L’1/2025: llums, ombres i reptes

Al complir-se 150 dies de l’1/2025, és el moment de valorar els seus efectes inicials. La norma prometia una justícia àgil i pròxima, però la pràctica evidencia desequilibris que conviden a una reflexió crítica, compartida pels procuradors.

Des del principi, els procuradors vam mostrar disposició a col·laborar en la seva implementació. No obstant, l’experiència en aquest període evidencia que les reformes legislatives, quan no tenen una adequada dotació econòmica i una planificació per desplegar-les, poden generar més incerteses que certeses. La sensació general és que, el que es va concebre amb voluntat de simplificar, en ocasions ha derivat en complexitat i inseguretat jurídica.

La novetat més rellevant ha sigut la generalització de mètodes alternatius de solució de conflictes com a requisit previ en l’àmbit civil. Ningú discuteix la seva utilitat: la mediació i la conciliació són fórmules valuoses per resoldre disputes, però convertir-les en tràmit obligatori sense un criteri unificat ha derivat en constants dubtes pràctics. ¿Serveix una acta de mediació privada? ¿Val una conciliació judicial? ¿És suficient un burofax? L’absència d’homogeneïtat en les interpretacions dels tribunals ha creat un autèntic laberint processal que genera inseguretat per a advocats, procuradors i ciutadans.

Els dies previs a l’entrada en vigor de la llei, el 3 d’abril, es va produir una allau de demandes que va saturar els òrgans judicials. Des d’aleshores, la presentació de demandes s’ha desplomat, s’ha retardat l’accés als tribunals i s’han allargat els terminis de resolució. L’objectiu de fomentar la negociació no pot aconseguir-se a costa de dificultar l’accés a la justícia.

L’altre gran eix ha sigut la creació de tribunals d’instància, que substitueixen els jutjats unipersonals. Des del juliol en funcionen 315 i se’n preveuen 431 abans de final d’any, de manera que s’integraran 3.900 òrgans a estructures col·legiades amb més especialització.

El canvi afecta la distribució de casos, els contactes i la logística informàtica. A Catalunya, on conviuen Noticat, Lexnet i e-Justicia, la transició presenta dificultats i risc de fractura digital entre comunitats amb competències i les que depenen del ministeri.

La justícia digital vinculada a la reforma és inevitable, però perquè sigui una oportunitat i no una barrera ha de garantir igualtat d’accés i dotació de recursos.

En aquest context, es fa necessari reivindicar el paper de la procura. La nostra tasca va molt més enllà de transmetre documents: som el nexe tècnic i processal entre el ciutadà i l’òrgan judicial; assegurem que terminis, notificacions i escrits es compleixin; evitem nul·litats d’actuacions i dilacions indegudes i aportem seguretat jurídica.

El procurador acompanya i tradueix el llenguatge judicial. Aquesta funció humanitzadora resulta essencial perquè la justícia no es percebi com una maquinària llunyana, sinó com un servei accessible i pròxim. Amb l’advocacia, formem un binomi que garanteix eficàcia en l’estratègia processal i agilitat en el procediment.

L’èxit de l’1/2025 dependrà dels recursos que se li assignin. Segons el CGPJ, Espanya necessita 509 noves unitats judicials, de les quals 195 són prioritàries. La creació de tribunals d’instància abarateix costos, però continua requerint inversió decidida.

No podem oblidar que el dret d’accés a la justícia –reconegut en l’article 24 de la Constitució i en l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans– només és efectiu si el sistema disposa de prou mitjans, criteris homogenis i professionals reconeguts.

Notícies relacionades

Investiguen una escola d'educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnes amb autisme

La teleassistència de Barcelona rep 35 trucades diàries d’avis per «conversar per soledat»

Després de més de 100 dies, el balanç és encara provisional, però la reforma ha generat més dubtes que no pas certeses. Els avenços són pràcticament nuls i s’han multiplicat carències i desigualtats que han de ser corregides.

El nostre compromís és que les persones no s’hagin d’enfrontar a un laberint judicial, sinó a un espai en el qual els seus drets es facin efectius mitjançant una execució eficaç. En la fase d’execució, la procura descongestiona els jutjats i reforça l’eficàcia del sistema, i alhora demostra que la nostra funció és ara més necessària que mai. Per això, la procura vol estar present: per acompanyar, garantir i contribuir que la justícia sigui no només un dret proclamat, sinó també una realitat efectiva al servei de la ciutadania.