Maria Branyas mantenia "la microbiota d’una adolescent"

Maria Branyas Morera va viure dues guerres mundials, va sobreviure a dues pandèmies i es va convertir en la dona més longeva del món als 117 anys. Un any després de la seva mort, un equip d’investigadors presenta els resultats d’una exhaustiva anàlisi genètica i molecular d’aquesta dona i, amb això, revela alguns dels secrets que expliquen per què va arribar sana als 100 anys. "S’acostuma a associar envellir amb una mala salut. Sobretot perquè sabem que a partir dels 65 o els 70 anys augmenta la incidència de malalties. Però els casos dels supercentenaris com Maria Branyas són excepcionals, ja que arriben a aquestes edats amb una salut sorprenent. Aquest és l’enigma que hem intentat resoldre", explica Manel Esteller, investigador principal d’aquest estudi.

La investigació, liderada pel grup d’Epigenètica del Càncer de l’Institut de Rercerca contra la Leucèmia Josep Carreras i la Universitat de Barcelona, es va publicar ahir a Cell Reports Medicine i, per primera vegada, presenta una "anàlisi integral" del genoma, transcriptoma, metaboloma, proteoma, microbioma i epigenoma d’aquesta dona supercentenària. "Quan vam mirar les seves anàlisis de sang vam veure que eren perfectes. Tot això ens mostra que no hi ha un sol factor determinant per envellir de manera saludable, sinó que es tracta més aviat d’una suma de petites peces que encaixen entre si", explica l’investigador a EL PERIÓDICO.

Les anàlisis revelen que Branyas tenia uns telòmers molt curts. Aquest element, que es troba en l’extrem dels cromosomes, acostuma a definir-se com un "cronòmetre cel·lular" que marca l’envelliment i les condicions de fragilitat. Aquesta característica coincidia amb un "escut biològic" de variants genètiques associades a menys risc cardiovascular, bona cognició i absència de diabetis. Per això, a la pràctica, "el seu rellotge epigenètic indicava que era 23 anys més jove del que marcava la seva edat real". "Les seves cèl·lules es comportaven com si tingués uns 95 anys", revela l’estudi. Una altra característica és que Branyas tenia un "metabolisme eficient", amb "un perfil lipídic excepcional, amb baixos nivells de greixos dolents i sense gairebé marcadors d’inflamació", una cosa clau en la prevenció de càncer i diabetis. També es va observar que aquesta dona tenia un "sistema immune afinat" que, fins i tot passats els cent anys, era capaç de "reconèixer patògens externs i de no atacar les seves pròpies cèl·lules, cosa que va evitar malalties autoimmunes".

Notícies relacionades

"El dispositiu et protegeix"

Els assajos d’immunoteràpia obren una nova via per frenar l’esclerosi

Iogurt i microbiota

En les seves entrevistes, Branyas presumia que el seu secret era moderació en la dieta, zero tabac i alcohol i, sobretot, un consum fidel de iogurt. Les anàlisis confirmen que aquesta supercentenària, malgrat la seva edat, tenia el "microbioma d’una adolescent". Els estudis confirmen que la seva flora intestinal estava enriquida amb bifidobacteris i altres microorganismes beneficiosos que solen abundar en persones joves. "Creiem que el seu hàbit de prendre un iogurt al dia va contribuir a aquest perfil antiinflamatori", apunta Esteller. "Per primera vegada podem pensar en fàrmacs que no estiguin dirigits a tractar una malaltia concreta, sinó als processos que vinculen envelliment i malaltia", afegeix, mentre recorda, orgullós, que "la Maria va demanar ser estudiada per ajudar a d’altres i... així s’ha fet".