Extremadura pateix 11 dies d’infern amb 63 incedis

Aquella nit van cremar 13.300 hectàrees entre Valencia de Alcántara i La Codosera, abrasades per un foc demolidor que va entrar des de Portugal. La Jola, un paradís natural ple de castanyers, es va esfumar amb les flames. Els veïns encara ho recorden amb dolor i miren amb temor una nova muntanya atapeïda de pins. Només dos anys després, el juliol del 2005, milers d’hectàrees tornaven a cremar en un altre paradís natural d’Extremadura: les Villuercas. Un incendi provocat (hi va haver cinc focus diferents) en un moment de condicions idònies (39 graus de temperatura, una humitat inferior al 6% i vents de fins a 50 quilòmetres) es va empassar 12.000 hectàrees en tan sols 12 hores. El color negre es va repartir entre Cañamero, Guadalupe, Navalvillar de Ibor, Castañar de Ibor, Robledollano i Alía, amb perímetres que van arribar fins als 40 i 87 quilòmetres.

Perímetre de 170 quilòmetres

Però ni el gran incendi de Valencia de Alcántara ni tampoc el de Las Villuercas, que són els pitjors que s’han registrat fins ara a la comunitat autònoma extremenya, igualen la catàstrofe del monstre de Jarilla: 17.355 hectàrees calcinades en un perímetre de 170 quilòmetres entre la comarca de Trasierra, el Valle del Ambroz i el Valle del Jerte. Ni veïns ni bombers forestals asseguren haver vist res igual. Era dimarts, 12 d’agost. Feia 10 dies que la Península estava sumida en una onada de calor inèdita i l’Agència Estatal de Meteorologia llançava una nova alerta, aquesta vegada per tempestes seques, que fan que el foc s’origini i propagui en poc temps.

Més de 700 llamps van descarregar sobre Extremadura. Un d’ells va caure sobre el pic Cabeza del Santo, va descendir per la serra i va arrasar l’aparentment etern paratge de Piedras Labradas, al cim de Jarilla. El nivell de perillositat 1 es va declarar a les 19.15 hores i aquella mateixa nit va caldre desallotjar més de 700 veïns de Jarilla, Villar de Plasencia i Cabezabellosa.

Durant els deu següents, amb temperatures de més de 40 graus i humitats relatives gairebé en valors desèrtics, la muntanya va cremar completament sense control. Jarilla ha sigut el més gran, però no l’únic. La descàrrega massiva de llamps va arribar a generar fins a 19 focus confluents, que, sumats a altres focs provocats com el d’Aliseda, han portat Extremadura a viure els pitjors 11 dies de la seva història pel que fa als incendis. La jornada més crítica va ser la de divendres 15 d’agost, amb fins a sis grans incendis cremant de manera simultània en diversos punts, una situació mai vista fins ara.

Registres pèssims

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

Les dades de la Conselleria de Gestió Forestal i Món Rural de la Junta d’Extremadura apunten a un total de 63 incendis generats entre l’11 i el 21 d’agost del 2025, amb una superfície total calcinada de 35.994 hectàrees. En tot l’estiu de l’any 2022, que era considerada la pitjor temporada d’incendis dels últims 25 anys (hi va haver dos focs simultanis a Las Hurdes i el que va afectar el Parc Nacional de Monfragüe, a Casas de Miravete), van cremar una mica més de 10.400 hectàrees.

Després de l’incendi de Jarilla, els focs més greus per l’extensió afectada han sigut els de Llerena amb 5.900 hectàrees; Villar del Pedroso amb 3.250, Casar de Cáceres amb 3.000 hectàrees calcinades; Alburquerque (2.500), Càceres-Aliseda (2.000), Azuaga (820 hectàrees), Burguillos del Cerro (580) i Trujillo (300 hectàrees).