Els incendis deixen emissions rècord

La web de Copernicus, que cada dia puja una imatge presa pels seus satèl·lits, va elegir dijous una del nord-oest d’Espanya cremant: columnes de fum impressionants, repartides en diversos punts, vistes des de l’espai.

La interpretació que fan a Copernicus de les dades obtingudes per aquests satèl·lits serveix, per exemple, per saber que des de començament d’any i fins divendres a Espanya s’han cremat 403.701 hectàrees, la majoria de les quals en aquests últims dies. Aquesta xifra augmentarà, ja que encara hi ha focs actius, i que converteix aquest 2025 en el pitjor en tres dècades.

Danys personals i materials

Aquests focs estan arrasant una quantitat ingent de terreny i causant importants danys personals (quatre persones han mort) i materials (en el sector de l’agricultura, s’estima que les pèrdues superen els 600 milions d’euros). Aquest dimarts vinent, en el Consell de Ministres, el Govern central declararà zona catastròfica els municipis afectats. Són conseqüències visibles i immediates, però n’hi ha una altra que des de Copernicus consideren extremadament preocupant: la de la contaminació que els focs estan provocant. Els incendis a la península Ibèrica estan deixant emissions rècord i han convertit aquest estiu en el més contaminant del segle a Europa.

Així ho explica a aquest diari Mark Parrington, científic sènior del Servei de Monitoratge Atmosfèric de Copernicus i membre del Departament d’Investigació del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini, que ha tret les primeres conclusions de tot el que els satèl·lits recullen.

"Aquests incendis són molt perillosos per a les poblacions per la capacitat destructiva del foc. Però també a causa del fum i de les emissions de carboni que aquests focs comporten", remarca Parrington.

Les dades publicades per Copernicus revelen que el 29 de juliol, abans que comencés aquesta última onada d’incendis, s’havien generat ja unes emissions d’1,50 megatones de CO2 al nostre país. Però els focs ocorreguts a l’agost ho han disparat tot: a mitjans de mes, des del Sistema Mundial d’Assimilació d’Incendis (GFAS) van publicar que s’havien arribat a les 5,5 megatones a la península Ibèrica. I des de Copernicus van advertir aquest diari del fet que els mesuraments següents, nacionals i continentals, serien molt més alts.

En efecte: les últimes dades publicades per l’EFFIS (Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals) revelen que a Espanya ja s’han superat les 13 megatones fins avui, amb un total acumulat des de començament d’any de 17 megatones. A tot Europa s’han depassat les 20 megatones (20,49) en el mateix període, amb un acumulat de 36,65 megatones, segons les dades analitzades per aquest diari.

La xifra espanyola, aquestes 13 megatones, suposa multiplicar per sis els màxims anteriors, que corresponien a l’any 2022. Això converteix aquest estiu en el més contaminant d’Europa des de principis de segle. Tot i que és veritat que altres incendis registrats en el sud del continent, com els de Sèrbia, Montenegro, Albània, Itàlia, França i Grècia, han contribuït a registrar aquesta infausta marca, han sigut els d’Espanya, els més virulents d’aquests mesos, els que han fet disparar les xifres.

Impacte en la salut

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

"Fa 20 anys que treballo en aquest sector i 12 amb aquest equip. I aquest any ha sigut molt especial per al nostre continent en matèria d’incendis i emissions. És cert que durant altres estius s’han declarat focs molt greus, com el megaincendi de Grècia el 2024. Però en aquella ocasió no vam monitorar tant fum com aquesta vegada. I de tot Europa, ara mateix, la península Ibèrica és la zona que està més contaminada", adverteix el científic de Copernicus.

Els problemes que deixa el fum no marxen quan s’extingeix l’incendi. Es queden en forma de contaminació ambiental. I, tot i que no es percebin, continuen sent perjudicials per als éssers humans i els animals pels compostos que deixa i es queden en l’aire. Són les denominades partícules fines. Es tracta d’una espècie de sediment material que és transportat per l’aire; partícules que són, com el seu nom indica, més petites que les partícules gruixudes. Tenen un diàmetre aerodinàmic inferior o igual a 2,5 micròmetres (PM2,5). I són les que comporten més risc per a la salut. Es deu al fet que poden arribar a zones més profundes dels pulmons i fins i tot entrar en el corrent sanguini.