Gestió d’una convivència difícil

Voluntaris ajudaran els ramaders afectats pel llop

La associació Valor Natura posa en marxa aquest projecte al Moianès: "Els ramaders prefereixen escoltar algú pròxim abans que un representant de la Administración".

La Generalitat va identificar sis exemplars el 2024, dels quals cinc eren mascles

Hi ha evidències que hi hauria quatre o cinc animals més que no es van censar

Voluntaris ajudaran els ramaders afectats pel llop
4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La tornada del llop a Catalunya, després de més d’un segle desaparegut, ha reobert un vell conflicte. Per als defensors de la biodiversitat, el llop és un símbol de recuperació ecològica. Però per a molts ramaders, en canvi, es tracta d’un problema afegit a una activitat que ja és precària. ¿És possible poder compatibilitzar la presència d’aquest gran depredador amb l’activitat ramadera? "L’avantatge que té Catalunya per afrontar-lo és que encara hi ha pocs exemplars i que l’única femella present no s’ha reproduït", afirma Àlex de Juan, de l’associació Valor Natura.

En concret, segons assenyalen les dades que maneja el Govern, el 2024, es van identificar oficialment sis llops, dels quals cinc eren mascles i una femella. Les evidències, però, indiquen que hi havia entre quatre i cinc animals addicionals que no es van arribar a identificar. El balanç d’aquest any encara no s’ha tancat però el cens serà similar. Aquest escenari, segons consideren el cos d’Agents Rurals i la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, facilita "una gestió quirúrgica i detallada".

Tot i així, per aconseguir la complicada coexistència, no n’hi ha prou amb tanques elèctriques ni gossos mastins: "Es requereixen recursos econòmics, empatia cap als pastors i determinació política". En aquest context, l’Executiu català impulsarà una xarxa de voluntaris que donarà suport directe als ramaders i pretén convertir-se en una peça clau per afavorir l’equilibri entre la fauna salvatge i l’activitat rural.

La iniciativa ja l’ha posat en marxa en fase de proves l’entitat Valor Natura, que compta amb el suport de la Fundació Príncep Albert II de Mònaco. El pilot s’ha iniciat en la comarca del Moianès. No obstant, la secretaria de Transició Ecològica està disposada a potenciar aquest model i estendre aquesta estructura.

"Els ramaders prefereixen escoltar algú pròxim i coneixedor del territori abans que un representant de l’Administració", assenyala De Juan. Aquesta afirmació és un dels punts de partida de la proposta. "Necessitem gent de confiança de cara als pastors que col·labori per tal que les estratègies de defensa davant el llop siguin eficaces", afegeix tot seguit el portaveu de Valor Natura.

Model francès

El pla s’inspira en el model francès, tot i que amb algunes diferències. Al país veí, el Govern ha llançat una línia d’ajudes molt potent. Fonts coneixedores de la coordinació entre Generalitat i ramaders plantegen que a Catalunya, a més d’oferir subvencions per a les mesures d’autoprotecció, es pot treballar braç a braç amb cada pastor afectat per facilitar la solució més adequada (i personal) en cada cas. Aquest sistema serviria per saber quines accions funcionen millor en cada tipus d’explotació de cara el futur, en cas que hi hagi cada vegada més llops.

Però a part de les ajudes i compensacions per les cabres i ovelles mortes, França disposa també d’aquesta xarxa de voluntaris que realitza un seguiment pròxim i que transmet la informació a l’Office Français de la Biodiversité. El projecte el porta a terme la plataforma Ferus. Valor Natura ja ha començat a fer els primers passos en aquesta direcció.

Un bon exemple és el que va passar a la comarca del Moianès fa dos anys, quan es va detectar un exemplar. Persones de la zona en defensa del medi ambient van buscar solucions juntament amb els ramaders per acostar-se a una coexistència sostenible. Tot i que aquell llop ja no es troba a la comarca, ramaders com Andreu Padrisa (de la formatgeria Montrbú) continuen prenent precaucions. "És clau que les mesures es puguin aplicar també en territoris on el llop encara no ha fet mal", comenta De Juan. "Amb una bona gestió, el llop pot depredar ovelles, sí, però les conseqüències són molt menors", opina.

Pagaments ràpids

Una altra assignatura pendent és la celeritat en els pagaments per baixes. Els ramaders denuncien que la Generalitat triga massa a tramitar les compensacions, un reflex dels temps lents de la maquinària pública que generen incertesa i dificultats econòmiques als que depenen de l’activitat ramadera per subsistir.

Notícies relacionades

En cas que un llop continuï provocant danys en una zona malgrat haver posat en marxa accions de prevenció, ¿es pot plantejar l’eliminació d’un exemplar? A França ja s’actua d’aquesta forma i algunes comunitats autònomes del nord d’Espanya, amb la rebaixa de la protecció del llop a la Unió Europea, plantegen el mateix. Però a Catalunya no s’ha arribat a aquest punt.

A França, hi ha la figura del lieutenant de louveterie o louvetier (intendent de lobatería). És una persona privada que en època de Luis XI, el 1471, es dedicava a eliminar els llops d’una regió concreta. El 1977, amb la tornada del llop, l’Estat francès va recuperar aquesta funció des d’un altre enfocament. Es tracta d’algú que, de forma voluntària, actua com a auxiliar de l’Administració en matèria de fauna salvatge i que, en cas d’un conflicte irresoluble, quan ja s’ha intentat tot, pot eliminar a un exemplar amb l’autorització de l’oficina de biodiversitat.