El difícil salt a l’institut als 12 anys: 1r d’ESO, el curs amb més repetidors

¿Està un nen de 12 anys preparat per trencar vincles amb un gruix de companys de primària i anar a l’institut, un espai en el qual no sempre coneix els companys i que, fins i tot arquitectònicament, està pensat per a alumnat gran? ¿Està ben dissenyat un sistema que passa de tenir nens treballant en caixes d’aprenentatge en els passadissos a sisè de primària a tenir, a primer d’ESO, tres exàmens en una setmana? ¿Hauria d’assemblar-se més l’escola a l’institut per facilitar la transició o, en canvi, l’institut hauria d’acostar-se més a l’escola, tenint en compte que acull una etapa obligatòria?

Aquestes són algunes de les preguntes que es fan les famílies quan els seus fills arriben a aquesta edat [normalment quan ho fan els grans, amb els segons les coses se solen viure diferent]. Segons els experts, es tracta d’una qüestió que urgeix posar sobre la taula en un moment en què l’escola s’ha de repensar a fons fruit dels canvis demogràfics que estan buidant les aules [l’arribada d’alumnat migrant evita la sagnia, però no reverteix la baixada de naixements].

L’assumpte s’arrossega des de fa 30 anys. L’aprovació de la LOGSE el 1990 deixava enrere l’EGB i feia que l’alumnat passés de fer el salt a l’institut als 14 anys a fer-lo dos cursos abans, als 12 (o fins i tot als 11, els nascuts durant l’últim trimestre de l’any). Un canvi, detall no menor, que aplica només a les escoles públiques, ja que les escoles privades-concertades van optar per oferir també els quatre cursos d’ESO (i en el seu cas el salt va passar a fer-se dos cursos després –a batxillerat– en comptes de dos cursos abans). En la privada-concertada la taxa de repetició a primer d’ESO baixa fins al 3,9, més de 5 punts menys.

Greuge comparatiu

A ulls de Lidón Gasull, directora d’Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, l’actual divisió de les etapes –majoritàriament organitzada en el 3-16 en la privada-concertada i 3-12 en la pública– suposa un greuge comparatiu per a l’alumnat de la pública. "Tenim detectada una fuga d’alumnat escolaritzat a sisè en el sistema públic que a primer d’ESO passa a la concertada perquè el salt a l’institut no sigui tan bèstia", assenyala Gasull, que insisteix en el fet que, en un moment en què la baixada de la natalitat fa necessari tancar grups per evitar la segregació, "es podria aprofitar la conjuntura demogràfica per replantejar l’organització de l’escola, i fer, per exemple, els dos primers cursos de l’ESO a l’escola per donar tranquil·litat a les famílies [mesura que aquest any ha començat a impulsar la Comunitat de Madrid].

Gasull apunta a un altre aspecte no menor: "Part del professorat de secundària ve d’una cultura molt diferent, volen tractar amb nens més madurs, i no fer-ho els genera frustració; i cal recordar que estem parlant d’una etapa obligatòria", remarca.

Gortazar assenyala també la qüestió docent. Es tracta de dos cossos diferents [mestres a primària i professors a secundària], amb perfils i condicions laborals diferents. Mentre que a primària, defineix l’expert en polítiques educatives, els mestres tenen un perfil més social i vocacional i menys acadèmic, a secundària succeeix la inversa.

A la pregunta sobre si la solució és acostar més la primària a la cultura de la secundària o la secundària a la cultura de la primària, Gortazar respon que les dues coses. Augmentar el valor acadèmic del cos de primària –"no pot ser que l’última vegada que va estudiar Matemàtiques un mestre sigui quan va fer 4t d’ESO", exemplifica–; i el valor social a secundària ["han de ser conscients que es tracta d’una etapa obligatòria, d’un dret universal", assenyala].

Model institut escola

En aquests 30 anys, per descomptat, hi ha hagut elements de millora. "Els instituts de nova creació ja neixen amb una altra identitat i és més fàcil treballar aquesta transició –posa sobre la taula la portaveu de les famílies de l’escola pública–. A més, l’adscripció de les escoles a instituts concrets també ha facilitat les coses".

Notícies relacionades

El temporal causa almenys una víctima mortal a l’Alt Penedès

Miquel Carceller, cap d’estudis de l’institut El Joncar de Barcelona: "No és que els nois d’avui siguin pitjors, és que no se’ls ha exigit"

Maria Marcos, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), coincideix que les escoles i els instituts tenen dos models de cultura educativa molt diferents, cosa que acaba impactant en els nens.

Des de l’FMRP es mostren molt defensors del model institut escola (cap al qual Catalunya va avançant tímidament), perquè permet abordar molts dels elements que detecten que afecten aquesta transició. "A primària tenen 25 hores setmanals i a secundària passen a 32,5, i en un horari molt intensiu, entrant molt aviat, sortint molt tard, amb horaris molt poc respectuosos amb les necessitats dels nens d’aquestes edats", conclou.