La NASA troba possibles indicis de vida passada en unes roques de Mart

El ròver de la NASA va recollir les mostres l’any passat en una zona coneguda com a Neretva Vallis, on fa 3.800 milions d’anys fluïa un riu que desembocava en un llac situat a l’actual cràter Jezero i on deixava els seus sediments. Les mostres, analitzades per un equip internacional de científics amb participació del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC), la Universitat de Valladolid i l’Institut de Geociències del CSIC, contenen uns petits nòduls de minerals d’argila enriquits amb fosfat de ferro i sulfur de ferro, uns compostos associats al carboni orgànic, és a dir, que podrien haver-se format en reaccions químiques que són la base de la vida.

Així mateix, l’equip ha confirmat que aquests processos es van produir després que els sediments fossin dipositats al llac i en condicions de baixa temperatura, cosa que converteix aquestes "extraordinàries mostres" en possibles biofirmes (empremtes d’antics processos químics que podrien haver sigut la base per a l’aparició de vida a Mart). No obstant, els autors de l’estudi són cauts i adverteixen que els mateixos indicis que assenyalen que aquestes roques podrien haver sigut formades per microbis fa milers de milions d’anys, quan a Neretva Vallis hi havia aigua, podrien ser producte de processos geològics abiòtics (no biològics). Per confirmar-ho i determinar si el planeta vermell va acollir vida alguna vegada és essencial portar les mostres del Perseverance a la Terra i estudiar-les amb detall, una decisió que està en l’aire des de l’arribada de Donald Trump al Govern dels Estats Units. Els detalls de l’estudi es van publicar ahir a la revista Nature.

Fina atmosfera

Notícies relacionades

¿Per què els costen tant les mates i les ciències?

Cada català produeix una mitjana anual de 482 quilos de deixalles

A la Terra hi ha vida en ambients tan extrems com l’Antàrtida, el llac salat de Chott el Djerid (Tunísia) o les mines de Riotinto (Espanya), llocs en els quals, per impossible que sembli, la vida s’ha obert pas d’una o altra manera gràcies a diferents processos químics. Fa 3.800 milions d’anys, Mart i la Terra eren joves planetes bessons i tots dos eren en una zona habitable, però mentre que al nostre planeta es va desenvolupar la vida i es va refermar, al planeta vermell la seva fina atmosfera va acabar assecant-lo fins a convertir-lo en un desert.

Però durant uns centenars de milions d’anys, Mart va tenir aigua i condicions d’habitabilitat, "per això vam elegir acuradament les zones en les quals el Perseverance havia de buscar roques que haguessin estat en contacte amb l’aigua", va explicar a Efe Felipe Gómez, coautor de l’estudi.