Els repetidors cauen al 7% però encara es triplica la mitjana de la UE

La llei educativa, que va entrar en vigor el 2022, va voler posar límit a la repetició de curs, la taxa de la qual a Espanya sempre ha sigut més elevada que als països del seu entorn. L’OCDE va publicar ahir una nova edició de l’estudi Panorama de l’educació, basada en un compendi d’estadístiques internacionals. Sota aquestes línies algunes de les dades més destacades:

Repetició de curs.

El percentatge de repetidors a l’ESO, per fi, ha baixat: estava al 10% i ara, al 7%. Malgrat el descens, la xifra continua sent molt alta i gairebé triplica la mitjana de la UE (2,3%) i l’OCDE (2,5%). El percentatge espanyol és lluny del de França (1,1%), Itàlia (1,6%) i Alemanya (2,5%) i s’acosta perillosament al de Colòmbia (10%). Les estadístiques del Ministeri d’Educació confirmen que Catalunya és, amb diferència, el territori espanyol amb un percentatge més baix de repetidors a l’ESO, un 2,7%.

Els tècnics de l’OCDE destaquen el que molts especialistes en educació van dient de fa temps: l’efectivitat de la repetició està en dubte. "Els estudiants que repeteixen curs tendeixen a obtenir pitjors resultats acadèmics, desenvolupar actituds més negatives cap a l’escola als 15 anys i tenen menys probabilitats d’arribar a titulació superior. A més, castiga especialment els estudiants socialment desfavorits", conclou l’estudi.

A primària, els percentatges de repetició no són tan alarmants i Espanya ha tingut una evolució destacada. El 2015, superava en 0,8 punts percentuals la mitjana de l’OCDE i en 1,0 punts la de la UE. Ara, la situació s’ha invertit: la taxa de repetició se situa en l’1,1%, la mateixa que la de la UE (igual que França) i per sota de l’OCDE (1,4%).

El Nivell educatiu.

Aconseguir un nivell educatiu més alt es relaciona no només amb millors llocs de treball i sous, sinó amb un millor estat de salut, també mental. Entre els adults (de 25 a 64 anys), Espanya supera la proporció de persones amb educació superior (universitària o FP superior): 42,3% davant el 41,9% de l’OCDE i el 38,6% de la UE.

No obstant, el percentatge de persones que s’ha limitat a tenir l’ESO i no han continuat estudiant és considerablement més alt: 34,7% davant el 18,5% de l’OCDE i el 15,5% de la UE. La xifra espanyola és notablement més elevada que la de països com França (16,1%) i Alemanya (15,9%). La situació és diferent entre la població més jove. Entre els 25 i 34 anys, el percentatge de persones que s’han limitat a tenir l’ESO és del 24,2%, percentatge que dobla el de l’OCDE (12,7%) i la UE (11,4%).

Més de la meitat de joves de 25 a 34 anys té una titulació d’educació superior, un valor superior a les mitjanes de l’OCDE (48,4%) i de la UE (45,4%).

Ascensor social.

El nivell educatiu continua estretament vinculat al dels pares. A Espanya, tres de cada quatre joves de 25 a 34 anys amb almenys un progenitor amb estudis superiors han completat també aquest nivell. No obstant, el 30% dels joves la mare o pare dels quals no van acabar batxillerat o FP de grau mitjà van aconseguir titular-se a la universitat o a FP superior. Aquest percentatge, que pot considerar-se una mesura de l’ascensor social, està per sobre de la mitjana de l’OCDE (26%).

Sous.

Les persones amb titulació superior guanyen a Espanya gairebé un 50% més que aquelles amb estudis de batxillerat o FP de grau mitjà. Els que només tenen formació obligatòria (fins a 4t d’ESO) perceben un 18% menys.

Els ni-ni.

A Espanya, el 17,6% de les persones joves d’entre 18 i 24 anys estan aturades o no participen en activitats de formació (els coneguts com a ni-ni; a la UE són el 13%). Però més de la meitat (52%) es dedica a la recerca activa d’ocupació i la resta és població inactiva (ni estudien ni treballen ni busquen feina).

Notícies relacionades

Jordi Olloquequi, expert en longevitat: «Morir jove, al més tard possible, és a les nostres mans»

Estètica Oncològica debuta com a matèria optativa

Abandonament universitari.

En educació superior, Espanya, juntament amb Finlàndia, els Països Baixos i Portugal, registra una de les taxes d’abandonament més reduïdes, amb només un 14% de l’alumnat ni graduat ni matriculat en educació superior.