Una diversitat cada cop més gran a les aules

Les escoles i instituts catalans van viure ahir l’arribada de gairebé 84.000 professors, que es van incorporar als llocs de treball amb el desig que aquest curs l’alumnat "pugui estar tan ben atès com sigui possible en l’àmbit de l’aprenentatge com en l’emocional".

Gairebé 84.000 docents catalans es van incorporar ahir a escoles i instituts per iniciar la preparació del curs 25-26, que arrencarà per a tota l’etapa obligatòria d’aquí a una setmana, el 8 de setembre. Ho fan, expliquen, amb la mirada (i el cap) posada en l’alumnat. "Tornem a l’escola amb el desig que l’alumnat pugui estar el més ben atès possible, tant en l’àmbit de l’aprenentatge com en l’emocional". Aquesta afirmació –expressada en diferents formes i tons–, és una de les respostes més repetides entre docents de perfils diversos –joves i veterans–, que, preguntats per EL PERIÓDICO, coincideixen també en el repte concret de millorar la comprensió lectora, pilar fonamental de l’educació, que tampoc passa pel millor moment [l’últim informe PIRLS donava a Espanya una puntuació de 522 punts, 10 punts per sota de la mitjana de l’OCDE, i a Catalunya la xifra baixava fins a 507, només per sobre de Melilla i Ceuta, amb 496].

Malgrat que és evident que es tracta d’un col·lectiu gran i divers –la guerra entre professaures i pedababaus mostra la cara més ferotge a les xarxes socials, però també es respira als claustres–, hi ha no pocs punts de trobada i saben buscar-se. La recerca del benestar i l’aprenentatge del conjunt dels alumnes –malgrat que cadascú ho entén a la seva manera i cada terra fa sa guerra– i la urgència de posar el focus a millorar la comprensió lectora com a pas imprescindible per millorar el conjunt dels aprenentatges són dos dels més clars, però no pas els únics. Hi ha un tercer pensament comú que sobrevola els caps d’una part important dels professors: que la "mala gestió de les plantilles" [sic] "afecti el mínim possible el dia a dia a l’escola".

Comença un curs en què "mestres molt vàlides que coneixen bé el projecte des de fa anys ja no hi seran i hi haurà mestres noves amb moltes ganes, però que necessiten adaptar-se, juntament amb mestres de sempre i actuals que no s’hi impliquen com cal...", reflexiona sobre el procés d’adjudicacions una mestra d’anglès que fa més de 15 anys que treballa a la mateixa escola al Vallès, en què també ha format part de l’equip directiu. És una de les qui expressa la voluntat que "la falta de recursos per a l’atenció a la diversitat no els passi massa factura ni al claustre ni a la resta de l’alumnat, també pel que fa a aprenentatge i gestió emocional".

Notícies relacionades

Una diversitat cada vegada més gran [aquest curs l’escola té 2.000 alumnes menys per la caiguda de la natalitat, però 9.000 més que l’any anterior amb necessitats específiques], que fa que no pocs docents sentin els anuncis d’increment de recursos en aquest sentit [200 noves aules d’acollida o 561 nous mestres dedicats a reforçar l’escola inclusiva] com "pedaços".

Un altre desig compartit és que els canvis de currículum s’estabilitzin i "es pugui consolidar el que funciona", i que hi hagi inversions "en el que de debò ens cal per millorar la qualitat de l’ensenyament públic". I un més: "Que tirar endavant el curs no depengui només de la bona voluntat dels equips docents, sinó que tots ens hi impliquem com a societat". Mà estesa dels docents a les famílies.

Temes:

Educació Col·legi

Inicia sessió 0 Comentaris

CCOO Lledoners denuncia l'agressió sexual d'un intern a una treballadora del centre

Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon