi climàtic

Notícies relacionades

Pacte per ressituar la subestació elèctrica de les Tres Xemeneies

Rodalies promet que a finals d’any estaran reparats el 90% d’escales i ascensors

La situació actual també s’explica, en gran part, com a conseqüència del canvi climàtic. Són molts els estudis que apunten al fet que l’avanç d’aquest fenomen està canviant el règim de precipitacions a l’àrea mediterrània. Els models apunten que en aquesta regió està augmentant el risc d’extrems hidrològics i, per tant, es passa amb cada vegada més freqüència de períodes amb escassetat de precipitacions a episodis torrencials. Si en el passat el normal és que plogués de manera repartida al llarg de tota la tardor, ara les precipitacions es concentren en menys episodis però de caràcter torrencial i, per tant, amb més poder destructiu.

Segons els meteoròlegs, en aquest episodi s’han identificat diversos nuclis estàtics de tempesta, és a dir, àrees on els núvols carregats de pluja descarreguen de manera pràcticament fixa en un mateix punt. Aquests fenòmens apareixen quan l’atmosfera és molt inestable.