La Vall d’Hebron impulsa un nou fàrmac contra l’obesitat

L’obesitat, un problema de salut pública de primer ordre (afecta més de 2.500 milions de persones arreu del món i causa hipertensió, diabetis o malalties cardiovasculars), comptarà aviat amb un nou fàrmac en el desenvolupament del qual ha participat l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Un assaig internacional en fase 3 ha demostrat l’eficàcia de l’Orforglipron per tractar una malaltia que ja afecta el 15% dels espanyols més grans de 18 anys. Els resultats han sigut publicats aquesta setmana a The New England Journal of Medicine i presentats en el congrés anual de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EASD), celebrat a Viena.

"Aquest fàrmac és un anàleg de GLP-1 com els que ja coneixem [medicaments que imiten l’acció de l’hormona natural GLP-1]. La semaglutida injectable, com el Wegovy i l’Ozempic, i el Rybelsus, que és semaglutida oral", explica a EL PERIÓDICO l’endocrina Andreea Ciudin, coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de la Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme de la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Ciudin, una de les especialistes més rellevants d’Espanya, és l’única autora europea de la publicació. Calcula que el fàrmac estarà aprovat per l’FDA (l’agència regulatòria dels EUA) a principis de l’any que ve.

Igual com el Wegoby, l’Orforglipron (de la farmacèutica Lilly) està indicat només per a l’obesitat. L’Ozempic i el Rybelsus, a més de mostrar-se eficaços per al control de pes, estan indicats per a la diabetis de tipus 2. Però, com explica la doctora Ciudin, els fàrmacs fins ara existents i aprovats presenten "limitacions". En alguns casos, són injectables (com el Wegovy i l’Ozempic). Els que tenen una versió oral necessiten estrictes normes d’administració, com prendre’ls en dejuni i esperar després mitja hora abans de menjar. "Molts pacients han d’aixecar-se hores abans", precisa aquesta endocrina.

No obstant, l’estructura química de l’Orforglipron és diferent, la qual cosa permet una administració oral i més còmoda. "I a més és molt efectiu", assenyala Ciudin, que destaca que el fet que apareguin "alternatives" als medicaments ja existents i amb "fórmules químiques diferents" és "bastant esperançador". "Això situa l’obesitat al mateix lloc que altres malalties cròniques, les quals disposen d’un munt de fàrmacs amb mecanismes d’acció diferents que ens permeten ajustar el tractament a l’estil de vida de la persona. Això és, personalitzar-lo una mica més", destaca aquesta endocrina. Així, aquest nou ventall de fàrmacs ofereix una "flexibilitat" més gran als metges, sobretot a l’hora de tractar pacients "plurimedicats".

No peptídic

Una altra novetat de l’Orforglipron és que és un anàleg de GLP-1 "no peptídic". "Fins ara tots els tractaments desenvolupats eren peptídics, és a dir, còpies de l’hormona natural que fabriquem. Aquest no ho és, però és capaç d’estimular el receptor i utilitzar resultats similars. A més, al basar-se en una molècula més petita, ofereix una flexibilitat més gran i adaptar-nos als horaris de cada persona", diu Ciudin.

Notícies relacionades

Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070

Els immigrants són el motor de la natalitat a Catalunya

L’estudi en què va participar la Vall d’Hebron va fer un seguiment durant 72 setmanes de 3.100 persones de nou països amb obesitat però sense diabetis. En tots els casos eren adults amb un índex de massa corporal superior a 30 kg/m², o entre 27 i 30 kg/m² amb alguna complicació associada a l’obesitat, com ara hipertensió, malalties cardiovasculars o apnea del son. A més es va combinar amb consells de dieta saludable i activitat física.

Els resultats mostren que el tractament amb la dosi més alta d’Orforglipron va aconseguir una disminució de l’11,2% del pes corporal de mitjana. Més de la meitat dels pacients van perdre almenys un 10% del seu pes i aproximadament el 18% va arribar a reduir-lo en més del 20%. A més, es van registrar millores significatives en la pressió arterial, perímetre de cintura, nivells de triglicèrids i colesterol, tots ells factors de risc per a malalties cardiovasculars. Els efectes adversos més freqüents van ser digestius, generalment lleus o moderats.