La desinformació es dispara amb els grans desastres naturals

En els últims temps, a més, ha sorgit un problema afegit, d’encuny trumpista: la desinformació que emana també d’algunes administracions, generant més soroll mediàtic i complicant encara més que la població pugui discernir quina informació és veraç i quina no. Es va veure en la batalla del relat del 29-O, quan es va arribar a filtrar un àudio manipulat entre dues tècniques d’Aemet i el 112 a mitjans afins i posteriorment el Consell va agitar aquesta informació, amb el president Carlos Mazón al capdavant.

"No consentiré que ningú intenti reescriure la història de la gestió que s’ha fet", deia aquest dimecres la directora general de Protecció Civil del Govern, Virginia Barcones. Sembla que aquesta torna a ser la qüestió aquests dies. "El dubte i la desconfiança generen un clima que qüestiona el relat, de dades i de fets. Amb aquesta estructura de notícies falses i desinformació, també oficial, el debat es queda allà, en la polarització i el tedi, i no s’entra en la gestió de la política pública, que és l’important", diu la professora de Ciència Política de la UV, Aída Vizcaíno. També dimecres va transcendir que Castella i Lleó, governada pel PP, tenia mitjans estatals infrautilitzats mentre demanava més recursos al Govern.

"Sembla que hi ha una certa estratègia del PP. Amb la dana, hi va haver una manera d’actuar semblant a catàstrofes anteriors, des de l’11M fins al Prestige. Primer es nega, després es desinforma: a través de mitjans de comunicació llavors, i ara a través de mitjans, portals web i xarxes socials. L’estructura és la mateixa, però la dimensió i l’impacte són diferents", afegeix.

D’assessor a agitador

"Els partits s’han acostumat a tapar les seves mancances en temps de crisi amb codis que no són els seus", apunta el consultor d’Assumptes Públics d’Atrevia, David Sabater, amb referència a aquest tipus de notícies falses, que cada vegada amb més freqüència són esperonades des de les mateixes formacions polítiques. "Es llancen a posar de costat la seva responsabilitat activant les seves maquinàries mediàtiques, cada vegada més potents", afegeix alertant d’un gir en els perfils que busquen partits o fins i tot institucions, cada vegada "menys tècnics" i més "activistes".

En aquest sentit, Sabater adverteix que els partits tradicionals corren riscos afegint-se a aquesta nova dinàmica, impulsada per l’extrema dreta i els seus satèl·lits mediàtics, ja que fomenta desconfiança en unes institucions que potser ara no ocupen, però a les quals aspiren a tornar. "Si combats el teu rival amb codis que minen la legitimitat de les institucions, quan hi tornis ho patiràs tu. Va en contra seva. Han decidit afegir-se a aquest nou ecosistema en lloc de combatre’l, però no s’adonen que perdran".

La politòloga Anna López, autora de La extrema derecha en Europa, afirma que, juntament amb la desinformació institucional que va inaugurar Donald Trump, se suma aquesta onada de notícies falses, la que utilitza canals alternatius. El Govern, mirant d’obrir un tallafoc, ha posat en marxa la campanya stop notícies falses. "Juntament amb la desinformació institucional del PP en diverses qüestions (que els militars no arribaven a l’emergència, que no s’havia demanat ajuda europea o que s’havien reduït els recursos aeris estatals), el Govern ha detectat els grups habituals de negacionisme climàtic, revisionisme històric i el discurs antisistema".

Sabater considera que haver implantat aquesta cadència informativa és el gran triomf del moviment d’extrema dreta populista global. "Han aconseguit convertir en estàndard el que abans només era marginal: que el ciutadà recorregués a fonts no contrastades per informar-se o que es prengui seriosament persones no autoritzades en segons quins camps. Qualsevol pot ser una font vàlida, és la desjerarquització de la informació", remarca.

En aquesta victòria, hi ha un altre factor clau per a Sabater: el desprestigi de certs mitjans tradicionals que ha anat agitant el moviment ultra. "Són percebuts ara com a corretges de transmissió del poder i de versions oficials. En canvi, paradoxalment, fonts alternatives són considerades de manera errònia com a lliures i desinteressades. Hi ha hagut un exercici de soscavament de la legitimitat mediàtica molt potent per part de la dreta alternativa. I és el seu èxit, aconseguir que els mitjans siguin sospitosos de servir poders fàctics i que tot el conjunt d’influencers i agitadors, que tenen tendències i objectius molt clars, siguin vistos com a ciutadans lliures i que no reten comptes davant de ningú", relata.

El mercat sí que actua

Notícies relacionades

El respir del Casal Infantil la Mina

"El meu fill petit decideix on hem d’estiuejar"

¿Com es defensa la democràcia d’un enemic, la mentida, que viatja molt més ràpid, més lluny i en més direccions que la veritat? Vizcaíno recorda el cas, en l’origen de l’internet que avui coneixem, de les plataformes de descàrrega de música com Napster, que la indústria va aconseguir tombar el 2001. "En qüestions vinculades al comerç no veiem que el mercat dubti gaire. Però en termes de democràcia i política, més complexos i que requereixen unes garanties (no tanques una web perquè sí, perquè pot col·lidir amb drets fonamentals), això no implica que hi pugui haver procediments, voluntats i interessos que puguin accelerar", assenyala.

"Quan compares la política i el mercat, aquest té una velocitat que es podria utilitzar en l’àmbit polític sense perjudici de les garanties constitucionals, que en ocasions poden alentir però no tant. ¿Per què mitjans digitals que sens dubte estan generant odi no es tanquen amb la mateixa contundència?". Vizcaíno recorda les estructures empresarials que hi ha darrere de la desinformació.