Preparar les cases per limitar danys

A més de posar en risc les seves vides i les dels equips d’extinció, això suposa un esforç totalment inútil, afirma Grillo, perquè els grans incendis forestals en onades de calor són imparables fins i tot per als experimentats bombers, que van equipats amb sofisticats mitjans i vestits de protecció. El primer és posar-se fora de perill i, si hi ha temps, preparar l’habitatge perquè pateixi els mínims danys possibles.

Després de quatre grans incendis a Gran Canària en els últims 18 anys, amb una mica més de 30.000 hectàrees cremades entre tots, Grillo i els equips d’extinció saben del que parlen, ja que han salvat centenars de cases, cada vegada amb més bons resultats. En gran part per les campanyes de conscienciació que es van fer després del foc del 2007, que va arrasar les zones forestals i algunes poblacions de la meitat sud de l’illa, quasi 19.000 hectàrees.

"Si les cases estan netes, quedaran protegides en un percentatge altíssim, més del 90%, per això a les zones de risc cal intentar que la vivenda es converteixi en un búnquer: el foc l’envoltarà i passarà de llarg a mesura que es vagi extingint", explica l’analista, que sosté que si les zones residencials estan ben preparades "ja s’haurà guanyat moltíssim, més que sense fer-hi res".

"Nosaltres –continua dient Grillo– ho vam demostrar aquí l’any 2019, en els dos incendis seguits que van patir Artenara i Valleseco, ja que dins del perímetre de les 10.000 hectàrees cremades teníem 5.500 edificacions censades i únicament una dotzena van resultar afectades, la majoria coberts amb eines abandonades, plens de brossa; es van cremar unes quantes cases, però no la xifra que es podria esperar en un sinistre d’aquestes dimensions, que sol ser d’entre un 10% i un 20% del total de les vivendes".

Va ser "un èxit des del punt de vista operatiu", relata Grillo, però també adverteix que "si la gent no s’aparta del front d’un gran incendi obliga a entrar els equips d’emergència i es posen tots en perill". Si l’incendi entra de cua en una zona de vivendes, amb la flama molt mansa, els bombers es poden posicionar allà i apagar-lo.

"Però, si ve de cara", remarca, "el que farem és treure tothom de la zona, sobretot en els nuclis rurals que poden convertir-se en una autèntica ratera, perquè tenen una sola pista d’entrada i sortida, de manera que si queda tallada estan obligats a confinar-se".

Espai de seguretat

La clau en aquests casos, assegura l’expert illenc, és tenir preparada la vivenda per si cal confinar-se, però, tant si s’evacua com si es confina, cal netejar l’entorn de les edificacions, almenys els 15 metres al voltant de l’habitatge que es pretén salvar de les flames. "L’ideal és fer-ho a principis d’estiu, però encara hi ha temps si no s’ha fet, fins i tot quan l’incendi ja ha començat. Si informem que hi ha foc en una zona i que pot anar cap a casa teva, cal posar-se a netejar fins al moment en què evacuen. En el moment en què els equips d’emergències diguin que cal sortir d’allà, s’acaba la tasca del ciutadà", assenyala.

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

La població, segons el seu parer, té una tasca important, que és defensar casa seva mentre pugui fer-ho, però també ha de ser conscient que un gran incendi no es pot frenar. "En aquestes dues últimes setmanes hem vist que la gent no està netejant i defensant les seves vivendes, sinó que se’n van a buscar el foc als afores del poble", afegeix.

Davant la possibilitat que un foc arribi a una zona residencial, Grillo calcula que en una hora hi ha temps per preparar una casa si prèviament s’han netejat els voltants o només si hi ha brossa acumulada de pocs mesos. No obstant, si els terrenys han estat abandonats durant anys i estan plens de matolls o bardissars, s’hi hauran de destinar moltes hores i potser ja serà massa tard per intentar-ho.