El curs s’inicia amb el repte de millorar la comprensió lectora

Millora dels resultats

Aquest curs es presenta com la prova de foc del Govern de Salvador Illa. Urgeix remuntar els resultats educatius tant en les proves internes (competències bàsiques i proves diagnòstiques) com en les internacionals com PISA. En les proves de competències bàsiques del curs passat, en sisè de primària, l’alumnat no va arribar al 70 (el resultat mínim per considerar que es té assumida aquesta competència) en ciències, tecnologia i enginyeria, i va obtenir els pitjors resultats en matemàtiques de la història de les proves. En 4t de l’ESO, l’alumnat català no arriba al mínim en tres de les cinc matèries analitzades: Matemàtiques, Ciències, Tecnologia i Enginyeria i Anglès.

Amb aquest objectiu, el Consell Executiu va aprovar al juny contractar 1.650 docents que s’incorporaran a les aules aquest curs i va donar llum verda a la signatura del conveni de col·laboració amb l’OCDE per remuntar el sistema educatiu, acord al qual destinarà 1.480.000 euros. La incorporació de més docents permetrà adaptar la plantilla a les necessitats educatives dels alumnes, abordar la possibilitat de codocències i resoldre el problema de les baixes.

La conselleria té en marxa programes de reforç en Matemàtiques i Pensament Computacional a més de 800 centres, i en reforç de la comprensió lectora van per 500 centres. Quant a l’anglès, aquest curs s’incorporaran 150 nous auxiliars de conversa en llengua anglesa.

Restricció de pantalles

El 13 de juny, a les portes del final de curs, Niubó va presentar el nou full de ruta que restringia l’ús de la tecnologia a l’aula, que començarà a aplicar-se aquest curs, en què els mòbils, ja prohibits a infantil i primària, estaran vetats totalment també a l’ESO. La nova regulació afecta també la resta de pantalles. La nova consigna és pantalles zero a I-3, I-4 i I-5, veto que inclou les (cares i noves) pissarres digitals. Aquests dispositius es mantindran en l’etapa d’educació primària.

La mateixa regulació preveu retardar un curs, de 5è a 6è de primària, el lliurament d’ordinadors portàtils, tot i que aquesta mesura entrarà en vigor el curs vinent.

Atenció a la diversitat

Hi ha consens en una qüestió en l’encès debat educatiu: l’atenció a la diversitat és el gran repte del sistema. Un sistema en què cada cop hi ha més alumnes amb necessitats educatives especials, sigui per qüestions socioeconòmiques (alumnes d’origen migrant amb problemes per entendre la llengua) com diagnòstiques (de TDAH, TEA...).

Malgrat una disminució de 2.000 alumnes en el conjunt del sistema per la baixada de natalitat, el nombre d’infants amb necessitats educatives especials ha crescut en 9.000 alumnes respecte al curs anterior, segons la consellera. Els professors coincideixen en el fet que és impossible que un sol docent pugui atendre bé les necessitats de 25 alumnes, necessitats que cada vegada són més diverses (i allunyades les unes de les altres). Una impossibilitat que afecta el conjunt d’estudiants (els qui tenen necessitats especials i els altres, ja que és impossible incloure-ho tot).

Per això professorat i famílies insisteixen en la necessitat d’abaixar ràtios i augmentar de manera estructural la plantilla de professionals amb altres perfils (de mestres d’educació especial a psicòlegs o educadors socials) a l’escola. Altrament, opinen, serà impossible remuntar els resultats educatius. Niubó va assegurar al juny que aquest curs seria "el del desplegament de l’escola inclusiva". Aquest setembre, va avançar, hi haurà als centres catalans "4.637 professionals amb la missió específica d’atendre necessitats educatives especials", 561 més que el curs passat. En una entrevista recent amb aquest diari va avançar la creació de 200 noves aules d’acollida fins a arribar a 1.300.

Tribunal Constitucional

Amb la mirada posada en la resolució pendent del Tribunal Constitucional sobre la normativa que regula la llengua a l’escola, el Parlament va aprovar al juliol una moció en què es compromet a "explorar noves iniciatives legislatives" per blindar l’ús del català com a llengua vehicular a l’escola davant les sentències que obliguen a fixar percentatges. La proposta va rebre els vots favorables de Junts, ERC, els Comuns i la CUP, l’abstenció del PSC i el no de PP i Vox. Malgrat aquesta abstenció del PSC, el Govern ha assegurat els últims mesos que "es treballarà amb consens per garantir que el model que es defensa a Catalunya és el que posa el català al centre".

Mirada crítica

Notícies relacionades

Es Im-Perfect i Manresa Il·lumina guanyen el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

L’èxit de les cases prefabricades a Espanya, més barates i llestes en la meitat de temps: «No donem l’abast amb la demanda»

Malgrat que impregna el currículum des de fa diversos cursos –un currículum amb una implementació que encara va per barris–, la necessitat de fomentar la mirada crítica en el conjunt dels alumnes continua sent a ulls d’una part important de docents i famílies una altra de les urgències del sistema. I fer-ho des de ben petits, per evitar les situacions amb què s’enfronten a l’ESO, de negacionisme de la violència masclista, per exemple.

La consellera va anunciar la setmana passada en l’entrevista esmentada en aquest diari la voluntat de fer un pla d’educació afectivosexual integral, que vagi més enllà de la coeducació. "És veritat que hi ha centres que sí que ho fan, però és una cosa de vegades gairebé voluntària, de professors implicats", admetia Niubó, que detallava que el pla que preparen estarà a punt el curs vinent i es desplegarà als centres a través dels cocobe [els coordinadors de coeducació, convivència i benestar emocional introduïts pel Govern anterior].