El Govern invertirà 300 milions d’euros en la "investigació del futur"

Catalunya es prepara per desplegar un ambiciós pla territorial d’inversions en investigació, coneixement i innovació que, segons va explicar ahir la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, podria suposar un abans i un després per a la ciència catalana. Montserrat va presentar un conjunt d’actuacions estratègiques que busquen enfortir de manera sostenible l’ecosistema català d’R+D+I i posicionar el talent local en el circuit internacional. El pla arrenca amb un pressupost de 300 milions d’euros, en els quals se sumen les anualitats del 2024 i el 2025, i aspira a redoblar l’aposta en sectors tan estratègics com les tecnologies quàntiques i els treballs relacionats amb l’acceleració de partícules.

Aquest nou full de ruta, que es desprèn de l’acord polític entre ERC i PSOE, combina programes de desenvolupament del talent universitari i d’investigació amb inversions en infraestructures científiques i tecnològiques de primer nivell. En paraules de Montserrat, el seu objectiu final és situar Catalunya entre les 50 regions més innovadores d’Europa per al 2030 i, al seu torn, garantir l’autonomia estratègica catalana en sectors científics i tecnològics que es perfilen com a clau per al futur com, per exemple, les tecnologies genonòmiques o la investigació en energies renovables.

Entre les iniciatives més destacades es troba la transformació del sincrotró Alba en una instal·lació de quarta generació. "Aquesta modernització situarà Catalunya a l’avantguarda internacional en investigació amb llum de sincrotró, una eina essencial per estudiar materials, biomedicina, química i nous processos industrials", va destacar Montserrat.

En paral·lel, va explicar la consellera, també es posarà en marxa la Vall de la Quàntica, liderada per l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Castelldefels, que aspira a consolidar Catalunya com a referent europeu en aquest camp emergent. "L’aposta per aquestes infraestructures cerca no només atraure i retenir talent, sinó també evitar la deslocalització del coneixement i garantir la competitivitat del país en sectors productius estratègics", va dir.

Des de la Conselleria de Recerca també s’ha explicat que, en el marc d’aquest pla, tenen previst redoblar l’aposta per projectes com Innofab, un entorn d’innovació per a la fabricació de prototips de xips basats en materials alternatius al silici. També s’impulsaran fàbriques d’intel·ligència artificial liderades pel Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i altres projectes dins del superordinador Marenostrum 6.

Projectes de descarbonització

Notícies relacionades

Carlos Pascual Alfaro, jutge: «sorprèn que hi hagi noies que accepten el control en el vestir sense violència extrema ni dependència econòmica»

Els estudiants omplen els carrers de Barcelona per Gaza: "No suportem veure més nens morts al mòbil"

Quant a infraestructures, entre les actuacions previstes destaca l’ampliació i modernització de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), l’impuls de projectes pilot de descarbonització a Tarragona i un reforç del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).

Un dels pilars del pla és l’increment immediat del finançament dels 42 centres Cerca, la xarxa de centres d’investigació d’excel·lència de Catalunya, que rebrà una injecció de fins a 25 milions d’euros. Aquest augment s’acompanyarà d’un nou model d’avaluació en el qual es prioritzarà l’excel·lència científica, la qualitat dels projectes i el seu impacte social davant altres criteris fins ara dominants com, per exemple, la mera productivitat. Segons la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, "l’increment del finançament basal és un pas decisiu per consolidar el nostre sistema d’investigació en el circuit internacional". "Donar als centres estabilitat financera –va afegir– permet planificar estratègicament, assumir projectes d’impacte social i econòmic, i competir de tu a tu amb els millors ecosistemes d’investigació d’Europa".